Mallorca Apòcrifa


Mallorquins a Canaris

Anys antes que catalans, castellans o portuguesos, es mallorquins ja hi eren a ses Illes Canaris. Una de ses actividats que se duien a terme era sa pressa de nadius per vèndrelos come esclaus.

De s'exploració i s'assentament de bases comercials i religioses mallorquines a ses Illes Canaris, hei ha constanci escrita d'això desde 1339, probablement aquest fet se remunti a anys anteriors, però en esser empreses duites a terme per particulars no se conserven dades escrites, o encara no s'han trobades.

S'historiador Francisco Sevillano Colom, descriu a un treball seu, com a 1342 Jaume III de Mallorca, envia una flotilla de galeres cap a ses Illes Canaris en misió de descobriment i conquista.

"La organización de las cuatro expediciones reseñadas, de 1342, nos indican que no ivan a la aventura, sinó a unas islas determinadas y con un objetivo concreto. Vemos que partieron con la idea de descubrir y conquistar islas, fortalezas o castillos en nombre de su rey, el Rey de Mallorca."
LOS VIAJES MEDIEVALES DESDE MALLORCA A CANARIAS. (Anuario de Estudios Atlánticos)
Un any después d'això es Regne de Mallorca es usurpat per Pere IV d'Aragó, i aquest no pareix tenir molt d'interès per Canaris. Tot i que a 1366, es cavaller mallorquí Juan de Mora, es enviat per sa Corona d'Aragó a Canaris per expulsar a un enemic de sa Corona.

Avui porem trobar testimoni d'aquesta presenci mallorquina a ses Canaris a ses figueres duites allà pes mallorquins, o an es dogos canaris, emparentats amb sos nostros dogos mallorquins, "cans de bou".
Probablement sa petjada que varen deixar es balears a Canaris sigui molt més extensa, pensem que hi va haver presenci mallorquina provada desde 1339 i que aquesta presenci probablement se remunti a molts d'anys enrera. Tenguent en compta s'estada de religiosos balears durant més de 40 anys i s'afició d'aquests pes cultiu de sa vinya i sa producció de vi, no mos hauria d'extranyar que sa malvasia canari, fos duita per aquests monjos desde Mallorca. I molt probablement ases mallorquins varen esser duits a Canaris, come medi de transport i càrrega, que ets actuals ases canaris descendesquin d'ases mallorquins ès un altre questió que no hauriem de descartar.

perro podenco de Ibiza
Podenco ibicenco. portaldemascotas.com
És molt possible que fos duit pes fenicis a Eivissa fa més de 3.000 anys, i d'allà passàs a ses altres Illes Balears
perro podenco canario
Podenco canario. podencocanario.com
Pareix evident sa relació entre es podenc eivissenc i es canari.



A 1352 ès enviada una expedició evangelisadora amb varis frares mallorquins i menorquins, acompanyats d'indígenes canaris convertits an es cristianisme, capturats anys enrere. Poc de temps después el papa Climent VI crearà es bisbat de Telde, a s'illa de Gran Canaria, a von s'hi troba s'imatge de Sant Nicolàs de Tolentino, duita a s'illa per aquests frares balears. Es primer bisbe serà es mallorquí Fra Bernat Font.
Aquest assentament balear se mantendrà fins 1393, en que una expedició esclavista d'andalusos i bascs, fa que es nadius se tornin contra es religiosos, culpantlós de sa captura des seus companyeros, i els assassinin

Es missioners balears varen recórrer ses altres illes duint es seu missatge. Prova d'això ès la Verge de la Candelaria, duita pes frares a Tenerife, i que té gran parescunt amb nostra Verge de Lluch. Totes dues son verges negres, i es catalanisme ha volgut cercar una relació entre elles i la Verge de Montserrat, però res tenen que veure amb élla. I cap de ses tres era originalment negra, sa pell fosca de sa verge catalana se deu a sa reacció des vernís a sa calor de ses veles.


virgenes negras
Verge de Lluch.
todocoleccion.net
S'imatge actual no seria s'original.
S'imatge original va esser trobada an es segle XIII, de suposat origen paleocristià.
El Bon Jesus tendria un aucell entre ses mans i no es llibre que té ara. I la Verge duria una flor a sa ma dreta.
Seria una verge romànica similar a la de Lloseta o la de Sant Llorens. Que formen part de les que se coneixen come "Mare de Deu trobada".
La verge actual ès una imatge gòtica des segle XIV.
Si ampliam s'imatge, porem veure pintades a ses robes, uns estels com a la Verge canaria, i es cabell de la Verge i el Nin també es ros.
I si llevam s'afegit des cap a la Verge i el Nin, se pot apreciar encara més es parescut.








virgen de Canarias
Verge de la Candelaria.
La opinión
Aquesta seria s'imatge original de la Verge, que s'hi troba an Adeje. Se pot observar es parescut amb nostra Verge de Lluch.
S'actual Verge de la Candelaria es una imatge des segle XIX, diferenta de s'original.
A ses robes de la Verge, hei ha escrites unes frases misterioses, es significat des qual encara se desconeix.
I si fos romans mallorquí?, s'àrab casi no utilisa vocals, i Balears va tenir 300 anys de Al-Andalus.
Sa primera frase poria esser Ets TU Ets PEr SEmPre MERI.
Sa tercera frase.
Ets lA FeMe amb NIN FeMe Ets lA REIna. "FM = doma."
Per un filòleg pot esser divertit, per un obtús catalanista això ès una blasfemi, ¡insinuar "romans mallorquí"! Aquesta ès s'explicació d'un investigador canari.
A jo m'agrada més sa meua, sa primera.

Verge de Montserrat.
Wikipedia
Tot i que ses tres verges son
considerades dins des catàleg
de verges negres. Cap d'elles
tres tendria originalment
aquest color.
S'ha volgut relacionar ses tres
verges, però ès evident que
aquesta derrera res té que veure
amb ses altres dues.
Tot i això aquesta si ès similar a s'imatge original de la Verge de Lluch, d'origen romànic. I que formen part de les "Mares de Deu trobades".


Arriba