Mallorca apócrifa


Llengo mallorquina

Es mallorquí està sofrint un proces de lenta però inexorable desaparició, per esser substituit pes català-barceloní.
Per això está essent fonamental es vergonyós esfors realisat per sa majoria des nostros polítics, i entre d'altres, d'un colectiu que s'autonomena come "intelectuals de Balears".
Que lluny de defensar i preservar es valors culturals i llingüístics de Balears, menosprecien sa llengo des seus pradins, per imposar una llengo que mai ha estat propi de Balears.

An aquesta pàgina demostrarem que Mallorca tenia sa seua propi llengo romans antes de s'arribada des musulmans, que és sa que utilasaren per comunicarsé amb en Jaume I i ses seves gents. I per això basta amb llegir ses diferentes cròniques de sa conquesta i documents històrics, com farem aquí.




En Guiem Rosselló Bordoy (historiador i arqueòleg mallorquí), comenta una hipòtesi realisada pen Juan Vernet (arabista i historiador espanyol), a 1976 durant una conferenci a s'Estudi General Luliano de Mallorca.

An aquesta hipòtesi, en Vernet s'hi demana, per qué en Ramon Llull va escriure una obra que havia de servir per sa conversió des musulmans de Mallorca an es cristianisme, en català?

Segons éll, aquesta obra aniria dirigida an aquells musulmans que haurien perduda sa seva llengo, s'àrab, per adoptar sa llengo des conquistadors, es català. Ja que en Ramon Llull poria haver escrit sa seva obra perfectament en àrab.

Aplicant es més mínim sentit comú, això pareix absurd. Un colectiu que en 40 anys perd sa seva llengo materna però no perd sa seva religió?
Hei ha una posibilidat que tant en Vernet com en Rosselló, no tenen en compta. I ès sa posibilidat de que sa població indígena convertida a l'Islam, seguís usant sa llengo que utilisaven antes de s'arribada des musulmans, sa llengo romans mallorquina.

Ademés es tan difícil suposar que poguessin fer servir totas dues llengos, sa seva llengo materna mallorquina i s'àrab? Actualment a Mallorca sa majoria de persones entenen o xerren mallorquí i castellà, sense cap dificultat. És que an aquell temps eren menos inteligents?

Hem de recordar que s'invasió musulmana no va significar es desplasament de sa població nativa, per repoblar amb població àrab.
De fet, s'estima que s'aportació de població àrab i nortafricana a sa Península no va superar es 10%.
De sa mateixa manera que va ocórrer a sa Península, sa població nativa en molts de casos, simplement va cambiar uns senyors per uns altres. En es cas de Balears foren es bisantins, quins varen esser substituits pets àrabs. No se va obligar a sa població a convertirsé a l'islam.
A ses ciudats, tant cristians com jueus, vivien en una especi de guetos, amb ses seves esglesis i sinagoges. Però havien de pagar uns imposts per practicar sa seva religió, (yizia) que no havien de pagar es musulmans.



Xuetes a Ciutat. Wikipedia.
Después de sa conquesta cristiana sa jueria estava derrera s'esglesi de Santa Eulali,
probablement era sa mateixa situació que tenia durant s'època musulmana.




Any 123 a. C. arriben es romans. Durant sa dominació romana es pobladors de ses illes obtengueren un idioma comú, es llatí. Amb so transcurs dets anys, se va desarrollar una llengo xerrada pes poble (llatí vulgar), que cada pic era més diferenta an es xerrat per s'elit (llatí cult). Això va ocórrer a tot s'imperi, i va produir es desarrollo de ses diferentes llengos romances, que tras sa caiguda d'aquest, se varen convertir en es diferents idiomes de molts de paisos de s'Europa mediterrania.

Any 425 arribaren es vàndals. Sa seva petjada cultural a ses illes, pot esser se limiti a qualques esglesis arrianes.

Any 534, Es bisantins foren es nous senyors de ses Illes, i amb ells seguim tenguent es llatí come idioma, mentres sa nostra llengo romans se segeix desarrollant.

