Mallorca Apòcrifa


Mossèn Alcover i sa fabricació de sa llengo catalana

Mosén Alcover
Antoni Maria Alcover. Wikipedia.

En llingüística, quand sa política i sa manipulació triumfa sobre sa filologia, quand sa llengo se converteix en un arma política en lloc de una eina de comunicació, es producte final sol esser una aberració llingüística difícil de digerir voluntariament i allunyada de sa vertadera llengo des poble.
Un clar exemple d'això ès sa neollengo catalana imposada a sang i foc a Balears, una aberració llingüística que mai ha estat propi de ses Illes Balears.

Aquesta versió sobre sa llengo catalana no la trobareu an es llibres que es nostros al·lots estudien a s'escola, però vos puc assegurar que està molt més acostada a sa veritat que aquexa versió políticament manipulada que s'obliga a estudiar an es colegis de Balears.




Antoni María Alcover, més conegut come Mossèn Alcover, ès es llingüista més important que ha tengut Balears. Sa seva labor recopilatoria filològica ès impressionant. Va aplegar milers de fiches amb diccions llingüistiques de tots es territoris de parla "catalana", posam catalana entre cometes perque això ès una cosa molt questionable.
No seré jo qui defensi an es Mossèn después de tot es mal que va fer a sa nostra llengo mallorquina, tot i que después va demenar perdó an es poble de Mallorca i va intentar reparar es mal que havia fet, però ja no se va porer fer res.
Ara es Mossèn s'ha convertit en apòstol des catalanisme a Balears. Ès sa manipulació i mentida propi que es catalanisme balear ha creat.
Això que nomenen llengua catalana, junt amb aquexa fantasia nomenada sa repoblació catalana, o sa catalanidat den Ramon Llull, i s'ignoranci, inclús es despreci, a allò que va esser es Regne de Mallorca, formen es principis que fonamenten es règimin catalanista a Balears.

Com ja he dit a qualque punt d'aquest treball, sa manipulació catalanista a Balears ès molt més despreciable que a Catalunya, ja que si a Catalunya se manipula sa realidat i s'histori per engrandir Catalunya i lo català, a Balears s'ignora, inclús se desprecia, tot allò propi de Balears que pugui posar en perill sa construcció de "la Gran Catalunya", lo que ells nomenen, paísos catalans. I per això ès fonamental sa despreciable i vergonyosa colaboració de sa nostra universidat (UIB), que lluny de defensar i promocionar lo balear, amaga i manipula fets històrics i realidats llingüistiques per acostarmós cada vegada més an aqueixa, sa seva anhelada integració en Catalunya.

Sa nostra Universidat s'ha convertit en una madrassa catalanista, i es seu principal objectiu ès produir es mestres d'escola que colaboraran en es vergonyós adoctrinament catalanista des nostros al·lots.

A Manacor, poble natal des mossèn, hei ha un museu dedicat a éll. A von mos expliquen es seu treball i colaboració en sa creació de s'actual llengo catalana. Però passen de puntetes, inclús amaguen part de lo que va passar realment en aquell moment. I això ès lo que intentarem mostrarvós des d'aquesta pàgina.

Aquesta no ès una biografia de mossèn Alcover, si voleu llegir sa seva biografia poreu anar a sa Wiki. Aquí xerrarem sobre sa fonamental colaboració des mossèn en sa creació d'aquesta neollengo nomenada català, i sa seva discrepanci amb sa facció fabrista, que va esser sa que finalment triunfà.
I per això , com hem fet o intentam fer en tot aquest treball, anirem a s'arrel, vorem copis de documents originals i comentarem es aconteixements que varen envoltar es fets. An es final sereu voltros quins heu de decidir quina ès s'histori vertadera, i quina s'histori apòcrifa.




Aquesta nomenada milenaria llengo catalana, en realidat té poc més de 100 anys. Durant segles va esser considerat un simple dialecte occità, i ni tan sols else nomenava català, sinò llemosí, però sa manipulació i es porer econòmic català va covertir aquest dialecte en llengo.

