Mallorca apócrifa


Es mossàrabs de Mallorca

150 anys después de sa conquesta musulmana de Balears, encara hei ha una important població mossàrab que conserva ses seves esglesis i sa seva fe cristiana, i que la practica lliurement.

Es 26 de decembre de 1057, el rei Alí Iqbal al-Dawla de sa taifa de Dénia concedeix an es bisbe de Barcelona, Guislabert, un document jurídic, en es qual cedeix sa jurisdicció sobre ses diòcesis i es fidels cristians des seu regne, que incloia ses Illes Balears, Dénia i Alacant.

Probablement no tan sols conservaren sa seva fe, sinó també sa seva llengo. Però no tan sols es mossàrabs (cristians), conservaren sa seva llengo.
Que part de sa població indigena se covertís a l'Islam, no vol dir que també abandonessin sa seva llengo (jarchas). Ademés porien perfectament xerrar sa seva llengo romans i s'àrab, de sa mateixa manera que durant tant d'anys s'ha xerrat es mallorquí i es castellà.

Documents sobre sa vida des mossàrabs de sa Península, mos indiquen que, tot i que porien practicar lliurement sa seva religió, vivien a una especi de guetos a von també tenien ses seves esglesis. Sa condició que imponien es musulmans era que no porien construir noves esglesis ni reformar ses ja construides, ademés de pagar un impost per practicar sa seva fe, cosa que es musulmans no havien de fer.
Si això passava a sa Península, no tenia perqué esser diferent a Balears.

Hem de pensar, que al mateix que va ocorre a sa Península, sa conquesta musulmana no va suposar es desplasament de sa població nativa per repoblar amb sa població des conquistadors, sinó es canvi d'uns senyors que governaven an aquell moment, en es cas de Balears es bisantins, pes nous senyors, ets àrabs.
Per lo que ès de suposar, que sa població nativa va seguir utilisant sa seva propi llengo per comunicarsé, tot i que amb so temps, paraules i expresions àrabs s'integraran en es seu llenguatge.

S'estima que s'aport de població nortafricana i àrab a sa Península porè esser come molt es 10%, per lo que ès de suposar que a ses Balears aquet percentatge fos molt inferior, i concentrat sobre tot a sa capital, Medina Mayurca (Palma).
Mentres a sa resta de s'illa, era en s'inmensa majoria població autòctona, que practicava sa seva religió cristiana, lliurement o a s'intimidat, i xerrava sa seva propi llengo romans, com passava fa 100 anys a Mallorca amb so castellà i es mallorquí.
Perqué venir a unes illes en mig de la mar a 2 o 4 dies de viatge amb sos barcos d'aquell temps, quan tenien territoris tan fèrtils i rics com Valenci, Murcia o Andalusia?
Hem de pensar que sa zona més fèrtil de Mallorca ès sa que envolta sa Serra de Tramuntana, que ès a von més pluja cau, i a von es musulmans mallorquins varen fer marjades per aprofitar fins es més mínim terreno fèrtil de sa Serra, mentres que sa resta de s'illa, salvo cuntades excepcions, era zona de garriga i pinar poc productiva agricolament.



Marjades, fincaturismo.com
Aprofitant fins es més abrupte terreno a sa zona més pluiosa i fèrtil de Mallorca.


Probablement sa vida transcorria sense massa conflictes entre comunidats. Recordem que ademés de musulmans i cristians (mossàrabs), també hei havia una comunidat jueva, que al mateix que sa cristiana, vivia an es seu propi gueto (call).



Xuetes a Ciutat. Wikipedia.
Después de sa conquesta cristiana sa jueria estava derrera s'esglesi de Santa Eulali,
probablement era sa mateixa situació que tenia durant s'època musulmana.


Una de ses pràctiques que se penava més durament era es proseletisme cristià, això ès, intentar convèncer a un no cristià d'adoptar sa fe cristiana.
Esser musulmà tenia aventatges i privilegis que feia que molts de cristians s'islamisassin, de manera real o fingida, sense necessidat d'esser obligats.






