Mallorca Apòcrifa


Quan es mens se converteixen en lleons

Quan qualques des nostros historiadors han tractat s'histori de Balears, me referesc a sa que va desde sa caiguda de s'Imperi Romà fins ara, s'ha menospreciat an es poble i a sa sociedat balear. Sense tenir dades que ho justifiquin sa tendenci sempre ha estat tractar a sa sociedat balear come ouvelles que veuen passar an es diferents pobles que per aquí arribaren apaticament, inclús enfrontarsé a sa seva extinció casi sense resistenci.
Sa realidat ha estat molt diferenta, an es règim catalanista l'interesa mostrar s'imatge de sa sociedat nativa balear anterior a s'arribada den Jaume I, com una sociedat que s'ha anat extingint poc a poc fins desaparèixer, fent creure que a sa Mallorca d'aquell temps tots eren moros venguts d'Àfrica, i que a s'arribada des conquistadors tots varen esser morts o venuts come esclaus i que ses illes se poblaren de catalans.
Aquesta versió estúpida i infantil ès sa que hem tenguda que sentir durant tant de temps, i ès sa que es nostros al.lots estan aprenguent a ses escoles des règim catalanista.

Durant s'època des Regne Visigodo que governava sa Península Ibèrica i el Sud de Fransa, i durant 200 anys después de s'arribada des musulmans a sa Península, Balears s'hi trobava devall domini de s'Imperi Bisantí.
Fa uns pocs anys es nostros historiadors calificaven es periode bisantí come s'època fosca, perque no sen tenien dades, inclús se cuestionava sa presenci bisantina, i qualcuns afirmaven que es musulmans ocuparen ses illes a una època similar a sa Península.
Fa uns anys se trobaren an es Castell de Santueri unes monedes de diferentes èpoques, inclosa sa bisantina. Però lo que mos interesa son unes bules de plom d'origen bisantí que demostren que Bisanci va estar present fins a finals des segle VIII. I si recordam que Balears va firmar un tractat de vasallatge amb en Carlomagno a principis des segle IX, vol dir que ses Balears varen romandre dins des cristianisme fins a s'arribada des musulmans a principis des segle X (902).


Monedes bisantines des Castell de Santueri. portalclasico.com
Tot i que va esser un vergonyós expoli amb so consentimient de ses autoridats balears, an es final va acabar be.

Segons historiadors com en Pere Xamena, s'incursió normanda de s'any 859 va deixar a ses illes despoblades, i a s'arribada des musulmans ses illes estaven casi desertes (de von treuen aquesta afirmació?), i foren poblades per moros vengunts de Al Andalus i Àfrica. Tot i aixó, an es llibres d'histori àrabs mos diuen que se va tardar més de 8 anys a pacificar Mallorca, ja que sa resistenci se va fer fort an es castells de s'illa, sobre tot an es Castell d'Alaró a von varen resistir 8 anys i 5 mesos. Se varen rendir per falta de queviures.
Si aplicam es mínim sentit comú, an es castells de Mallorca pores resistir uns mesos o un any, però NO 8 ANYS. Es setge an es castell d'Alaró per part den Alfons III de Aragó, en que foren assessinats Cabrit i Bassa, va durar domés uns mesos.
Si sa resistenci cristiana a ses fortaleses de Mallorca va esser tan llarga, se va deure a que ademés des castell, es cristians ocupaven tota sa zona circundant, sinó no s'explica que resistissin tant de temps. Com conseguirien es queviures?
Com afirma s'arquitecte i historiador Gabriel Alomar, ets àrabs se concentraren sobre tot a sa capital, i deixaren la resta de s'illa an es natius. Això no vol dir que tots ets habitants de sa capital fossin musulmans, sinó que era a von majorment se concentraven. Recordem que a totes ses ciudats àrabs de sa Península existien uns "guetos", tant de cristians com de jueus.
Es musulmans tenien lo que volien, es control de ses illes, s'ocupació de sa capital, Medina Mayurka(Palma), i des seu port. Un lloc estratègic en mig des Mediterrani Occidental. Mentre la resta de s'illa les suministraria aliments i materies primeres. I com va passar a sa Península, qualcuns natius se varen anar convertiguen a s'Islam per voluntat propi.

