Mallorca apócrifa


Llengo catalana

"La llengua catalana" no ès un dialecte des llatí, com actualment mos volen fer creure, sinó un des diferents dialectes occitans, que ès com va esser considerat durant segles.

Referent a s'origen de sa llengo catalana, mos diuen que se va formar com totes ses llengos romances, per sa degradació des llatí usat pes poble, i que ses diferencis entre un romans i s'altre se devien an es poso llingüístic anterior a sa romanisació.
Però sa llengo catalana no ès un dialecte des llatí, sinó un des nombrosos dialectes occitans que se formaren en el Sud de Fransa i es litoral mediterrani Penínsular.

Per comprendre s'origen d'un idioma, hem de conèixer s'histori des territori afectat. An aquet cas, es territori que comprèn s'actual Catalunya.

Después de sa caiguda de s'Imperi Romá, an es segle V, tota sa Península Ibèrica i part del Sud de Fransa, lo que se nomenava Septimania, formen part des Regne Visigodo. Tot i sa seva inestabilidat va perdurar durant 3 segles, fins s'arribada des musulmans, an es segle VIII.
Después de 7 segles dedins s'Imperi Romá i altres 3 segles an es Regne Visigodo, uns territoris amb 10 segles de convivenci havien de tenir una llengo romans comuna o uns dialectes molt parescuts.


Any 700, es Regne Visigodo incloia tota sa Península i Ceuta, ademés de sa Septimania francesa.



Clasificación dialectal, Wikipedia
Antes de s'arribada des musulmans ja existien a sa franja mediterranea d'Espanya i Fransa
una llengo comuna, o uns dialectes molt parescuts.

An es segle VIII es musulman han arribat fins el Sud de Fransa. Carlomagno fa que se retirin cap sa Península Ibèrica i crea una franja defensiva contra ells, que se consolida a s'any 801, después de sa conquesta de Barcelona, aquesta franja se va nomenar sa Marca Hispànica


En realidat s'interrupció en sa comunicació de sa part dets antics territoris des Regne Godo, que comprenia de Barcelona cap al Norte, inclogent sa Septimania, es de unes poques decenes d'anys. Per lo que sa llengo que se xerrava en aquets territoris va seguir esent sa mateixa, pero ara depenien politicament de s'Imperi Carolingi.


Mentres an es segle X, es romans català se va desarrollant com un des diferents dialectes occitans, xerrats al Sud i es litoral mediterrani francés.
A Valenci aquet romans lo veim reflexat a ses "jarchas", que era romans escrit en alfabet àrab. Ses "jarchas" eren versos en romans, escrits an es final de poemes escrits en àrab.
Traducció de s'àrab
Ay mamá!,
meu al habib vay-se
e no més tornarad,
Gar, que faré yo, mamá?
no un bezyello lleixarad?
Ibn Lubbun, siglo XI
Texto en valenciano
Ai mamà!,
el meu amat se'n va
i mai mes tornarà
Digués, que faré yo, mamà?
ni un beset me deixarà?

Mentres en es territori que después serà Catalunya, es català se comensa a diferenciar lleument de sa llengo occitana, a Valenci ja existeixen autors valencians que creen poesia i lliteratura.


A través de matrimonis i pactes, es comdats catalans formen part de sa Corona d'Aragó i consegueixen territoris i zones d'influenci an el Sud de Fransa

An es segles XI i XII apareixen es primers documents escrits integrament en romans català

Emigrants desde el Sud de Fransa segueixen arribant a Catalunya, duint amb ells sa seva llengo occitana.
Sa llengo catalana se desarrolla come un des diversos dialectes occitans.
Entre 1210 i 1244 se produex sa persecució des càtars que vivien en el Sud de Fransa, per part de sa corona francesa i nobles del Nort de Fransa. Sa Corona d'Aragó lluita a favor des càtars, però es derrotada a sa batalla de Muret, i perd casi totes ses seves posesions en el Sud de Fransa.
Lo que ocasiona que durant aquest periode hei hagi una forta emigració de població desde aquets territoris fins es territoris catalans, enduintse sa seva llengo, s'occità.
Sa llengo romans catalana se segueix desarrollant amb una forta influenci de s'occità, com ja hem dit repetidament.
Tot i que lo que hauriem de dir realment, ès que es romans català no ès més que un des nombrosos dialectes occitans.