Un clar exemple d'això ès Wilhelm Meyer-Lübke, llingüista, romanista i hispanista suis, a 1890 asignà a sa llego catalana s'estatus de dialecte des provensal a sa seva "Gramática de las Lenguas Románicas", a von diu:

"En el Este la transición se opera poco a poco con el catalán en el Rosellón: Esta última habla (parlen), que no es más que un dialecto provenzal...."
Sorprenentment va baratar de pareixer quand a 1925 ès nomenat, "Mantenidor dels Jochs Florals de Barcelona" i haver estat "onerosament fidelisat" per sa burguesia catalanista. Va esser llavò quand va comensar utilisar generalisadament es nom de "llengua catalana". www.teresafreedom.com




Antecedents. (Resumiguent i simplificant).

Entre 1462 i 1472 succeix lo que se va nomenar guerra civil catalana, que va afectar a tota sa Corona d'Aragó. Europa deixava enrera sa foscor de sa Edat Mitja, i a Catalunya es comerciants volien canvis per adaptarsé a sa nova situació.
Deixant a una banda sa disputa entre el Rei Joan II i es Príncep de Viana (pare i fii), es problema de fons era s'enfrontament entre dos conceptes de sociedat, per una banda s'oligarquia (la Biga), que volia seguir amb sos seus privilegis, i per s'altra es mercaders (la Busca), que necessitaven canvis per adaptarsé a ses corrents europeas.
Finalment va gonyar s'oligarquia, i Catalunya se va sumir en segles de foscor i de mediocridat.

Entre 1702 i 1715 succeix sa guerra de succesió, que va enfrontar an es futur Felipe V d'Espanya amb s'Arxiduc Carlos. S'oligarquia catalana se decanta per s'arxiduc, que prometeix mantenir es seus privilegis.
Afortunadament pes poble de Catalunya, s'oligarquia va perdre. Sa política den Felipe V fa que es mercats des Regne de Castilla i d'Amèrica s'obrin pes comerciants catalans, lo que propiciarà un creixement econòmic impresionant. Mentres sa població catalana va tenir un creixement vegetatiu durant segles. En es pròxims cent anys sa població de Barcelona se multiplica per tres.

En es segle XIX, Catalunya ès sa regió més pròspera d'Espanya, mentres bona part de la resta segueix sumida en sa miseri i s'endarrariment. Això fa que es sentimient de superioridat català i es despreci, sia cada pic major cap an la resta d'Espanya.
Catalunya mai ha estat res per si mateixa, sa cultura catalana ha estat inexistent, o frega sa més absoluta mediocridat. A sa Catalunya pròspera des segle XIX surgirà un moviment nomenat la Renaixenxa, un moviment polític-cultural que intenta superar s'enorm complexe d'inferioridat que part de sa sociedat catalana sent cap a la resta d'Espanya.
Si s'histori i sa cultura d'Europa i des Mon, no se poren entendre sense Espanya. S'histori des Mon i d'Europa se poren entendre perfectament sense Catalunya. Estar a s'ombra de un des major imperis de s'humanidat, vengut a menos, era difícil de soportar per sa rica i acompexada sociedat catalana.

Se comencen a construir es fonaments des catalanisme. Com s'histori cultural de Catalunya no supera sa mediocridat, s'intenta una unidat política i cultural amb Occitania, al Sud de Fransa, però fracasa. Llavò es seu objectiu se concentra en Espanya, se apropien des bagatge cultural de Valenci i de Balears, que sí poren presumir de cultura propi, integrant aquests territoris en uns imaginaris paísos catalans que mai varen existir. I s'intenta fondre ses diferentes llengos que se xerren an aquests territoris en una sola, nomenada català, fins ara inexistent.

A principis des segle XX se crea s'Institut d'Estudis Catalans, sa seva principal funció serà unificar es diferents dialectes que se xerren a Catalunya, Valenci i Balears, en un sol.
I aqui apareix sa figura des nostro mossèn.