Any 799, s'imperi bissantí se retira per defensarsé de s'avans musulmà a orient. Balears s'hi troba ara a s'orbita carolingia, de qui rep protecció davant ets atacs musulmans.
Any 897, una bula papal fa dependre ses Illes des bisbat de Girona. Confirmant així sa seva vinculació amb sa Marca Hispànica, creada pen Carlomagno. Durant més de 100 anys, es Comdats Catalans, sa Septimània i ses Balears forman part des mateix ens polític dedins s'Imperi Carolingi. Se produeix una forta influenci cultural, llingüística i religiosa, entre ses Illes i es continent.

A s'any 902 arriben es musulmans. Una important cantidat de població de Balears fuig, es seu destí serà sa costa de Girona, principalment. A von deixaràn sa seva impronta llingüística i cultural.
Es musulmans seran es nous senyós. Amb élls varen dur s'àrab.
Es poble seguiria utilisant sa seva llengo romans, mentres s'exèrcit i s'administració usarran sa llengo àrab.

Per posar un paralelisme, fa 100 anys teníem a Mallorca s'administració, s'exèrcit i sa guardia civil en castellà, mentres s'inmensa majoria de sa població xerrava sa seva llengo materna mallorquina. De fet, sobre tot an es pobles, sa gent tenia dificultats per expresarsé en castellà.
Fa 1000 anys teníem sa adminstració i s'exèrcit en àrab, i s'inmensa majoria de sa població xerraria sa seva llengo materna, es mallorquí d'aquell temps.


A 1114, Pisa decideix atacar Balears degut an es freqüents atacs pirates que sofreixen es seus barcos. Arriben a Menorca i xerren amb un pagès menorquí per recabar informació, no tenen cap problema de comunicació, simplement perque xerren una llengo romans parescuda.
Part de s'escuadra se perd i arriba a Blanes, a sa costa de Girona. Pensen que han arribat a Mallorca i se dediquen a donar de garrotades a tota sa gent que hi troben. Después de una bona estona, es geronins consigueixen convèncer an es pisans de que no estan a Mallorca sinó a Girona.
I per qué lo havien de sebre?, es geronins xerren una llengo romans parescuda a sa que se xerra a Pisa i sa seva pell ès des mateix color. Igual que es pagès menorquí, igual que sa gran majoria de gent que veuran quan arribin a Mallorca, excepte es soldats i es nous senyors, d'origen africà.

I a 1229, sa conquesta cristiana va significar de nou, es cambi d'uns senyors per uns altres. Sa llengo des nous senyors era un incipient català, si hu volem nomenar català. Segons alguns filòlegs un dialecte de s'occità, que era una evolució des llatí vulgar.

Aquesta ès una pàgina des "Llibre dels feits", escrita o dictada pen Jaume I.

"en aquest castell que li sia saluat, e que uos assegurets be a nos que pus ela cobra laltre comtat per iuhiy de. nostra cort, e per dret, e per rao, els altres lio atenen, que uos quel li atenats, e que li retats son castell. E sempre reterenlo. E enuiam a Oliana, e quan saberen que retut era lo castell de Pons, reterense sempre a la Comtessa. E no uolien re demanar en nom de nos pel dret que ela hauia.

47. E passat mig any nos fom a Tarragona. E uolch nostre Senyor que menys de cort, que nos no hauiem manada, foren ab nos la major partida dels nobles de Cathalunya, e per nom don Nuno Sanxe qui fo fiyl del comte don Sanxo, e en ·G· de Muntcada, el comte Dampuries, en ·R· de Muntcada, e en Guerau de Cerueylo, e en ·R· Alamany, e en ·G· de Clarmunt, e en ·Bñ· de Sancta Eugenia, senyor de Torroela. E conuida en ·P· Martel ciutada de Barçalona, e que sabia molt de mar, a nos e a tots aquels nobles qui eren aqui ab nos. E sus quant nos haguem prop de menjar, leuarense paraules entre ells. E dixem: Quiyna terra era Maylorques, ni quant, te son Regne? E demanarenho an ·P· Martel, perço con era comit de galees, e en ·P· Martel dixlos quels"

Jaume el Conquistadó, Llibre dels feyts, paràgraf 47.
Domés a títol de curiosidat, si vos fixau a sa capsalera, poreu observar un groller intent de manipulació catalanista, an es final de sa mateixa i en un altre tipo de lletra posa, "Jaume I, Rei de Catalunya- Aragó". Mai va existir es regne de Catalunya-Aragó.



