Castellano

Mallorca apócrifa


Era en Jaume I fii de son pare?



Pedro II de Aragó
Pere II d'Aragó.
Jaime I de Aragón
Jaume I d'Aragó.

Aquests són retrats fets molt d'anys después de sa seva mort, així que no intenteu cercar parescuts. No obstant això a sa crònica den Bernat Desclot (historiador medieval català) hei ha una descripció detallada den Jaume I.
"En Jaume fo lo pus bell hom del mon; que era major que altre hom hun palm, e era molt be format e complit de tots sos menbres; que ell havia molt gran cara e vermella e flamencha, e lo nas llonch e molt dret, e gran bocha e ben feyta, e grans dens e molt blanques que semblaven perles, e los ulls negres, e los cabells rosos, semblant a fil d'or, e grans spalles, e llonch cos e delgat, e los braços groços e ben fets, e belles mans, e llonchs dits, e les cuxes grosses e ben fetes, e les cames longues e dretes e groses per lurs mesures, e los peus llonchs e ben feyts e gint calsats." Crònica den Bernat Desclot. Capítol XII


Sa concepció den Jaume I està envoltada en sa llegenda. Son pare, en Pere II d'Aragó, no volia jeure amb sa seva dona, na Maria de Montpellier, cosa que preocupava a tots per sa manca d'hereu. De manera que des de Montpellier varen urdir una estratagema per enganar al Rei i conseguir que jagués amb la Reina.

En Pere II tenia fama d'impulsiu, bevedor i femeller, era lo que se coneix vulgarment com un, "vividor barrinador". Quan el rei s'hi trobava a Tales, prop de Montpellier, per visitar a una de ses seves amants, va esser convensut de traslladarsé a un altre localidat a von la Reina era, amb s'engan de que allà l'esperava sa seva amant.

Mentres tant la Reina i es seus vassalls preparaven es parany. Un pic el Rei estigués a s'alcova amb sa seva suposada amant, que en realidat seria la Reina. A sa porta de s'alcova s'apostarien, com diu en Ramon Muntaner (historiador i cavaller català) a sa seva crònica:
" doce cónsules, y entre caballeros y otros ciudadanos tendremos otros diez de los mejores de Montpellier y de su baronía, y estará allí la reina Doña María, con doce dueñas de las más honradas de Montpellier y con doce doncellas; e irá con nosotros ante el dicho señor Rey y vendrán con nosotros dos notarios, los mejores de Montpellier, y el oficial del Obispo, y dos canónibos, y cuatro buenos religiosos; y cada hombre y cada dueña o doncella traerá en la mano un cirio, el cual encenderán cuando la dicha reina Doña María entre en la cámara con el señor Rey. Y a la puerta de la dicha cámara estarán todos juntos hasta el amanecer" Diario ABC. Cultura.

Se va endur a s'amant a sa cambra del rei. Una de ses condicions que va posar sa suposada amant era que no n'hi hagués llum per no esser vista per nigú. De manera que quan el rei estava a sa seva alcova, i segurament mig gat, va entrar s'amant en sa foscor. I en aquesta nit loca va esser engendrat es futur Jaume I.

A s'auba entraren tots a sa cambra i demanaren al rei que reconegués a sa dona que dormia an es seu costat. Sa cara del rei havia d'esser tot un poema, primer en veure entrar a tota aquesta gentada a s'alcova a von ell era amb sa seva amant, i después en descobrir que sa seva amant era en realidat la reina. Si la reina hei hagués tengut un telèfon móvil, poria haver fet un 'selfie' d'ella i de segon pla sa cara de beneit del rei. Hagués estat 'top trending' a tota sa Corona d'Aragó i la resta d'Europa.

El rei no va tenir un altre que reconèixer a la reina i pregar perque es propòsit des nobles, tenir un hereu, se compligués.
Però s'enrabiada del rei havia d'esser majúscula, aquell mateix dia va agafar es seu cavall i va sortir de sa ciudat. 9 mesos después va nèixer es seu fii, es futur Jaume I. En Pere II no va veure an es seu fii fins que aquest va complir 2 anys, i quan tenia 3 anys lo va enviar davall sa tutela den Simon de Monfort, ja que se va pactar es casament den Jaume amb sa fia des senyor de Monfort, n'Amicia. Per lo qual seria reclòs en es castell de Cascasona fins que compligués 18 anys.
Com veis, el rei no pareixia sentir un especial carinyo pes seu fii, pot esser sospitava qualque cosa?