A s'Institut d'Estudis Catalans hei ha dues corrents fonamentalment, una ès sa científica, liderada per en Mossèn Alcover, qui és nomenat president de s'Institut. Un religios amb una sòida base intelectual i amplis coneixements llingüistics, amb contactes amb sos principals llingüistes europeus.
S'altra corrent ès sa política, que està liderada per en Pompeu Fabra, un químic aficionat a sa filologia, que defensa, "el resurgiment del gloriós poble català i de la seva cultura milenària".

Ses personalidats de aquests dos personatges són totalment oposades, mentres n'Alcover ès un toixarrut homo de poble, massa sincer i poc hàbil diplomáticament.
Per s'altra banda està en Fabra, un homo de ciudat que sap mòures derrera ses cortines, manipulant i extorsionant per conseguir es seus objectius.


Fa uns mesos vaig descubrír per Internet un document molt interesant, a von se mostrava ses cartes que es mossèn envià a s'Institut.
Llegintles se pot observar s'evolució den Alcover al llarg dets anys.
Si en un primer moment sa seva actitud ès de sometiment forsat a ses noves normes ortogràfiques, amb ses que no estava d'acord. An es final, cansat de tanta política contrària an es seu metode, més científic i meticulós, se desmadra i comensa a despotricar contra s'Institut i sa corrent politisada barcelonina encapcelada per en Fabra, fins que finalment abandona s'Institut.


Ja de bon pricipi comensaren ses mangarrufes en sa confecció de ses normas ortogràfiques. Documents que s'extraviaven o eren arraconat sense ni tan sols mirarlose.

Faig jo el meu projecte, i l'entrec an En Fabra, que, sensa mirar-lo-se ni obrir el plec, el se posà dins la butxaca, i no n'he sabudes pus noves ni me'n ha parlat may...

En Fabra formulà el seu projecte ortogràfic, resultant-ne les cèlebres Normes, que's discutiren de qualsevol manera, sensa la deguda preparació, sensa madurar ni sopesar la cosa així com calia...

Jo fiu mon escrit i el presentí. Crec que no n'hi hagué altre que en presentàs fora del Dr. Rubio i Lluch, l'escrit del qual desaparegué de l'Institut, no sabérem com. El meu no desaparegué ni negú, que jo sàpia, li digué: com va la vida? Ni l'estamparen ni crec que negú el se miràs.
Les normes i el sistema ortogràfic.
Fixauvós com n'Alcover escriu amb una ortografía forsada, que no ès sa seva. Intenta cenyirsé a ses normes de s'Institut, però de vegades escriu amb "y grega" quand hauria d'usar "i llatina", accentua paraules greus quand haurien d'esser agudes o utilisa s'article "lo", que va esser substituit a ses normes fabrines per "el".
Es textes originals que n'Alcover va escriure de ses rondaies mallorquines sí utilisa sa seva ortografia, més acostada an es textes antics, i mes feel an es xerrar de Balears. Ses rondaies que ara porem trobar a ses las llibreries no són ses originals den Alcover sinò unes catalanisades per en Francesc de Boja Moll.


Ses noves normes den Fabra estan basades en es dialecte de Barcelona, despreciant ses formes dialectals de la resta de territoris. Per molt que en Alcover mostra es seu desacord no consegueix res.

"Si, senyors: La Secció Filològica practicament no té per català lo que parlen eixes regions, sino just lo que's parla a Barcelona; per ella tot lo que no siga el barceloní, ès un dialecte... putrefacte, que no mereix figurar dins els tractats gramaticals que publica del català literari.
La Secció Filològica omet de la manera més absoluta dins el seu sistema ortogràfic els problemes d'ortografia característics de les Balears, Reyne de València, Catalunya occidental i Catalunya francesa, com si tals regions llingüistiques no [135] existissen dins el domini català. Lo sistema ortogràfic de la Secció ès just p'el català de Barcelona o català central, com diu En Fabra i companyia. Aquest català es el més tarat i sollat de castellanismes, el més magre, engalavernat, escanyolit i tastanetjador de tots els dialectes catalans. Tot lo que no ès aqueixa casta de català, la Secció Filològica ho té per dialecte goterrenc fusellador."
La Secció Filològica no admet per catalana la llengua de Balears.