Llibre dels feyts. Wikipedia.
Aquesta ès sa pàgina a s'original des llibre. Iquí poreu veure s'imatge ampliada, per si la voleu llegir.


Aquesta llengo no havia d'esser molt diferenta de sa llengo que xerrava sa població indígena de Balears. An aquell temps, sa evolució de ses diferentes llengos romances era molt incipient, i era molt probable que gents originaries de tot el Sud de Fransa i tot el Nord de sa Península Ibèrica se poguessin entendre sense masa dificultat, exceptuant ses zones d'idioma vasc.
I no oblidem que durant tot es segle IX, Balears forma part de s'Imperi Carolingi junt an es Comtats Catalans i Occitània.
I ademés trobam escrits, en que es dirigents àrabs, al escriure a altres dirigents àrabs fora de sa Península, se disculpen pes seus errors d'escriptura, segons ells, per sa convivenci amb sa població nativa.
Recordem també, que durant es setge de Madina Mayurka (Palma), hi va haver facilidat de comunicació entre es cristians i es musulmans mallorquins que els varen ajudar.

A sa crònica den Desclot porem comprovar com es nadius mallorquins s'expresaven an es seu llatí, així ès com an aquell temps nomenaven a ses diferentes llengos romances. Això demostra clarament que ses gents de Mallorca xarraven sa seva propi llengo romans, amb sa que s'entenien sense massa dificultat amb ses gents que varen venir amb en Jaume I.


An aquet capítol de sa crònica den Bernat Desclot, mos descriu com Alí, un nadiu mallorquí, xerra amb en Jaume I, a s'illot de Pantaleu, a sa zona que ara ès Sant Elm (en temps den Jaume I se conexia com "Sa Palomera").

CAPITOL XXXV

Com la ost del rey d'Arago pres terra en la ylla de Mallorques a hun lloch al qual dien Senta-Ponça.
Diu lo comte que, quant tots los navilis foren ajustats a la Palomera, el rey fo exit a la ylla de Pantaleu ab molts de richs homens e d'altres gents per deportar e per esduir se, com la mar los havia trevallats, ço fo un diumenge mati, quels Serrayns de la terra se foren ajustats davant la ylla de Pantaleu, tro a quinze milia Serrayns a cavall e a peu ab llurs armes. Dels quals Serrayns s'en parti hu, e gitas en mar, e nadent vench a la ylla hon lo rey era. E quant fo exit de la mar, vench devant lo rey, e agenollas a ell, e saludal en son lati. El rey feu li donar vestidures, e puix demanali del feyt de la terra e del rey serray. El Serray dix li:

(Des sarrains se va separar un i se va llansar a la mar, i nedant arribà a s'illa a von el rei era. I quan va surtir de la mar, va venir devant el rei, i se va agenollar i li va saludar en es seu llatí. El rei li va fer donar vestimenta, i después li demanà per es fets de sa terra i del rei serrai. Es serrai li digué:)


Aquest ès un altre capítol de sa crònica den Bernat Desclot, en que es rei moro de Mallorca (Abu Yaya), después de sa batalla de Porto Pi, entra furtivament a sa ciudat de Mallorques (Palma)

CAPITOL XXXVIII
lo rey serray de Mallorques entra en ciutat celadament.

Quant lo rey serray fo fuyt de la batalla e s'en fon muntat en les muntanyes, si stech amagat al bosch quatre jorns; que ne fo atrobat, tro quels Serrayns qui foren scapats de la batalla, ben huyt milia, lo atrobaren. E puix ab ell ensemps vingueren s'en vers la ciutat, de nit, per tal que poguessen entrar dins. Si que, aquella nuyt que vench apres fo molt scura e torbada. Els Serranys de la ciutat que sabien quel rey venia, llur senyor, e volia entrar en la ciutat, per tal quels crestians de la ost no s'en apercebessen, aportaren moltes falles e moltes lums enceses, e de aquella part hon la ost era, e cridaren molt fortment en llur llati, si quel cel e la terra tot s'en entras en aquesta hora. E lo rey serrahi ab sa gent, aquesta hora, que era al gall cantant, recollis en la ciutat que cells de la ost non saberen res aquella nit, tant staven maravellats dels crits e dels fochs quels Serrayns feren.