Durant es segle VIII, quan casi tota sa Península ha sucumbida a s'islam, Balears se mantè fora des domini àrab i conserva sa seva fe cristiana, encara i que segons qualque historiador té qualque tipo de vassallatge amb s'Hispania musulmana. Però hei ha documents que confirmen que a s'any 799 rep sa protecció de s'Imperi Carolingi, i durant tot es segle IX formarà part d'aquest, junt an es Condats Catalans i Occitània, i se mantendrà dins des cristianisme.
A principis des segle X (any 903), es musulmans conquisten ses Illes. Un important número de població balear fuig cap a territori cristià, principalment an es comdat d'Empúries, amb qui mantenien vincles polítics i religiosos.
Però, com hem dit an es principi d'aquet treball, a 1057, después de més de 150 anys de sa conquista musulmana, hei ha documents que proven que a ses Balears segueix haguent una població cristiana que conserva ses seves esglesis i que practica sa seva fe lliurement

Sa vida havia de transcórrer tranquilament, fins que a l'agost de 1114, una flota cristiana composta pricipalment per pisans i catalans, atacaren Mallorca, fentse amb so control de ses illes.
Però aquesta conquesta no se va porer consolidar, degut a s'atac almoràvit a Barcelona, que va fer que ses tropes catalanes deixassin ses illes precipitadament. Lo que propicià que a 1116, a s'arribada d'una flota almoràvit a ses illes, ses tropes cristianes que hi quedaven fugiren, no sense primer endursen totes ses riqueses que varen porer.

Ets almoràvits eren més estrictes en temes religiosos i més intolerants amb sos cristians, lo que segurament va fer que sa vida fos més dura pes mossàrabs.
Hem de tenir en compte que a sa Península, es mossàrabs, en sentirsé presionats pets àrabs porien fugir cap an es regnes cristians, però pes mossàrabs de Balears, seguent unes illes, això era pràcticament impossible.

Documents trobats a sa Península, mos diuen de sa difícil relació des mossàrabs (cristians) amb sos almoràvits, però també mos diuen que amb so temps, s'estricta religiosidat almoràvit se va anar relaxant i sa relació amb sa població mossàrab va esser molt més fàcil.
A ses Balears almoràvits, en que governava sa famili Banu Ganiya, sen varen succeir qualcuns episodis de inestabilidat en que varen estar involucrats sectors cristians, i en que sen va arribar a assessinar an es governador almoràvit de ses Illes. Ets historiadors los han relacionat amb esclaus cristians, però d'altres historiadors com en Rosselló Bordoy no descarten que sian cristians natius. Sa tendenci de sectors politicament interesats ha estat sempre despreciar qualsevol rastre mossàrab de Balears, però documents historics i noves troballes contradiuen un pic rera s'altre an es catalanisme.

Después de casi 90 anys de domini almoràvit, después de 3 o 4 generacions, sa població almoràvit estava totalment integrada a ses illes, i lo mateix que a sa Península, es mossàrabs de Balears, tot i que amb dificultat, seguien professant sa seva fe cristiana.
Però a 1203, es domini almoràvit ès substituit pets almohades, es governador almoràvit Abdala Banu Ganiya es decapitat i es seu cap enviat al Marroc.
Ets almohades eren més radicals en lo referent a sa seva fe i més intransigents amb so cristianisme. Podriem trobar una similitut entre ets almohades i ets actuals talibans.

Molts de mossàrabs de sa Península son obligats a abandonar sa seva fe, o fugiren cap an es regnes cristians. A documents de aquell moment mos diuen de com es mossàrabs davall es domini almohade, simulaven sa seva conversió a l'Islam, mentres en privat seguien feels a sa seva fe cristiana.
Es disgust amb s'actitut radical dets almohades, no tant sols afectava an es cristians, es musulmans no estaven d'acord amb aquest integrisme religiós.
A sa Taifa de Murcia tenim a Muhammad_ibn_Mardanis, el Rei Llop, un musulmà que tenia en es seu exèrcit una gran cantidat de cristians, que lluitaven an es seu costat contra ets almohades.

A Balears, probablement, va passar lo mateix que a sa Península, i es mossàrabs simplement varen fingir sa seva conversió a l'Islam. Ademés hem de tenir en compte que ets almohades domés varen romandre 26 anys a Balears, ja que a Decembre de 1229, es cristians d'En Jaume I, conquistaren ses illes.

