Castellano

Mallorca apócrifa


Presentació

Es mossàrabs de Mallorca, sa repoblació de Balears, s'origen de sa llengo mallorquina. Son incògnites que encara no han estat aclarides. En aquet treball donarem llum sobre aquets temes.




A 1972 un tal Pep Gonella va escriure una serie de cartes an es Diari de Mallorca, escrites en mallorquí sense fer servir sa gramàtica catalana. Això no va esser de s'agrat des catalanistes de Balears.
Desde llavò ensà, a tots aquells que no seguien sa normativa llingüística catalana sels diu gonelles.

Aquet treball s'ha fet sense seguir sa normativa catalana.
Però de totes maneres si qualcú se sent ofès o li desagrada llegir aquet treball en "mallorquí gonella", sempre ho pot llegir en castellà.

texto gonella
Una mostra d'escriptura fora de sa normativa catalanista, de s'any 1931. Com veis a Mallorca s'escrivia en bon mallorquí, i no en aquet català-barceloní que mos han imposat. grupodacciobalear.com (G.A.B.)




En es segle X es musulmans conquisten ses illes i romandran en elles durant 300 anys.
Hei ha petjada mossàrab a Valenci amb 500 anys de dominació musulmana i a Granada amb casi 800 anys, no obstant això a Balears pareixen no haverhi existit mai. Però vorem que si quels hei havia.
Durant sa dominació musulmana, a diferents puestos de sa Península, s'hi troben textos en llengo romans escrits en alfabet àrab (jarchas), però a Balears no s'hi han trobat. O pot esser no s'han cercat, sa nostra Universidat no pareix tenir molt d'interès sobre es periode musulmà, tal vegada perque podrien descobrir veritats incomodes?

Balears també tenia sa seva propi llengo romans antes de s'arribada des musulmans, que va esser sa que varen utilisar per comunicarsé amb en Jaume I i ses gents que amb éll varen venir, i aquí ho demostrarem

A 1114 un conjunt de tropes italo - catalanes prenen Mallorca arrasant i saquetjant Palma (Madina Mayurka).
A 1229 En Jaume I conquesta Mallorca, tornant a arrasar i saquetjar sa ciudat de Palma.
Durant aquets esdeveniments se varen perdre molts de documents i d'informació que poria haverhi donat llum sobre sa sociedat de sa Mallorca musulmana.

Apòcrif significa fals, suposat o fingit.

Vos convit a llegir aquestes pàgines i después jutjau quina ès s'histori apòcrifa de ses Illes Balears.


pages amb roma, moro, i cristia
S'histori no va donant bots, com es catalanisme mos vol fer creure. Arribaren es moros i poblaren totes ses illes de moros, arribaren es catalans i buidaren ses illes per poblarlés de bons catalans. Aquesta versió de s'histori absurda i infantil, ès sa que hem tenguda que escoltar durant tants d'anys. Sa realidat ès més complexa i molt més interesant.

Es catalanisme s'ha convertit en qualque cosa parescuda a una religió. Una doctrina simplista, per que es poble se la pugui empassar sense problemes, i aquells que no creuen, o son es despreciable enemic (es fatxes espanyolistes), o son ouvelles descarriades que encara no han entès es missatge (es paletos gonelles), an es que s'ha d'atreure a sa guarda.
Té es seus propis miracles, si es cristianisme té es miracle des pans i es peixos, es catalanisme té es miracle de sa repoblació catalana. Nigú mos explica de von surtiren tants de catalans, però dubtar d'això ès pura blasfemi.

Lo cert ès que después de sa conquesta cristiana i convertirsé en regne independent a 1276. Aquestes illes, suposadament poblades per pagesos catalans, donan a sa cultura europea i mundial un personatge únic com en Ramon Llull, ès des primers pobles des Mediterrani a comerciar amb Englaterra i Flandes. Arriben a ses Illes Canaris i funden es primer Bisbat, creen una de ses escoles cartogràfiques més importants d'aquell temps, son es primers europeus en arribar a ses aigos des Riu Senegal, més de 100 anys antes que Portugal, i possiblement, varen esser es primers europeus a circunnavegar Àfrica, junt amb sos genovesos.
Mentres que Catalunya, sa suposada mare patria des balears, durant aquet periode, tant cultural com cientificament, no representa absolutament RES a s'escena mundial, domés militarment i dedins sa Corona d'Aragó pot tenir qualque notoriedat.

Es Regne de Mallorca se poria haver convertit en cosa parescuda a Gènova o Veneci. Però aquet curt periode de llum, terminà quan el rei legítim de Mallorca, Jaume III, ès deposat i mort per ses tropes del rei d'Aragó, Pere IV.
Es Regne de Mallorca se converteix pràcticament en botí de guerra, ès obligat a contribuir a ses nombroses guerres de sa Corona, ses seves arques son buidades i sa seva flota casi desapareguda. Per decret real Balears passa a formar part de Catalunya (Privilegi de Sant Feliu De Guíxols).
A partir d'aquí comensa una època de foscor i de miseri, que serà sa llavor de ses futures revoltes pageses. Però això ès lo que an es catalanisme no l'interesa que se sàpiga.