En es "Llibre dels Feyts" se pot comprovar com en Jaume I no ha de mester interprets per comunicarsé amb sos natius de Mallorca, però quan han de xerrar amb n'Abú Yayà, lider de sa secta almohade venguda del Nord d'Àfrica que governava ses Illes, necesiten s'asistenci d'un traductor d'algaravia, així nomenaven es cristians a sa llengo àrab.

Llibre dels Feyts, paràgraf 74. - primera entrevista den Nunyo Sans (comte del Roselló) amb n'Abú Yayà (Rey de Mallorques).

E enuiam hi don Nuno ab X cauallers seus, e I iuheu de Saragoça qui sabia algarauia per trujaman, e hauia nom don Bahihel.

I enviam a don Nunyo amb 10 cavallers seus, i un jueu de Saragosa que sabia algaravia per traduir, i tenia per nom don Bahihel.


Llibre dels Feyts, paràgraf 76. - segona entrevista.

"E quan se foren acostats lo Rey de Maylorques e don Nuno, deualaren en la tenda, e parlaren lo Rey tan solament ab II de sos ueyls: e don Nuno, e lalfaquin qui anaua per trujanma, e els cauallers qui eren ab don Nuno estauen de fora ab alguns sarrains qui estauen ab els."

I quan sen varen acostar el Rei de Mallorca i don Nunyo, davallaren a sa tenda, i xerraren el Rei tan sols amb 2 des seus vells i don Nunyo, i s'alfaquí (metge musulmà) qui anava per traduir, i es cavallers que eren amb don Nunyo eren defora amb qualcuns sarrains que eren amb ells.



Ara Balears forma part de sa Corona d'Aragó. En lo referent a sa llengo, segueixen arribant nous pobladors, que enriqueixen sa llengo nativa.
Mentres sa majoria des musulmans natius, lo mateix que varen fer a s'arribada des conquistadors musulmans, adopten sa religió des nous senyors.
I es nadius cristians, que durant sa dominació de sa secta almohade fingiren sa seva conversió a s'islam, poren tornar practicar sa seva fe lliurement.
Se crea una llengo culta o lliterari, diferenciada de sa llengo des poble. És sa mateixa histori repetida tants de pics.

Pocs anys después de sa conquista cristiana, neix a Palma Ramon Llull. Escriu en sa llengo des nous senyors, però fa servir paraules i formes d'expresió inexistents en llemosí (català). Son mallorquinismes que continuen presents avui dia. Probablement ès sa llengo que en Ramon Llull ha escoltada desde sa seva infanci en es carrers de Palma.
Això ès una cosa que posa molt nirviós an es catalanisme, i són incapasos de donar una explicació coherent sense fer tastanejar aquesta absurda teoria catalanista de "sa repoblació catalana".
En aquet llibre, s'autor, Antoni M. Badia i Margarit (filòleg i llingüista català) descriu es mallorquinismes den Llull, i intenta donar una explicació sense surtirsé des pensamient catalanista.

Això ès un poc de lo que se pot llegir en es llibre.
Paraula en mallorquí i es seu corresponent en català:
pus - mes
feels - fidels
perrós - peresós
poria - podria
servici - servei
enganar - enganyar...

Però es mallorquinismes den Llull no tan sols són paraules, sinó formes d'expresió totalment presents en es mallorquí d'avui.
"Altres trets, i ben tipics per cert, del parlar mallorquí. Un d'ells, la col.locació de les formes dins la combinació de pronoms febles. Així:"
qui la vos podria dir - qui us la podria dir

O sa característica més notòria des xerrar mallorquí com ès s'article salat.