Dialectos del catalan-valenciano. Wikipedia
Fixauvós com s'idioma varia paulatinament a mida que anam del Sud de Valenci al Nort de Lleida, qualques filòlegs francesos descriuen es català de Lleida com es valencià de Catalunya. Però a sa zona de Barcelona-Girona sa diferenci ès més abrupta.
Es refugiats occitans entraren pes Pirineu de Girona, que ès es pas més fácil, i des de allà davallaren cap a Barcelona, duint amb ells un occità diferenciat, que en mezclarsé amb es xerrat a sa zona va produí aquesta anomalia.
Sa llengo romans de Balears també va rebre una important influenci de s'inmigració occitana, fruit de sa persecució càtara i per sa venguda de pobladors des de es territoris que es Regne de Mallorca poseia a sa zona occitana. Sense olvidar, evidentement, sa forta relació que va tenir Balears amb so Comdat d'Empuries durant més de 100 anys, antes de s'invasió musulmana.

Domés a títol d'aclaració, dir que es catalans repoblaren Balears i Valenci ès tan estúpit com creure que es gallecs repoblaren Portugal.


An es segle XV sorgeix es Segle d'Or de ses lletres catalanes, curiosament no sorgeix a Catalunya sinó a Valenci


Tirant lo Blanch. Wikipedia
Es seu autor, Joanot Martorell, no diu que escriu en català sinó en valencià o romans.

Ets autors catalans des segles XV - XIX, no nomenen català a sa llego en que escriuen, sinó llemosí.

Después de sa guerra de succesió se promulgen es decrets de nova planta. Aquets no son sa substitució de sa llengo catalana per sa castellana, com es catalanisme mos vol fer creure, sinó sa substitució des llatí que encara se feia servir a sa administració de justici pes castellà.
Come contrast, an el Sud de Fransa, después de sa Revolució Francesa (1789), sa llengo occitana es relegada an es us oral, imposantse sa llengo francesa. Això ocasionarà un lent però ferm camí cap a sa seva desaparició.
Mentre sa llengo catalana a partir des segle XIX, comensa un gran auge propiciat principalmente per s'acabalada burgesia catalana.

Es a partir des segon terci des segle XIX, quan es catalanisme comensa a agafar forsa, amb so suport de sa potenta burgesia catalana. Aquet, realment ès es factor més important en s'auge des catalanisme, dedins i defora Catalunya.
Sa posibilidat de finansar concursos lliteraris, academis de sa llengo catalana o comprar adhesions, i marginar a tot aquell que no combregués amb sos principis des catalanisme, una actitut que ha perdurat fins avui.

Un clar exemple d'això ès Wilhelm Meyer-Lübke, llingüista, romanista i hispanista suis, a 1890 va asignar a sa llengo catalana s'estatus de dialecte des provensal en sa seva "Gramática de las Lenguas Románicas", a von diu:

"En el Este la transición se opera poco a poco con el catalán en el Rosellón: Esta última habla (parlen), que no es más que un dialecto provenzal...."
sorprenentment va cambiar de parèixer quan a 1925 ès nomenat, "Mantenidor dels Jochs Florals de Barcelona" i haver estat "onerosament fidelisat" per sa burguesia catalanista. Va esser llavò quan va comensar a utilisar generalisadament es nom de "lengua catalana". www.teresafreedom.com

Entre 1904 i 1932, Pompeu Fabra publica varies obres, que senten ses bases des català estandar, basat en es dialecte barceloní, i en detriment de la resta de dialectes que se xerran a Catalunya. Tant sa llengo de Balears com sa de Valenci, havien de cenyirsé an aquesta normativa.