Ara en es colegis de Balears s'ensenya an ets alumnes a ignorar sa seva propi histori i a despreciar tot allò que ès propi de Balears, com sa seva propi llengo, i tot allò que pugui diferenciarlós des catalans, tot allò que pugui posar en perill sa construcció de la Gran Catalunya, lo que ells nomenen paisos catalans. Estan educant an es futurs ciudatans de la Gran Catalunya, un territori que tendrà sa llengo de Catalunya, s'histori de Catalunya i que defensarà ets interesos de Catalunya.
Per això en es colegis de Mallorca, en lloc d'ensenyar an ets al.lots a sentirsé orgullosos d'esser mallorquins o balears, motius tenen sobrats per això, sels diu que son, "catalans de Mallorca".






En referenci a sa catalanidat de ses Balears, molts en som ets habitants de aquestes illes, que mos adonam que hei ha coses que no quadren.

Segons sa versió oficial, sa catalanista, es 31 de Decembre de 1229 el Rei En Jaume I manant un exèrcit català va entrar a Palma (Medina Mayurka), matant a milers de musulmans mallorquins.
Es musulmans quen varen sobreviure, fugiren o foren capturats i venuts come esclaus. Sa població musulmana indígena havia practicament desapareguda. I ses illes foren repoblades per catalans.

No obstant això, an aquest últim paràgraf hei ha coses que no encaixan. Es com si provàssim posar una pesa d'un puzle que no encaixa be, a cops.

Si Mallorca se va repoblar amb catalans i practicament no hi quedaren musulmans, i es cristians natius eren inexistents.

Per què es noms des pobles i ciudats son casi tots musulmans o anterior a ells ?

Per què es còdex original des "llibre del Repartiment" està escrit en àrab?

Per què es vestit pagès mallorquí ès tan diferent des català ?

Per què a sa gastronomia mallorquina hei ha plats que no existeixen a sa catalana ?

Per què a sa llengo xerrada pes poble balear hei ha paraules i formes d'expresió que no existeixen en català ?

Sa caracteristica més important des xerrar des poble balear, ès s'article salat. Sa versió catalanista justifica això, diguent que es catalans que varen venir a Balears eren originaris de sa costa de Girona, a von encara avui queda qualque nucli poblacional que xerra d'aquesta manera.

Pensar que es repobladors de totes ses illes, varen venir molt majoritariament de Catalunya, i ademés d'un àrea concreta d'aquesta, pareix molt improbable, i si ademés tenim en compte que an aquell temps Catalunya encara s'estava repoblant, això simplement es, absurd.

Hei ha un altra teoria més verosímil, que explicarem més envant.


Qualcuns poren pensar que això son detalls sense importanci. Però, de sa mateixa manera que per resoldre un delicte o un crim, son tots aquets detalls que pareixen sense importanci, es que proporcionen ses pistes que ajudaran a resoldre es cas.
Desde aquestes pàgines investigarem aquets petits detalls, aquestes contradiccions que mos ajudaran, sinò a conèixer tota sa veritat, si a acostarmós lo més possible an aquesta.

Esper que aquet treball vos resulti interesant.


Vull dedicar aquet treball a n'Álvaro Santamaría, es millor professor d'histori que ha tengut s'Universidat de ses Illes Balears (UIB).
A un temps en que es catalanisme comensava a enfosquir tot es sistema educatiu balear, es professor Santamaría se va sebre mantenir an es marge i donar una visió objectiva d'una de ses èpoques més increibles de s'histori de Balears.
Quan es professor se va jubilar, va córrer es champan pes passadissos de sa UIB.
Ara, amb tot es sistema educatiu politisat i catalanisat, s'hi troba a faltar a educadors independents que s'atrevesquin a dissentir des pensament únic. Pes contrari, tenim personatges a nostra UIB que pareixen professar un gran amor per Catalunya i lo català, i un gran despreci per Mallorca i lo balear.
Com es professor Santamaría deia a una entrevista:
"Pienso que las sociedades que olvidan, menosprecian, instrumentan o manipulan su legado histórico, desatienden sus peculiaridades lingüísticas y las someten a procesos de "normalización", erosionan la identidad de su habla al asumir dicciones extrañas. Sin embargo, las experiencias del pasado prueban que las identidades arraigadas (y la balear lo es), aunque sean sometidas a prácticas institucionales de "normalización, se conservan vivas, aunque sea en vivencias precaria y marginada y, en el decurso del tiempo, tras la ventolera institucional normalizadora, resurgen con brío."


Esper que aquet treball sia un punt de llum en sa foscor i ignoranci en que s'adoctrinamient catalanista ha sumit a sa sociedat balear.