"En efecte, es fa dur, àdhuc violent, de no admetre que l'article IPSE de Ramon Llull sigui el mateix IPSE del mallorquí d'avui. I ho poso en relleu novament, ara a base d'un exemple sol, potser el més característic, perquè la seva concreció mostra fins a quin punt és sorprenent, i forçat i tot, d'obstinar-se a no acceptar els dialectismes baleàrics en Ramon Llull."

Lo que s'autor des llibre mos está diguent, ès que 30 anys después de sa conquista cristiana de Mallorca ja existien mallorquinismes, paraules i formes d'expresió inexistents en català. No fa falta esser un linx per concloure que aquets mallorquinismes, no són mes que sa llengo romans que en Ramon Llull ha escoltada desde sa seva infanci en es carrers de Palma, no són més que sa llengo romans que es natius mallorquins conservaren durant tot es periode de domini musulmà de Balears. Sa mateixa llengo romans en la que se comunicaven 300 anys enrera amb sos Comtats Catalans i Occitània, quan Balears formava part de s'Imperi Carolingi.

Avui, aquets mallorquinismes else porem veure reflexats en es nostros al.lots, estudiant a un sistema educatiu totalment politisat i catalanisat a von s'ha imposat a sang i foc es català-barceloní, una llengo que mai ha estat propi de Balears. I es nostros al.lots, lo mateix que va fer en Ramon Llull, escriuen en un català incorrecte, amb paraules i formes d'expresió mallorquines.


Un segle después sa població mallorquina segueix diferenciant clarament sa llengo propi de Mallorca de sa llengo que han duit es nous pobladors.
A una entrevista an es que va esser professor d'histori medieval de sa Universidat de ses Illes Balears, Alvaro Santamaría, mos relata un fet ocorregut an aquell temps.

"En 1341, a un siglo vista de la conquista cristiana del reino de Mallorca, en el curso de una investigación judicial sobre el robo de una colcha perpetrado un año antes, Geralda, dueña de la colcha, al interrogarla el juez (como ha documentado Gabriel Llompart): "¿Qué idiomote loquebatur?(qué idioma hablaba ); contestando Geralda que en rosellonés ("dixit quod rossillionenssem"), por lo que el magistrado que llevaba la investigación, dedujo que el ladrón no podía ser un tal Guiem Revull, que es de Mallorca o habita en Mallorca, porque habla a la manera mallorquina ("Guillermus Revull est de Maioricis vel moratur in Maioricis et loquetur ad modum maioricencem").

Como se desprende de lo que se atestigua en la indagatoria judicial, las gentes de Mallorca sabían y eran conscientes ya en 1340, de que su habla a la manera mallorquina, les identificaba como mallorquines, como naturales o habitantes de Mallorca, por la misma razón que la señora Geralda identificaba por hablar en rosellonés al incógnito sospechoso, como del Rosellón."

Es professor mos xerra de sa diferenciació amb sa llengo que se xerrava 100 anys después de sa conquesta. Es molt probable que aquesta diferenciació ja s'hi donàs desde es primer moment de sa conquesta, entre sa llengo des conquistadors i sa llengo romans mallorquina, que amb tota probabilidat xerraven ets habitants de s'illa.


En lo referent a sa llengo, s'histori segueix transcorreguent sense canvis significatius.
En Juan José Amengual crea a 1835 una gramàtica mallorquina, 83 anys antes que s'actual gamàtica catalana den Pompeu Fabra de 1918.
A 1880, n'Antoni Maria Alcover (Mossèn Alcover), escriu davall es seudònim den Jordi des Racó, "Ses rondalles mallorquines". Eren i són, una recopilació de contes populars, escrits en sa llengo des poble, sa llengo mallorquina. Llegint ses rodalles mos adonem de ses expresions i paraules que s'han perdudes an ets últims 100 anys, per acostarmós cada pic més an es català oficial. Però aquestes rondalles no són ses originals den Mossén Alcover, sinó unes catalanisades per en Borja Moll.


Rondalles mallorquines. mallorcafestival.
Però aquestes no són ses rondalles originals den Mossén Alcover, sinó unes catalanisades per en Borja Moll.