Filòlegs des prestigi des pare Batllori són totalment contraris a s'imposició des dialecte barceloní come català estandar.
Pare Batllori, historiador i professor universitari. Premi Príncep d'Astúries 1995 i doctor honoris causa per diferentes univesidats catalanes. A 1992, Universidat de Girona:

"El catalán de Barcelona que se intenta imponer en Valencia es un dialecto infame e infecto. Lo que se está intentando imponer en Valencia y Baleares, como lengua literaria, es el dialecto infame de Barcelona"..., "nunca se aceptará que un dialecto tan infecto como el de Barcelona se pueda imponer como lengua nacional"...


www.teresafreedom.com
Pues pareix que en Batllori sen va equivocar, si han conseguit imposar aquet dialecte infame i infecte. Es porer econòmic des catalanisme ha passat com un rodillo sobre qualsevol discrepanci, tatxantlà de paletisme i incultura, tot i que filòlegs de s'importanci den Batllori estiguessin totalment en contra.




Conclusió: A dia d'avui es catalanisme segueix amb so seu comportament bipolar.
Mentres per una banda, no deixa de fer servir es victimisme per reivindicar ses seves pretensions diferenciadores respecte d'Espanya. Per s'altra banda, actua amb prepotenci i menospreci cap a la resta des territoris de sa Corona d'Aragó i ses seves llengos, intentant difuminar tot rastre diferenciador, per esser integrats en sa seva delirant versió de s'histori, come "els paísos catalans".

Diferentes situacions polítiques i economiques fan que s'occità hagi practicament desaparegut, mentres que es dialecte català hagi perdurat.
An això a estat fonamental es suport de s'acabalada burguesia catalana.

A s'actualidat s'occità sobreviu com pot. Hei ha varies publicacions (ortografia occitana, "ch = c, lh = ll, nh = ñ, ç = s" ) en aquesta llengo, que si la comparam amb so català i es mallorquí, mos huriem de demanar, per què es mallorquí es un dialecte des català, mentres que es català es un idioma diferent de s'occità?.
Quan dic mallorquí no me referesc an això que se xerra an ets informatius de sa televisió balear, sinó an es xerrat pes poble mallorquí.

Text en occitá.
"Comunicat de l'IEO (Institut d'Estidis Occitans): contribucion al debat pertocant a las proposicions de lei constitucionalas.
Vaquí lo punt de vista de l'IEO pels debats a venir suls tèxtes de proposicion de lei constitucionalas, per modificar la Constitucion dins la perspectiva de ratificar la Carta Europenca de las lengas regionalas o minoritàrias."

Text en catalá.
"Comunicat de l'IEO (Institud d'Estudis Occitans): contribució al debat pertocant a les proposicions de llei constitucionals.
Vet aquí el punt de vista de l'IEO pels debats a venir sobre textos de proposició de llei constitucionals, per modificar la Constitució dins la perspectiva de ratificar la Carta Europea de les llengües regionals o minoritàries".

Text en mallorquí.
"Comunicat de s'IEO (Institut d'Estudis Occitans): contribució an es debat pertocant a ses proposicions de llei constitucionals.
Vet iquí es punt de vista de s'IEO pes debats a venir sobre texts de proposició de llei constitucionals per modificar sa Constitució dins sa perpectiva de ratificar sa Carta Europea de ses llengos regionals o minoritaris."

Text en castellá.
"Comunicado del IEO (Instituto de Estudios Occitanos): contribución al debate correspondiente a las proposiciones de ley constitucionales.
He aquí el punto de vista del IEO para los debates a venir sobre textos de proposición de ley constitucionales, para modificar la Constitución dentro de la perspectiva de ratificar la Carta Europea de las lenguas regionales o minoritarias."




Pareix esser que "un grup de comtats" des Nordest de sa Península Ibèrica, va conquistar an es moros i va repoblar sa Catalunya Sud i una part d'Aragó. Conquistà i repoblà totes ses Illes Balears. Conquistà i repoblà Valenci i un bocí de Murcia, ademés de part de s'illa de Sardenya. Sense descuidar el Sud de Fransa, lo que ells nomenen Catalunya Nord.

Realment sa capacidat de reproducció des poble català ès increible, sobre tot això, ¡ INCREÍBLE !

O pot esser, sa gran majoria de sa població, va seguir habitant a von va habitar sempre, i simplement se cambiaren uns senyors, ets àrabs, per altres, es catalans, aportant algo de població.
Mentres tant es poble nadiu, se va adaptar a ses noves circunstancis i an es nous senyors, lo mateix que va passar quan ets antics senyors, es visigots, foren substituíds pets àrabs.



Arriba