Com veim, ni ses illes estaven casi desertes, ni sa conquista musulmana va esser un paseig. Recordem que es musulmans conquistaren tota sa Península en tan sols 10 anys.



Castell d'Alaró. serradetramuntana.net

Si botam fins a s'any 1114, mos trobam amb ses Balears convertides en regne musulmà independent.
Amb s'excusa d'acabar amb sos actes de pirateria comesos pes balears, se produeix sa presa de ses illes, i es setge i asalt de Medina Mayurka per part des croats pisano-catalans, an es front des quals s'hi trobava Ramon Berenguer III.
Dos anys después, es soldats cristians son expulsats per tropes almoràvids arribades desde sa Península. Es sultà Ali Ibn Yusuf envia un governador a ses illes, però degut a s'intoleranci i es rigor religiós d'aquesta secta musulmana, se produeix una rebelió a ses illes, suportada per nuclis cristians i jueus, ademés des musulmans illencs. Es mallorquins no estan disposats a sometres a s'integrisme religiós almoràvid.
A 1126, per pacificar ses illes, es sultà envia come gobernador an es seu fii Muhammad ibn Ali ibn Ganiya.
Amb sa famili Banu Ganiya, Balears protagonisarà un dets episodis més sorprenens de sa seva histori. Varen estar a punt de cambiar es destí del Nord de Àfrica i es de tota sa Península.
Però aquí no acaben ses diferencis entre sa població aborigen i es nous senyors. A 1157 ets almoràvids de sa Península son derrotats pets almohades, un altra secta integrista musulmana venguda d'Àfrica. Qualcuns almoràvids fugen cap a Balears, últim reducte almoràvid i convertit de fet en regne independent.
De nou intenten imposar un rigor religiós que ets aborigens mallorquins no estan disposats a consentir. Se succeeixen varies revelions i inclús s'assessinat den Isaac ibn Ganiya, que era es gobernador d'unes Illes Balears independentes.

Tot i que qualcuns historiadors no lo reconeguin obertament, es natius mallorquins segueixen condicionant sa política de ses illes.


Soldat almoràvid. recursosacademicos.net

Ara mos anirem a 1203, ets almohades han derrotat an ets almoràvids de ses illes, tenim come governador a n'Abú Yahyà. Segons fonts musulmanes va governar amb saviduria, fins que a 1212 se produeix sa derrota almohade a ses Navas de Tolosa. Aprofitant sa debilidat almohade, i cansats des seu integrisme religiós, son expulsats de sa Península pes musulmans espanyols.
Sa majoria tornen cap a Àfrica, però qualcuns arriben a Balears, a von governava n'Abú Yahyà, també de sa secta almohade, come sobirà independent. S'histori se torna repetir.
S'imposa es rigor religiós. De sa mateixa manera que va passar a sa Península, es cristians de balears son obligats a convertirsé a s'islam. I lo mateix que va passar a sa Península, es cristians fingeixen sa seva coversió, mentres a s'intimidat segueixen fidels a sa seva fe cristiana.
Mentre sa població aborigen musulmana i ets almoràvids que encara hi quedaven, intenten derrocar es règim almohade. Abú Yahyà sufreix al menos un intent d'assessinat. Se viu una situació convulsa, casi de pre guerra civil.
Per altra banda en Ben Abet (segons ses fonts cristianes) o Ibn Abbad (segons ses fonts àrabs), un poderós natiu mallorquí. Negocia amb en Nunyo Sans, Comte del Rosselló, s'invasió cristiana de Mallorca, i ofereix come lloc de desembarcament sa badia de Pollensa, de sa qual era senyor.
Quan n'Abú Yahyà està a punt d'assessinar a 50 notables de s'illa, rep sa notici de que ses tropes cristianes den Jaume I, han arribat. N'Abú Yahyà allibera an aquets notables, i commina a tots es musulmans a lluitar contra ets invasors cristians.
Ses tropes den Jaume I reben s'ajuda den Ben Abet i es seus seguidors, en forma de subministraments i come quinta columna dedins ses murades de Medina Mayurka. Ès descrit pen Jaume I com un àngel del Cel. Sense s'ajuda den Ben Abet i es seus, ès molt possible que sa conquista de Mallorca hagués fracasat.
Segons ses fonts musulmanes va esser en Ben Abet qui va guiar an es soldats cristians pes carrerons de Palma, fins a donar amb s'amagatall den Abú Yahyà.
Segons ses fonts àrabs en Bet Abet era un traidor. Però, qui era en Ben Abet realment, sinó es cap de sa resistenci cristiana?
Recordem que a sa crònica den Bernat Desclot, en Ben Abet convida an en Nunyo Sans a celebrar ses feste de Nadal a ca seva. I un pic sa conquista ha trionfat, éll i sa seva famili se convierteixen an es cristianisme. Obligats a convertirsé a s'islam pets almohades, com tants d'altres a ses Balears o sa Península. Es seu fii va pendre come nom Juan Bennasser.
I com ès llògic sa famili Bennasser va rebre nombroses possessions, sobre tot per part des seu molt probable amic i soci, en Nunyo Sans, Comte del Rosselló.
Com mos relata s'antic profesor de sa UIB, Álvaro Santamaría :