Com hem dit anteriorment, en Pere II d'Aragó era un "vividor barrinador". Ses seves gateres i correries per ses alcoves de diferentes damiseles eren habituals. Però, apart den Jaume I, no se li coneix cap altre fii legítim o ilegítim. Ben al contrari que es seu soposat fii en Jaume, que va anar deixant se seva "semillita" allà per a von va anar.



Pere II d'Aragó Jaume I d'Aragó


Fiis legítims amb:

Maria de Montpellier
- Jaume I d'Aragó (1208 - 1276)

Fiis ilegítims
- Cap documentat, o jo no he trobat


Fiis legítims amb:

Leonor de Castilla
- Alfons (1222 - 1260)

Violante d'Hungría
- Violante (1236 - 1301)
- Constanza (1238 - 1275)
- Pere III d'Aragó (1240 - 1285)
- Jaume II de Mallorca (1243 - 1311)
- Fernando (1245 - 1250)
- Sancha (1246 - 1275)
- Maria (1247 - 1267)
- Isabel (1248 - 1271)
- Sancho (1250 - 1275)


Fiis ilegítims amb:

Teresa Gil de Vidauere
- Jaime de Jérica (? - 1285)
- Pedro de Ayerbe (? - 1318)

Elvira Sarroca
- Jaime Sarroca (? - 1289)
- Pedro del Rey (? - 1308)

Blanca de Antillón
- Fernán Sánchez (1240 - 1275)

Berenguela Fernández
- Pedro Fernández (1249 - 1299)





De manera que tenim an en Pere II, un femeller empedreit, segons paraules des seu propi fii (era hom de fembres). Que tot i ses seves nombroses relacions sexuals, no té més fii quen Jaume, engendrat a una nit loca, en que probablement el rei anava gat.
S'indiferenci que pareix sentir cap an es seu fii ès evident. No veu an en Jaume fins que aquest té 2 anys, i amb domés 3 anys, el deixa davall sa tutela den Simon de Monfort.
2 anys después, quan en Jaume té 5 anys, en Pere II d'Aragó entra en guerra amb en Simon de Monfort, tot i que es seu fii s'hi troba en porer des senyor de Monfort.

A sa matinada de sa batalla de Muret, en Pere asisteix a missa. Sa nit anterior l'ha passada de gresca amb una damisela, i va tan gat que han de posarli una cadira perque no se té dret.
A un moment de sa batalla, en Pere veu com en Simon de Monfort fuig junt amb uns quants des seus cavallers. Puja an es seu cavall i surt en sa seva persecució, però lo ha fet tan rápit que es seus cavallers no el poren seguir, quan arriba devora es senyor de Monfort i es seus, ès enrevoltat i mort. En arribar es seus cavallers domés poren recollir es seu cadàver.

"E lo rey que aço hac entes pres ses armes e munta a cavall, e comença a correr apres d'ells. E no foren pus de vint cavallers ab ell, quels altres no eren encara aconseguits ni aparellats tantost. El rey era molt bon cavaller e coratjos e era molt be encavalcat; si quels altres cavallers no podien tant correr com ell; si quel rey fo molt avançat de tota sa companya; e consegui aquells que fogien, si quels fo molt prop. E aquells regiraren se e conegueren que aquest era lo rey."
Crònica den Bernat Desclot, Capítol VI.
Hei ha al menos un altre versió de l'ocorregut, amb un extrany intercanvi d'armadures, a von el rei ès mort en un enfrontament directe amb sos cavallers den Simon de Monfort. Sa crònica den Desclot ès posterior, així que havia de conèixer aquesta versió, però lo que éll mos relata ès diferent, i pot esser més acostat a sa realidat.


Porem demanarmós si aquest ès s'acte d'un pare desesperat, que sap que si en Simon de Monfort consegueix escapar, sa vida des seu fii correrà perill. O ès s'acció d'un estúpid impulsiu.