En Mossèn Alcover va tenir una partcipació fonamental en es diccionari de sa llengo catalano-valenciano-mallorquina, que va utilisar traidorament en Pompeu Fabra, segons n'Alcover, per crear es seu diccionari de sa llengo catalana.
En Mossèn Alcover sen va arrepentir més tard, d'haver colaborat amb lo que serien ses bases des catalanisme actual. Va demanar perdó an es poble mallorquí i envià una carta an es diari la vanguardia balear, per intentar corregirló, però ja era massa tard, es mal ja estava fet.

És a partir des segon terci des segle XIX, quan es catalanisme comensa a agafar forsa, amb so suport de sa potenta burgesia catalana. Aquet, realment ès es factor més important en s'auge des catalanisme, dedins i defora Catalunya.
Sa posibilidat de finansar concursos lliteraris, academis de sa llengo catalana o comprar adhesions, i marginar a tot aquell que no combreguàs amb sos principis des catalanisme, una actitut que ha perdurat fins avui.

Un clar exemple d'això ès Wilhelm Meyer-Lübke, llingüista, romanista i hispanista suís, a 1890 va asignar a sa llengo catalana s'estatus de dialecte des provensal en sa seva "Gramática de las Lenguas Románicas", a von diu:

"En el Este la transición se opera poco a poco con el catalán en el Rosellón: Esta última habla (parlen), que no es más que un dialecto provenzal...."
sorprenentment va cambiar de parer quan a 1925 ès nomenat, "Mantenidor dels Jochs Florals de Barcelona" i haver estat "onerosament fidelisat" per sa burgesia catalanista. Va esser llavò quan va comensar a utilisar generalisadament es nom de "lengua catalana". www.teresafreedom.com

Entre 1904 i 1932, en Pompeu Fabra publica varies obres, que senten ses bases des català estandar, basat en es dialecte barceloní, i en detriment de la resta de dialectes que se xerren a Catalunya. Tant sa llengo de Balears com sa de Valenci havien de cenyirsé an aquesta normativa.
S'intelectualidat balear accepta, amb qualque discrepanci, com sa citada den Mosén Alcover.

D'aquesta manera, sa llengo lliterari s'allunya encara més de sa llengo des poble, es mallorquí. I com ocorr avui dia, a partir dets anys 1930, tots aquells que no escriguin an es català estandar són tatxats de "paletos e incultos".

Durant aquets anys sa llengo mallorquina a perdudes moltes de ses seves paraules i expresions, acostantsé cada vegada més an es catalá normalisat.
Antes de sa caiguda des franquisme es catalanistes ja havien agafat posicions. Amb s'arribada de sa democraci s'inicia es procés autonòmic.
És en aquet procés autonòmic quan es catalanistes exerxeixen tota sa seva influenci. Consegueixen que en s'Estatut d'Autonomia s'inclogui an es català come llengo oficial de ses Balears, amb so respecte a ses formes dialectals, però això últim ha quedat en s'oblit.
Això se va produir degut a s'ignoranci per part des dirigents polítics balears d'aquell moment, de sa seva propi histori, i possiblement per sa "irresistible persuasió" exercida per s'adinerat catalanisme.

Ara, después de 40 anys de catalanisme, están conseguint lo que no varen consiguir 40 anys de franquisme.
A ses escoles ets al·lots són educats exclusivament en català. Qualsevol expresió escrita en mallorquí es tatxada de "paletismo e incultura".
Ses plaques des noms des carrers, que durant es franquisme se llegien en mallorquí, ara han sigut substituides per d'altres en català.

Si durant segles, a Balears, sempre hi va haver sa clara diferenciació entre sa llengo lliterari i sa llengo des poble. Ara, es catalanisme está conseguint que sa llengo lliterari, sia s'única que faci servir es poble, lo que significarà sa desaparició de sa llengo mallorquina.
Ara se titlla de paleto a qui escriu en mallorquí, més tard serà de paletos xerrar en mallorquí.



Presentació Perfils lingüístics balears, diario Ultima Hora
Segons s'autor des llibre ses paraules "arena" i "sorra", totes dues són correctes, però "sorra" ès sa paraula moderna.
Quant de temps mos torbarem a veure sustituida aquesta paraula a sos informatius de sa televisió autonòmica?, an élls ja no diuen "noltros" sinó "nusaltres".
I "al.lot", se convertirà en "noi"? A sa nostra llengo la estàn fent desapareixe poc a poc, sense entemermós.