"la conversión al cristianismo de la población fue muy fluida y de hecho se les sometía a un periodo de reflexión de al menos 3 días, antes de ser bautizados."
Probablement mai deixaren d'esser cristians, tot i que else va obligar a convertirsé a s'islam.

Com hem vist, sa població oborigen balear, tant es que se varen convertir a s'Islam, com es que se mantengueren fidels a sa seva fe cristiana, varen esser determinants en es destí de ses Illes Balears. De cap manera varen esser aquesta població passiva i destinada a sa seva extinció, que es catalanisme mos vol fer creure.


Batalla de las Navas de Tolosa. Wikipedia
Sa derrota almohade a ses Navas de Tolosa precipità sa surtida dets almohades cap a Àfrica, però qualcuns venen cap a Balears. Povocant una situació de gran inestabilidat.

Durant tot es periode musulmà hei ha un so de fons, com un rumor, que tot i que no sel veu clarament se percep que està ahí. Ès sa població aborigen cristiana, se la ha menospreciada i inclús ignorada, sobre tot per qualcuns sectors políticament interessats.
Ès com si sumergim un flotador dins s'aigo. No sel veu a sa superfici, però se li adivina a través de s'aigo, amb una forma distorsionada. Però a mida que sa forsa per mantenirló devall de s'aigo disminueix es flotador va pujant, i sa seva imatge, a mida que s'aproxima a sa superfici, va essent menos distorsionada fins a surtir a flote.
De sa mateixa manera, a mida que ses forses catalanistes vagin perdent forsa, a mida que sa raó i es sentit comú se vagin imposant, vorem com sa vertadera histori de sa població cristiana de Balears, se mos desvetlarà a través des 300 anys de s'Al Andalus Balear.

Xuaip i es seus 16.000 seguidors amb papers firmats i sellats pen Jaume I, amb dret a poblar sa terra. En Ben Abet i es seus entre 4.000 i 6.000 seguidors. Més sa gran cantidat d'esclaus que quedaren per trebajar sa terra des nous senyors, que podriem suposar 5.000, tirant per lo baix.
Un pic pacificada s'illa a 1232, mos dona una xifra de uns 25.000 natius, 100 anys después es cens era de 12.450 focs, lo que suponsaria unes 55.000 persones. Tenguent en compte s'augment demogràfic en aquets 100 anys. A von punyetes està aquesta famosa repoblació catalana?
Basta mirar an es nostro voltant per adonarmós que aquesta repoblació no va existir mai. A von son s'arquitectura catalana, es topònims catalans a sa geografia balear, es vestits regionals, sa gastronomia...?
Hi va haver emigració desde Catalunya i desde altres puestos, mai repoblació.