Mentres n'Alcover intenta crear una ortografia que s'ajusti an es xerrar des poble, que seria lo teòricament correcte. En Fabra crea una ortografia artificial, forsada, innecesariament complicada.
Per n'Alcover ès molt més important sa dicció, sa construcció de ses frases, sa forma en que sa gent s'expresa, que ses normes per escriure aquestes expresions. Tal com mos comenta en aquest paràgraf

Jo, que sempre he cregut que l'ortografia ès una cosa secundària, puys sensa sistema ortogràfic fixo les llengues sàbies i les neollatines pogueren produir llurs grans literatures, anteriors an el segle XVIII.
Les normes i el sistema ortogràfic.


Com poreu llegí aquí, ses noves normes den Fabra són tan absurdament complicades, que n'Alcover pensa que seran males de cumplir. Sobretot tenguent en compte que s'ortografia de sa llengo espanyola ès molt més sencilla i llógica.

Però ara en nom de l'Institut de la Llengua Catalana ès surtit un nou sistema ortogràfic modificant notablement les Normes, que ens agrada més que no aquestes, però que, "de tan sabiament con l'han fet", de tan de predomini que li han donat a l'element etimològic demunt el fonetic, ara resulta massa mal d'observar i per lo mateix poc pràctic, imposant-se per això una simplificació, si no volem que la gent, esglaiada de tants d'emperons com los posa tal sistema per escriure en català, no acabi per tornar an es castellà, que de fet té una ortografia molt més accessible que no la novíssima que en nom de l'Institut acaben de publicar.
Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana.
Fixauvós com a vegades an en Mossèn se li escapa qualque article salat, "an es castellà", com també li passava a un altra mallorquí come Ramon Llull, quand escrivia en sa llengo des nous senyors de sa Mallorca des segle XIII, es catalans, però aquesta ès un altra histori.


S'ortografia den Alcover està més acostada a sa clàsica, an ets escrits den Bernat Desclot, com poreu veure en aquest paràgraf. Fixauvós com utilisa ses "y greges", que varen esser substituides a sa gramàtica fabrina per "i llatina" o "ll". Fixauvós també que en aquell temps, S. XIII, no s'usaven accents. (Per cert, aquest ès un fragment d'histori real, aquí no existeixen ni el Rei de Catalunya-Aragó ni es paísos catalans.)

CAPITOL XXXV
Com la ost del rey d'Arago pres terra en la ylla de Mallorques a hun lloch al qual dien Senta-Ponça.

Diu lo comte que, quant tots los navilis foren ajustats a la Palomera, el rey fo exit a la ylla de Pantaleu ab molts de richs homens e d'altres gents per deportar e per esduir se, com la mar los havia trevallats, ço fo un diumenge mati, quels Serrayns de la terra se foren ajustats davant la ylla de Pantaleu, tro a quinze milia Serrayns a cavall e a peu ab llurs armes. Dels quals Serrayns s'en parti hu, e gitas en mar, e nadent vench a la ylla hon lo rey era. E quant fo exit de la mar, vench devant lo rey, e agenollas a ell, e saludal en son lati. El rey feu li donar vestidures, e puix demanali del feyt de la terra e del rey serray. El Serray dix li:
Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats. CAPITOL XXXV


Fixauvós en aquest paràgraf de s'historiador José Coroleu e Inglada, escrit 20 o 30 anys antes que sa gramàtica fabrina veiés sa llum.