A s'arribada de ses tropes cristianes a Mallorca. Sa població de ses illes se trobava en una situació de gran inestabilidat, degut a s'actitut integrista des nous senyors almohades.

Sa derrota almohade a ses Navas de Tolosa a 1212, significa es principi des fi des porer almohade. Varen esser expulsats de sa Península, no per ses tropes cristianes, sinó pes musulmans hispans, farts de s'integrisme religios almohade.
Sa majoria tornaren cap a Àfrica, però qualcuns recalaren a Mallorca, ja que es governador musulmà de ses illes, n'Abu Yahya, era també de aquesta secta. I com mos se relata en es Tariq Mayurka, un document trobat fa uns anys en es Magreb, Abu Yahya va governar amb sabidoria fins que es refugiats almohades posaren as valí de Mallorca en contra de sa població andalusí de s'illa.
De manera que porem dir que sa represió almohade contra sa població mallorquina, inclosos es cristians, no va comensar realment fins aquest moment.

En aquest document mos relata sa versió des musulmans a s'assalt de Mallorca per part cristiana, i s'inestabilidat social que vivia s'illa per s'actitut almohade.
Mos explica com en Abu Yahya, governador almohade de Balears, va sofrir al menos un intent d'assessinat per part de soldats mallorquins. Soldats i civils fugiren de sa ciudat cap a ses muntanyes per por a ses represalis.

Mentres, sa crònica cristiana relata que a s'arribada d'En Jaume I, Abu Yahya, valí de Mallorca, era a punt d'acabar amb sa vida de 50 notables de s'illa i en sapiguer de s'arribada des cristians, els va alliberar.

An aquet document, en es parràgraf sobre disputes internes, mos xerra des disgust de sa població andalusí. No xerra d'àrabs, magrebís o berebers. Amb so termini andalusí, hem d'entendre que se refereix a sa població indigena anterior a sa conquesta musulmana.


A un treball de s'historiador Álvaro Santamaría, mos xerra de sa facilidat amb sa que molts de musulmans, después de sa conquesta cristiana, se convertien an es cristianisme. Probablement, mai ho varen abandonar realment.

"Obra la necesaria información para pensar que el proceso de conversión tanto de los mulsumanes libres como de los musulmanes cautivos se realizó con cierta fluidez y, al parecer, sin presiones ambientales hostiles. Al efecto una resolución sinodal establece que podrá impartirse el bautismo sin precipitaciones a los que lo soliciten, sometiéndoles a un periodo de prueba, de reflexión, por lo menos de tres días." Repoblación y sociedad en el reino de Mallorca (1230-1343).

En aquet mateix treball mos diu lo següent:

"Están documentados numerosos "baptizati" que en ciertos casos, por ejemplo los "Benasser", los "Benamar", los "Abenjohan" o los "Abenmartín", conservan su linaje de la época musulmana aunque la identificación arrom que les aplica resulta desorientadora. ¿Eran conversos dichos arrom o eran cristianos de la Mallorca musulmana sólo islamizados en el modo de vida?... Lo normal es que a los "baptizati", a los conversos, se les designe con su nombre de pila y la identificación "baptizati" como, por ejemplo, "Petrus baptizati" o "Johannes baptizati". Repoblación y sociedad en el reino de Mallorca (1230-1343).
A diferenci de sa Península, en que es mossàrabs porien fugir cap al Nord cristià, a Balears, essent unes illes, això era pràcticament impossible. Lo que va comportar que una important massa de població cristiana se mantengués a ses illes. I de sa mateixa manera que es jueus mallorquins (xuetes), fingien sa seva conversió an es cristianisme manjant xuia en es portal de ca seva. Es mossàrabs mallorquins fingeixen sa seva conversió a s'Islam, mentres a s'intimidat segueixen amb sos seus rites cristians.