Com hem dit, en Pere II mai va parèixer sentir un especial afecte pes seu fii. No el veu fins que aquest té 2 anys i poc de temps después lo reclou en es castell des senyor de Monfort, amb qui més tard entrarà en batalla. I tenguent en compte es seus repetits intents d'anular es seu matrimoni amb na Maria de Montpellier, cosa a lo que el Papa sen va negar. Pot essers sa sort des seu fii era una cosa que l'importava ben poc, inclús poria esser un obstacle més per que el Papa finalment li concedís s'anulació.

Sapiguent des caràcter femeller den Pere II i amb s'única descendenci den Jaume, engendrat de sa relació d'una sola nit. Pareix més que dubtós quen Jaume I fos fii den Pere II. Es seu suposat pare no li tenia molt d'apreci, per diro de qualque manera, i después de sa mort de son pare, es seus tios paterns tampoc mostraren cap carinyo pes seu nebot, ben al contrari. Va tenir un intent d'assessinat quan encara era un infant, i durant sa seva infanci va soportar es despreci de sa seva famili paterna, inclús va esser segrestat pes seus.
A s'edat mitja, ses gents eren bastant ignorants i fàcilment manipulables, però no eren beneites. Un femeller empedernit, an es que no se li conoceix més fii, legítim o ilegítim quen Jaume, i que ademés ès concebut de sa relació d'una sola nit. Que la reina digués que havia estat voluntat de Deu, te lo pots creure o no, però sospit que sa seva famili paterna en tenia dubtes més que raonables.

Lo que es seus tíos proposaven era quen Jaume quedàs amb ses possessions de sa seva mare a Montpellier, i que ells sen repartirien sa Corona d'Aragó.

Afortunadament es seus tíos no conseguiren es seu propòsit, i en Jaume I sen va convertir en un des grans reis de s'histori.


Es Retorn del Rei

A sa crònica den Bernat Desclot hei ha un famos passatge a von Alí, un nadiu mallorquí, xerra amb en Jaume I quan aquest està a s'illa de Pantaleu, a Sant Elm.

E quant fo exit de la mar, vench devant lo rey, e agenollas a ell, e saludal en son lati. El rey feu li donar vestidures, e puix demanali del feyt de la terra e del rey serray. El Serray dix li:
"Senyor, sapies per cert que aquesta terra es tua e a ton manament. Que ma mare me prega em dix que yo que y vengues e que t'ho digues; car ella es savia fembra e ha conegut en la sua art d'astronomia que aquesta terra deus tu conquerir."
Crònica den Bernat Desclot, Capítol XXXV.


Qualque historiador descriu aquest passatge com un adorn que utilisa en Desclot per donar a entendre quen Jaume I estava destinat a conquistar Mallorca. Tot i que lo de "s'art d'astronomia" si pareix un adorn den Bernat Desclot, si indagam més, si estudiam tot lo que envolta an es personatge, descobrirem una cosa molt interesant.
Sa majoria d'historiadors s'han centrat en s'herenci paterna den Jaume I, però si profundisam en sa seva herenci materna descobrirem que na Maria de Montpellier, mare den Jaume, era fia de na Eudoxia Comnena, en aquell temps sen pensava, equivocadament, que na Eudoxia era fia den Manuel I Comneno, Emperador de Bisanci, quan en realidat era sa seva neboda.

Però per sa mare den Alí, na Maria era s'hereua de s'Imperi Bisantí, i es seu fii en Jaume es seu legítim succesor.
Vos demanareu, ¿I que té que veure s'Imperi Bisantí en aquesta histori?

Quan cau s'Imperi Romà, en es segle V, sa Península Ibèrica passa a convertirsé en Regne Godo, mentres que Balears, primer passa per un periode de dominació des vándals i des de es segle VI forma part de s'Imperi Bisantí, fins s'arribada des musulmans, en es segle X.
De manera que per sa mare den Alí, es rei legítim de Mallorca havia tornat, s'arribada den Jaume I a Mallorca significava, es Retorn del Rei.

Tenguent en compte sa molt dubtosa paternidat den Pere II, podriam dir, que el rei legítim de Balears governa sobre Aragó i Catalunya, i pocs anys més tard governarà sobre Valenci.