Casa pagesa Eivissenca. diariodeibiza.es
Mos vol dir es catalanisme que es nous pobladors venguts de Catalunya, sobre tot de sa costa de Girona, recordem que mos varen dur es xerrar salat (un altre mentida). Varen dicidir no fer ses seves cases com en es seu lloc d'origen sinó tal com les feien es natius d'Eivissa desde s'època fenicia? Això ès simplement una estupidesa.

Anem ara fins a s'any 1450. Uns 100 anys después de s'anexió des Regne de Mallorca per part de sa Corona d'Aragó i sa seva integració dins de Catalunya, Privilegi de Sant Feliu De Guíxols. Es Regne de Mallorca, que era una de ses potencis comercials i culturals des Mediterrani, s'hi troba totalment arruinat per ses aportacions economiques que va esser obligat a fer, per finansar ses guerres de sa Corona d'Aragó amb Castella i Serdenya. S'oligarquia de Palma imposa uns impots abusius que asfixien an es pagesos de Mallorca, i aquets se rebelen davant sa capital. Es pagesos assetjen varies pics sa ciudat de Palma i protagonisen revoltes per tota s'illa.
Finalment Alfons el Magnanim envia un exèrcit de mercenaris italians, que va aplastar ses revoltes. Después d'això sa situació des pagesos va esser encara molt pitjor.
Com es profesor Álvaro Santamaría mos comenta en es seu treball, REPOBLACIÓN Y SOCIEDAD EN EL REINO DE MALLORCA:

"La fuerza del 'Sindicat de les Viles Foranes' se manifestó en la revuelta de 1450-1452 cuando el campesinado impuso su ley en Mallorca hasta que comandos de tropas mercenarias profesionales enviadas por la Corona desde Nápoles sometieron al campesinado. Dicha revuelta por su larga duración, por la voluntad política, capacidad de organización y potencia de recursos es el movimiento agrario más esencial y significado del Occidente europeo en el bajo medievo."
Es protagonisme de sa població mallorquina, sigueix seguent més que notori. Se rebela un pic i un altre contra s'abús per part des senyors. Ja siguin musulmans o cristians.
A pesar de sa tremenda represió que va sofrir sa població, amb assessinats, ajusticiaments i fam. 70 anys después de això, tornen sublebarsé i aquet pic encara serà més violent.


A 1521 va surgir lo que se va nomenar ses Germanies. Un altre pic s'abús en es cobrament d'impots i sa corrupció de sa clase aristocratica dirigent. Aquesta vegada son es menestrals de Palma quins primer se manifesten per un sistema més just, a ells else uniran ses gents des camp. Es governador fuig a Eivissa i ets agermanats prenen es control de tota s'illa, menos d'Alcudi.
Es dirigent moderat Joan Crespí ès assessinat per sa facció més radical de ses germanies. Pren es comandament Joanot Colom, es movimient se radicalisa i en es Castell de Bellver son assessinats ets aristòcrates i gent adinerada que allà se refugiava.
Tot i que se manifestaren fidels a s'emperador Carles I, aquest envia un contingent militar per acabar amb sa revolta. Ets agermanats sofreixen una derrota rera s'altra i sa represió per part de s'exèrcit ès brutal. A Binissalem 70 presoners son trocejats i ses seves restes penjades dets abres. S'esglesi de Pollensa, a von sen varen refugiar dones i nins va esser cremada, i tots es que estaven an es seu interior moriren asfixiats.
S'últim bastió de resistenci va esser a Palma, finalment sen varen rendir es 8 de Mars de 1523. Joanot Colom va esser torturat i esquarterat. Es seu cap va esser ficat dins d'una gàbia de ferro i colocat a sa Porta Pintada, a prop des carrer dets Oms, a von va romandre 300 anys, fins que a 1822 va esser retirat.
Ses germanies a Mallorca varen estar relacionades amb ses germanies de Valenci de quins copiaren s'estructura organisativa nomenada Tretzena. Aquestes sublevacions sorgiren en paralel amb sa des comuneros de Castella.
Tot i això, sa represió a sa revolta mallorquina va esser sa més sangnant i cruel. Probablement per donar un escarment a una sociedat mallorquina que ja havia mostrada sa seva oposició a s'abús per part des seus senyors en repetides ocasions.