Si llegim ses diferentes cròniques cristianes sobre sa conquista, apareix un personatge molt important an aquesta histori, tot i que no se li ha prestat s'atenció que mereix. Se tracta den Ben Abet, senyor de Pollensa, éll junt an es seus seguidors prestaran un servici fonamental pes trionf des cristians. Facilitaran subministramens i informará de lo que esdevé dedins ses murades de Medina Mayurka. Ès descrit pen Jaume I come un àngel del Cel.
A sa crònica àrab de sa conquista si se li dona s'importanci que mereix, lo descriuen come un traidor i un apòstata. Son es seguidors den Ben Abet quins detenen i entregen an es cristians an es grup de musulmans que surten de Medina Mayurka, per convence a sa població rural d'unirsé contra es cristians, i ès en Ben Abet qui, segons sa crònica àrab, engana an es musulmans diguentlós que es cristianisme i s'islam és lo mateix, per que acceptin sa nova situació.
Hauriem de demanarmós, qui ès realment en Ben Abet, sinó es cap de sa resistenci cristiana mossàrab? Obligats a convertirsé a s'islam pes fanàtics almohades, com també va ocórrer a sa Península. Recordem que a sa crònica den Bernat Desclot, en Ben Abet convida an en Nunyo Sans, Comte del Rosselló, a passar ses festes de Nadal a ca seva a Pollensa. I quan sa conquista ha triunfat, éll i tota sa seva famili se converteixen an es cristianisme adoptant es llinatge Bennassar, i reben importants possessions tant a sa ruralia com a sa capital.

Un pic que es cristianisme va pendre es porer a ses illes, es natius cristians varen porer tornar practicar sa seva fe lliurement, i varen treure ses seves imatges i simbols cristians des lloc a von els havien amagat.
Se diu que la Verge de Lluch (originalment era una talla de fusta), va esser desenterrada después de sa conquesta cristiana. Lo mateix que es pilar central, que suporta s'altar major de sa catedral de Palma, d'origen bisantí.

LLuch era un lloc sagrat cristià molt antes de s'arribada des musulmans. Lluch en llatí significa bosc sagrat (Lucus).
Està documentat que 19 anys después de sa conquista cristiana, Valentí Ses Torres, en es seu testament, cedeix sa talla de la Verge de Lluch a sa capella de Lluch. An es poc temps un tal Guillen de Sacoma, cansat de ses molestis que li originen sa gran cantidat de peregrins que arriben a Lluch per adorar la Verge, torna es bocí de terra que envolta sa capella original, an es seu antic propietari.

A sa zona de Lluch-Pollensa, està comprovat que existíen coves a von se realisaven rits cristians, durant s'època musulmana.


Durant tot es periode musulmà hei ha un so de fons, com un rumor, que tot i que no el se veu clarament se percep que està ahí. Ès sa població aborigen cristiana, la s'ha menospreciada i inclús ignorada, sobre tot per qualcuns sectors políticament interessats.
Ès com si sumergim un flotador dins s'aigo. No el se veu a sa superfici, però se li adivina a través de s'aigo, amb una forma distorsionada. Però a mida que sa forsa per mantenirló devall s'aigo disminueix es flotador va pujant, i sa seva imatge, a mida que s'aproxima a sa superfici, va essent menos distorsionada fins a surtir a flote.
De sa mateixa manera, a mida que ses forses catalanistes vagin perdent forsa, a mida que sa raó i es sentit comú se vagin imposant, vorem com sa vertadera histori de sa població cristiana de Balears, se mos desvetlarà a través des 300 anys de s'Al Andalus Balear.


A s'estiu de 2015 sen varen descobrir a ses runas de s'antiga Pollentia, al Nord de Mallorca, unes tombes cristianes que daten de s'època de dominació musulmana. Cosa que contradiu frontalment sa teoria catalanista sobre s'inexistenci de població cristiana an aquella època.



Tombes Cristianes a sa Pollentia Musulmana. Diario Ultima Hora.

Una rera s'altra ses absurdes teories catalanistes van caiguent, tot i això es nostro sistema educatiu segueix seguent feel a s'adoctrinament catalanista.

Diuen que s'histori l'escriuen es gonyadors. Però si ets un perdedor amb sos suficients dobbés per comprar renegats i traidors, i els hi poses a puestos estratègics, com a educació, política, medis de comunicació, justici... Podràs reescriure s'histori a sa teva convenienci.



Arriba