En la infantesa dels pobles, la historia se confon ab lo mito, lo fet se barreja ab lo símbol, lo campeó de la patria's trasforma en héroe diví, lo rey victoriós en deitat inmortal, lo poble vensut en llegió de potestats malignas.
Poch á poch van definintse després los camps; mes ab —VI→ tal lentitut, que encara, per espay de sigles, la faula y'l fet histórich apareixen units fins al punt de ser prou dificultós al cap de moltíssims anys distingir la una del altre, y aixó no sols per la credulitat dels qui llegeixen, sinó també per l'orgull nacional dels qui escrihuen.
Los cronistas catalanes.
Mirau com utilisa s'accentuació espanyola, observau com sa gramàtica fabrina ha eliminat "de un plumazo" expresions que des de fa més de 7 segles s'utilisaven a s'escriptura des, "català". Substitueix s'article lliterari "lo" pes barceloní "el", sa "ch" occitana desapareix, vos acurdau de " la Verge de Lluch" o "Lluchmajor".
S'introdueixen normes absurdes com es dos puntets sobre sa i, que no existia, com en "Montuïri".Ses paraules accentuades que acaven en "en" o en "in", s'accentuen, però si acaven en "an", "on" o "un", no, com "Ramon". Paraules perfectament catalanes s'eliminen perque se pareixen a ses castellanes, i se baraten per galicismes ("deport - esport") o simplement s'inventen paraules que mai varen existir.
Aquestes normes absurdes que, com deia es mossèn, lo que fan ès complicar s'ortografia innecesariament, són ara preses come dogma de fe incuestionable i inamovible.


Com be diu n'Alcover, l'important ès sa dicció, sa forma en que s'estructuren ses frases, i no ses normes per escriure aquestes expresions.
Com exemple, a sa Península s'han trobat escrits de llengo romans utilisant s'escriptura àrab, jarchas. Que es mallorquins d'aquell temps utilisaren s'escriptura àrab per expresarsé en sa seva propi llengo romans ès més que probable. Que no se hagin trobat jarchas mallorquines no vol dir que no existesquin o hagin existit.


Mentres en es segle X, es romans català se va desarrollant come un des diferents dialectes occitans xerrats en el Sud i es litoral mediterrani francés.
A Valenci aquest romans el veim reflexat a ses jarchas, que era romans escrit en alfabet àrab. Ses jarchas eren versos en romans, escrits an es final de poemes escrits en àrab.
Traducció de s'àrab
Ay mamá!,
meu al habib vay-se
e no més tornarad,
Gar, que faré yo, mamá?
no un bezyello lleixarad?
Ibn Lubbun, siglo XI
Texto en valencià
Ai mamà!,
el meu amat se'n va
i mai mes tornarà
Digués, que faré yo, mamà?
ni un beset me deixarà?

Mentres en es territori que después serà Catalunya, es català se va desarrollant com un des diferents dialectes occitans, a Valenci ja existeixen autors valencians que crean poesia i lliteratura
Per desgraci a Mallorca, después de ses dues expedicions cristianes que asolaren Palma(Medina Mayurka), una a 1114 i sa den Jaume I a 1229, tota s'informació que poria haver donat llum sobre sa Mallorca musulmana va desaparèixer.


Lo que estic intentant explicar, no sé si amb éxit, ès que es sistema ortogràfic ès o hauria d'esser un instrument, una eina de comunicació. De sa mateixa manera que per xerrar per telèfon pots fer servir un iphone o un android. Utilisen sistemes diferents, però an es final l'important ès lo que tu comuniques a través d'ells. En canvi s'ortografia barcelonina obliga an es balears a comunicarsé d'una manera diferenta a com ès sa seva llengo, ès com si per xerrar per un iphone haguessis de canviar sa teva forma d'expresarté.



Finalment n'Alcover romp amb s'Institut i intenta crear una ortografia més cientifica i acostada a sa llengo balear, que s'ha mantenguda més pura i més pròxima an es textes antics. Demana ajuda a sa sociedat balear, però fracasa.