Controlada sa ciudat, se va iniciar sa represió. mas.diariodemallorca.es
Ses germanies mallorquines sorgiren en paralel a ses valencianes i a sa revelió castellana. Però va esser sa represió an es mallorquins sa més cruel i sangnant per part de s'exèrcit den Carles I.

Com veim a Mallorca ha existit sempre una sociedat inconformista que no s'ha deixat oprimir pes diferents senyors que per aquí passaren sense mostrar resistenci. Después de tot sa sociedat balear s'ha formada per una sociedat nativa que ha anat asimilant ses diferentes onades de refugiats que fugien de sa Península, mentres es senyors han estat sempre una minoria privilegiada.
Fugir a unes illes significa tenir es suficients recursos per permetres es viatge, de manera que sa gent que venia solia esser gent preparada i de un cert nivell econòmic.
Quan arribaren es musulmans a sa Península, probablement qualcuns cristians que s'ho varen porer permetre fugiren a unes Balears que continuaren esent cristianes durant 200 anys més.
Quan sa secta almoràvid formada per sa sociedat bereber del Nord d'Àfrica, invaeix sa Península, musulmans i probablement també qualcuns cristians fugen d'Al Andalus per refugiarsé a ses illes. Balears consegueix es primer periode d'independenci, que durarà 20 anys.
Ets almohades, també africans, passen s'estret i derroten an ets almoràvids. Qualcuns almoràvids fugen cap a Balears, últim reducte de sa seva secta, tornant a convertir ses Illes en regne independent.
Después de sa derrota dets almohades a sa Península, son expulsats, repetintse sa situació anterior.

Después de sa conquista cristiana, es catius son venuts come esclaus, qualcuns queden a s'Illa per treballar ses possessions des nous senyors, i d'altres surten de s'illa.
Es nous senyors no volen que a ses illes quedin musulmans que se puguin convertir en quinta columna. De manera que tots aquells d'aspecte africà, de pell fosca, considerats es més perillosos, surten de s'illa.
Per altre banda arriben molts de refugiats que fugen de sa persecució càtara del Sud de Fransa.

Después de sa mort den Jaume I, ses illes tornen tenir un periode d'independenci o semiindependenci.


Coctel poblacional:
Tot i que sa conquista de Mallorca se va realisar amb finansació catalana, en Jaume I converteix es Regne de Mallorca en una entidat independienta de Catalunya o Aragó. I dota an es nou regne d'unes lleis "franqueses", destinades a atreure població a ses illes, que dona an es pobladors uns drets impensables en aquell temps.
Tot això unit a una sociedat nativa hereua d'Al Andalus, sa sociedat més avansada d'Europa, més es refugiats del Sud de Fransa que varen dur sa seva cultura provensal, sa més desarrollada de s'Europa cristiana, més es comerciants italians que se varen establir a Mallorca, que eren es més actius i influents de s'edat mitja. Sense oblidar ets aventurers que veren en es nous territoris conquistats una oportunidat.

Varen fer d'aquest es periode més sorprenent de s'histori de Balears.
Funden es primer bisbat de ses Illes Canaris, exploren sa costa africana fins a von cap europeu havia arribat mai, son des primers pobles des Mediterrani en comerciar amb so Nord d'Europa, creen una de ses escoles cartogràfiques més importants de aquell temps i donen a sa cultura europea un personatge únic com en Ramon Llull. I ademés es seu sistema de governament ès des més desarrollats, donant representació a sa pagesia.
Una de ses característiques més notories ès que molts d'aquets èxits foren realisats per iniciativa privada.

No sabem fins a von poria haver hi arribat aquesta sociedat, perque aquet periode de llum va esser apagat quan sa Corona d'Aragó va destituir i matar an es rei legítim des Regne de Mallorca.
Es regne se va convertir en botí de guerra i ses Illes se varen sumergir en segles de foscor.

Arriba