Dir que sa llego mallorquina es un dialecte des català, ès com dir que es mexicà es un dialecte de s'argentí.
Això que nomenen català no té més de 100 anys, es simplement es dialecte que s'hi xerrava a Barcelona (barceloní, es dialecte més corrupte de tots es diferents dialectes que s'hi xerraven a s'antiga Corona de Aragó, ple de castellanismes i galicismes), an es que netetjaren un poc per convertirló an es català oficial.
Mentres que sa llengo mallorquina, sa que conserva més feelment paraules i expresions medievals, que haurien de preservarsé com un tresor llingüístic, es menospreciada, i està desapareguent a favor d'aquet corrupte dialecte barceloní.

Pare Batllori, historiador i professor universitari. Premi Príncep d'Astúries 1995 i doctor honoris causa per diferentes univesidats catalanes. A 1992, Universidat de Girona:

"El catalán de Barcelona que se intenta imponer en Valencia es un dialecto infame e infecto. Lo que se está intentando imponer en Valencia y Baleares, como lengua literaria, es el dialecto infame de Barcelona"..., "nunca se aceptará que un dialecto tan infecto como el de Barcelona se pueda imponer como lengua nacional"...


www.teresafreedom.com
Pues pareix que en Batllori sen va equivocar, si han conseguit imposar aquet dialecte infame, que s'ha convertit en llengo, pràcticament única, de s'ensenyansa a Balears, despreciant ses dues vertaderes llengos de Balears: es balear i es castellà.



Durant es règim feixista den Franco, es català era considerat un dialecte de s'espanyol, i qui disentia d'això era considerat un rojo comunista o un independentista. Ara durant es règim catalanista, es mallorquí es considerat un dialecte des català i tot aquell que opini lo contrari es considerat un feixista espanyolista o un paleto gonella.
Durant es règim feixista den Franco, hei havia familis mallorquines que an es seus fiis domés los xerraven en castellà per que no aprenguessin es mallorquí, que consideraven una llengo vulgar i de pagesos.
Ara tenim a ciudatans que xerren un mallorquí corromput per tota casta de catalanades, com: nosaltres-vusaltres, després, esport, servei, vacances... Se va perdeguent s'article salat i hei ha qualque colectiu que directament xerren català-barceloní sense cap tipo de rubor. Pensen que així son més cults i inclús més inteligents, quan en realidat no són més que víctimes de sa seva propi ignoranci, igual que aquelles familis mallorquines en temps den Franco.


Tenim que escoltar auténtiques barbaridats, com dir que es mallorquí an es català ès com s'andalús an es castellà. I lo més trist ès que qualcuns de aquests personatges ocupen importants puestos públics en s'administració o a s'educació.
Es nostro sistema educatiu està totalment prodit per un catalanisme que dur ja molts d'anys predicant s'amor an es català i lo català, mentres s'ignoranci, inclús es despreci a sa llengo mallorquina i lo mallorquí ès inculcat an es nostros al.lots. I això se coverteix en un cercle vicios, ja que qualcuns de aquests al.lots seran es futurs professors.


Normalment es polítics, sobre tot de s'esquerra balear, domés xerren català en discursos institucionals, però an es debats o entrevistes utilisen es mallorquí.
A un programa de debats d'una televisió balear, va aparèixer un jove perteneixent a un partit catalanista de Mallorca, MES.
Realment me va impresionar, perque xerrava amb un accent tancat mallorquí, però en català, amb aquestes paraules que sonen tan grolleres en boques mallorquines com: "nusaltres, purtar, sota..."
Va esser una mescla de indignació i de tristesa.

ÈS AQUEST ES FUTUR DE SA NOSTRA LLENGO? SA SEVA DESAPARICIÓ PER ESSER SUBSTITUIDA PER UN CATALÀ-BARCELONÍ AMB ACCENT MALLORQUÍ, COM PASSA A ARAGÓ AMB SO CASTELLÀ?
Arriba