Jo prec a vostés que se fixin en la partida de coses que du aqueix Bolleti derrer, que proven l´horrible desgavell cientific i administratiu que reyna dins del´Institut d´Estudis Catalans ..per culpa , sobre tot, d´En Puig i Cadafalch que, fins i tot, ha mereixcut la reprovació i la protesta més perentoria dels primers filolegs d´Iatalia i Suissa com son els grans Professors : Guarnelo de Pavía , Salvioni de Milan i Jud de Zurich i atres que no destap per no exposarlos a les ires dels elets de l´Institut i del qui los guarda les espal.les LO CACIC MAJOR ANOMENAT”... Davant l´actitut dels CACICS DE BARCELONA (els politics : En Puig i companya ; els gramaticals : En Fabra i companya ) jo he resolt seguir l´Obra del Diccionari donantli un caracter primordialment BALEAR de manera que result propiament lo Diccionari Balear “ ...
“ Si vostes s´animen a ferme costat contra els CACICS ANTIFILOLOGICS , ANTILITERARIS i ANTIPATRIOTICS de Barcelona per dur endevant i a bon terme l´ Obra del Diccionari Balear , els ho agrairé de cor”
Son afectissim” , Antoni Mª Alcover Pre.
La VANGUARDIA BALEAR. Mallorca 30 Decembre, 1918.
www.teresafreedom.com


Evidentment aquesta part de s'histori no ès coneguda pes nostros joves, ni per molts des nostros majors.
Tenim un sistema educatiu totalment politisat, que lluny d'ensenyar an es nostros al·lots a sentirsé orgullosos d'esser mallorquins o balears, else diu que sòn, catalans de Mallorca.
Aquesta ès sa trista realidat de Balears, amb un sistema educatiu més preocupat per defensar Catalunya i lo català que lo que ès propi de Balears.
Un sistema educatiu que té come principal objectiu formar an es futurs ciudadans de la Gran Catalunya.






Ara tenim a persones que xerren un mallorquí infectat de catalanades. Pensen que sòn més cults, inclús més inteligents que es que suposadament utilisen forasterades. Sa realidat ès que aquestes persones no sòn més que victimes de sa seva propi ignoranci.
Hei ha paraules ben mallorquines que es catalanisme rebutja com castellanismes, mentres imposa d'altres que sòn inventades o agafades des francés. Se ridiculisa a persones que utilisen aquests suposats castellanismes, quand en molts de casos sòn paraules ben mallorquines, mes pures i antigues que moltes de ses catalanades que ara infecten sa nostra llengo mallorquina.

Domés per posar uns exemples de ses suposades forasterades de sa llengo balear. Si anam an es diccionari català-valencià-balear, mos trobarem amb qualque sorpresa.

Antes.- Substituida per sa catalanada, "abans"
"1. Expressa anterioritat de temps en sentit propi. Estant el cel sens ningun gènero de niguls la nit antes, doc. a. 1719 (Hist. Sóller, i, 151).
2. Denota prioritat de lloc. «Antes de sa casa teua hi ha sa d'En Gil» (Men.)."


Pareix esser que ja a 1719, domés 4 anys después des famòs 1714 en que se "varen perdre totes ses llibertats des paísos catalans", ja hei havia forasterades.

Antepassat.- Substituida per sa catalanada, "avantpassat".
"Axí com per amunt ho foren los nostres antepassats, aquests foren bellicorosissims, Boades Feyts 146."

Después.-
Pot esser una derivació de despuis o despuix, que sí està documentat. I no sa catalanada, "després".
" Haurem despuix tota l'altra encontrada, Desclot Cròn.
No hauia nuyl hom vist despuys hac desemparat lo món, Llull Cavall."

Menos.- Substituida per sa catalanada, "menys".
"Y menos los sia lícit en gonellas de drap, doc. a. 1486 (Hist. Sóller, i, 859)."

Companyero, -era.- Substituida per sa catalanada, "company".
" La oració que'ls mostra ma dolsa companyera als nostres fills, Llorente Versos 66."

Servici.- Suposada forasterada quand ès tot lo contrari. Substituida per sa catalanada, "servei."
Servici ja era utilisada en ets escrits den Ramon Llull.
"Avets ordonat que totes les creatures sien a servici d'ome e avets ordonat que home sia a servici vostre, Llull Cont. 38, 9."

Deport.- Substituida per sa catalanada, "esport".
"Los béns que nosaltres avem en est món són en menjars e en vestirs e deports e solàs, Llull Cont. 49."

