Castellano

Mallorca apócrifa


Mallorquins a Canaris

Anys antes que catalans, castellans o portuguesos, es mallorquins ja hi eren a ses Illes Canaris. Una de ses actividats que se duien a terme era sa pressa de nadius per vèndrelos come esclaus.

De s'exploració i s'assentament de bases comercials i religioses mallorquines a ses Illes Canaris, hei ha constanci escrita d'això; desde 1339, probablement aquet fet se remunti a anys anteriors, però en esser empreses duites a terme per particulars no se conserven dades escrites, o encara no s'han trobades.

S'historiador Francisco Sevillano Colom, descriu a un treball seu, com a 1342 Jaume III de Mallorca, envia una flotilla de galeres cap a ses Illes Canaris en misió de descobriment i conquista.
"La organización de las cuatro expediciones reseñadas, de 1342, nos indican que no ivan a la aventura, sinó a unas islas determinadas y con un objetivo concreto. Vemos que partieron con la idea de descubrir y conquistar islas, fortalezas o castillos en nombre de su rey, el Rey de Mallorca."
LOS VIAJES MEDIEVALES DESDE MALLORCA A CANARIAS. (Anuario de Estudios Atlánticos)
Un any después d'això es Regne de Mallorca es usurpat per Pere IV d'Aragó, i aquet no pareix tenir molt d'interès per Canaris. Tot i que a 1366, es cavaller mallorquí Juan de Mora, es enviat per sa Corona d'Aragó a Canaris per expulsar a un enemic de sa Corona.

Avui porem trobar testimoni d'aquesta presenci mallorquina a ses Canaris a ses figueres duites allà pes mallorquins, o an es dogos canaris, emparentats amb sos nostros dogos mallorquins, "cans de bou".
Probablement sa petjada que varen deixar es balears a Canaris sigui molt més extensa, pensem que hi va haver presenci mallorquina provada desde 1339 i que aquesta presenci probablement se remunti a molts d'anys enrera. Tenguent en compta s'estada de religiosos balears durant més de 40 anys i s'afició d'aquets pes cultiu de sa vinya i sa producció de vi, no mos hauria d'extranyar que sa malvasia canari, fos duita per aquets monjos desde Mallorca. I molt probablement ases mallorquins varen esser duits a Canaris, come medi de transport i càrrega, que ets actuals ases canaris descendesquin d'ases mallorquins ès un altre questió que no hauriem de descartar.


Podenc eivissenc. portaldemascotas.com
És molt possible que fos duit pes fenicis a Eivissa fa més de 3.000 anys, i d'allà passàs a ses altres Illes Balears

Podenc canari. podencocanario.com
Pareix evident sa relació entre es podenc eivissenc i es canari.


A 1352 ès enviada una expedició evangelisadora amb varis frares mallorquins i menorquins, acompanyats d'indígenes canaris convertits an es cristianisme, capturats anys enrere. Poc de temps después el papa Climent VI crearà es bisbat de Telde, a s'illa de Gran Canaria, a von s'hi troba s'imatge de Sant Nicolàs de Tolentino, duita a s'illa per aquets frares balears. Es primer bisbe serà es mallorquí Fra Bernat Font.
Aquest assentament balear se mantendrà fins 1393, en que una expedició esclavista d'andalusos i bascs, fa que es nadius se tornin contra es religiosos, culpantlós de sa captura des seus companyeros, i els assassinin

Es missioners balears varen recórrer ses altres illes duint es seu missatge. Prova d'això ès la Verge de la Candelaria, duita pes frares a Tenerife, i que té gran parescunt amb nostra Verge de Lluch. Totes dues son verges negres, i es catalanisme ha volgut cercar una relació entre elles i la Verge de Montserrat, però res tenen que veure amb élla. I cap de ses tres era originalment negra, sa pell fosca de sa verge catalana se deu a sa reacció des vernís a sa calor de ses veles.



Virgen de Lluch. todocoleccion.net
S'imatge actual es una copi.
S'imatge original va esser
trobada an es segle XIII, de
suposat origen paleocristià.
El Nin tendria un aucell
entre ses mans i no es llibre
que té ara. I la Verge
duria una flor a sa ma dreta.
I no seria una verge negra,
sinó parescuda a s'imatge original
de la Verge de la Candelaria.
Que va esser duita per frares
mallorquins a Tenerife.
Si ampliam s'imatge, porem
veure pintades a ses robes, uns estels
com a la Verge canaria, i es cabell
de la Verge i el Nin també es ros.
I si llevam s'afegit des cap
a la Verge i el Nin, se
pot apreciar encara més es parescut.








Virgen de la Candelaria. La opinión
Aquesta seria s'imatge original
de la Verge, que s'hi troba
an Adeje. Se pot observar
es parescut amb nostra
Verge de Lluch.
S'actual Verge de la Candelaria
es una imatge des segle XIX,
diferenta de s'original.
A ses robes de la Verge,
hei ha escrites unes frases
misterioses, es significat des qual
encara se desconeix.
I si fos romans mallorquí?,
s'àrab casi no utilisa vocals,
i Balears va tenir 300 anys de Al-Andalus.
Sa primera frase poria esser
Ets TU Ets PEr SEmPre MERI.
Sa tercera frase.
Ets lA FeMe amb NIN FeMe Ets
lA REIna. "FM = doma."
Per un filòleg pot esser divertit, per un
obtús catalanista això ès una blasfemi,
¡insinuar "romans mallorquí"!
Aquesta ès s'explicació d'un
investigador canari.
A jo m'agrada més sa meua, sa primera.

Virgen de Montserrat. Wikipedia
Tot i que ses tres verges son
considerades dins des catàleg
de verges negres. Cap d'elles
tres tendria originalment
aquet color.
S'ha volgut relacionar ses tres
verges, però ès evident que
aquesta derrera res té que veure
amb ses altres dues.