Terreno.- Substituida per sa catalanada, "terreny".
Corregueren varias porcions de terreno, doc. any 1832 (Hist. Sóller, i, 155).

Arena.- Substituida per aquesta catalanada malsonant, "sorra".
"Així com l'esclau qui és en arena és tost desfet per vent o per aigua, Llull Cont. 123, 5."

Barco.- Substituida per sa catalanada, "vaixell".
"Barco de rei: vaixell de guerra (Barc., Mall.)."






Entorn Polític

Com he comentat anteriorment, en sa disputa entre sa facció científica den Alcover i sa facció política den Fabra, va triumfar sa política. En una Europa a von es nacionalismes agafaven forsa i es faixisme comensava a treure es cap, surgen a Catalunya moviments de supremacisme racial, un supremacisme que va esser sa llavor des grans desastres que varen sobrevenir a s'Europa des segle XX.

Es tema llingüístic i cultural se politisa com un fet diferenciador amb respecte a la resta d'Espanya. Surgen a Catalunya personatges sinistres come, Daniel Cardona i Civit (1890-1943), que mos ha deixat perles com aquesta.

“La progresiva degradación racial española puede contagiarse a los catalanes debido a la fuerte inmigración, cuyos frutos se pueden ver si observamos la diferencia caracteriológica entre el hombre de campo, no contaminado por la estirpe española, y el de las ciudades. El carácter español y europeo del catalán es un factor anímico bien contrario al gandul y proafricano español. Por todo ello tenemos que considerar que la configuración racial catalana es más puramente blanca que la española y, por tanto, el catalán es superior al español en el aspecto racial“. somatemps.me

Sa relació des supremacistes catalanistes amb s'Alemanya den Hitler no són gratuites. Entre ets anys 1930 - 1936, es partit filo-nazi en que militava en Daniel Cardona, Nosaltres Sols, va tenir diferents contactes amb en Joseph Goebbels, ministre de propaganda nazi, i altres dirigents nacionalsocialistes. gaceta.es



Sa llengo passa d'esser una eina de comunicació a convertirsé en un arma política. Tot aquell que no accepta i utilisa ses noves normes llingüístiques ès marginat i tatxat de terròs i incult.
Es porer econòmic català possibilita sa financiació de concursos lliteraris, academis de sa llengo catalana o comprar adhesions, i marginar a tot aquell que no combregui amb sos principis des catalanisme, una actitut que ha perdurat fins avui.

A través de sa manipulació llingüística s'intenta crear una realidat territorial que mai va existir. S'inventa un terme nomenat paísos catalans, que ès s'objectiu final des deliri catalanista. Sa base des movimient expansionista català ès: una LLENGUA, un POBLE, una NACIÓ.

Una LLENGUA.
Se crea una neollengo basada en es dialecte barceloni, s'unidat llingüística ès imposada a territoris com Catalunya, Valenci i Balears, a través d'un sistema educatiu totalment manipulat i politisat pes catalanisme.
Un POBLE.
A través de s'unidat llingüística s'inventa un poble que mai ha existit, els paisos catalans.
Una NACIÓ.
Tot poble diferenciat mereix tenir una nació, que ès sa que intenten imposar tergiversant s'histori i botantsé totes ses lleis que s'hagi de menester per conseguirló.




En aquest vídeo porem comprobar qual ès sa vertadera causa de s'existenci des catalanisme.
D'una part tenim a Pérez Reverte i de s'altra a Agustí Colomines, un des ideòloges des, "procés d'independencia", passin i vegin.
Es catalanisme ès com un virus, com un herpes que s'amaga a s'organisme i que no se manifesta fins que se passa per un periode de debilidat, quand ses defenses de s'organisme estan més débils. Else pot controlar però de moment no s'ha trobat cura.
Fransa va sebre erradicar aquest virus fa molts d'anys i lo va fer eficasment i sense coplexos, molt al contrari que Espanya i ara en tenim ses consecuencis.



Arriba