Castellano

Mallorca apócrifa


Ramon Llull

An en Ramon Llull se li considera es primer escriptor en llengo catalana, i un des primers en fer servir una llengo neollatina per expresar coneixements filosòfics, científics i tècnics. Aquest es un des pilars en que s'assenta es catalanisme. Es catalanistes lo descriuen come un, "català de Mallorca", i es nostros estimats catalanistes balears se senten orgullosos de que un mallorquí sia un català universal.


Però si estudiam en profundidat an es personatge i ses seves circunstancis, mos adonarem que sa realidat pot esser bastant diferenta a sa versió catalanista.

Comensarem per aquesta afirmació de, "català de Mallorca".
En Ramon Llull era fii den Ramon Llull i n'Isabel d'Erill, membres d'una important famili de Barcelona. Aquesta contundenta afirmació la porem trobar a diferents treballs sobre es personatge.
Vaig llegir fa temps una tesi sobre en Ramon Llull, en sa qual s'autora s'extranyava de no haver hi trobat referencis sobre sa famili Llull a Barcelona ni a Catalunya. Tenguent en compte s'afirmació de que es pares den Ramon Llull pertanyien a una important famili Barcelonina, a qualque escrit se xerra de famili de sa noblesa barcelonina, seria llògic que tenguessin possessions, terrenos, cases... Però l'únic que consta ès que tenien casa a Barcelona. Molt raro, no?
En aquesta crònica den Bartomeu Bestard mos diu lo següent:
"A todo este elenco patrimonial (las posesiones obtenidas en el "repartiment de Mallorca"), debería añadirse el que poseía la familia en Cataluña, aunque por desgracia, a pesar de que se ha podido detectar, no se ha conseguido cuantificar, ni tan siquiera a grandes rasgos." Bartomeu Bestard. www.diariodemallorca.es

Això no ho entenc, diu que: "a pesar de que se ha podido detectar, no se ha conseguido cuantificar, ni tan siquiera a grandes rasgos". No ès una incongruenci?

Però es nostros estimats catalanistes en varen resoldre es problema. En realidat es pare den Ramon Llull se nomia Ramon Amat Llull. De sa famili Amat si sen tenen dades, i com mos diu s'autor d'aquet treball:
"Hoy se mantiene como seguro que el apellido Amat y no Llull era el originario de la familia del Beato mallorquín. Tal vez entonces, alrededor de 1230, año del asentamiento de los catalanes conquistadores en la isla, fue adoptado el cambio de apellido por los hermanos que se afincaron en la isla, mientras que los que volvieron o no vinieron a la conquista seguirían usando el de Amat." Studia_Luliana. ibdigital.uib.es
No mos diu com arriba an aquesta brillant conclusió, però sa contundenci de s'afirmació no pareix sembrar dubtes. O si?

Ara anirem a ses dades contrastades. A qualque escrit a Internet, porem llegir que en Ramon Llull pare va viatjar a sa galera reial, a sa mateixa en que va viatjar Jaume I, sa Galera de Montpellier. Tot i que aquesta informació s'hi troba a varies pàgines d'internet, no he pogut contrastar sa veracidat d'aquesta afirmació encara, de manera que tot i que ho tendrem en compte, lo posarem entre cometes.
Però si que hei ha un fet interesant que pot esser comprovat en es "Llibre del Repartiment", i ès que en Ramón Llull pare va rebre sa seva part des botí de sa conquista de Mallorca, no des colectiu de Barcelona, com seria natural si fos ciudatà de Barcelona, sinó de s'host del Rei.
"Sí parece cierto que el padre de Ramón Llull, que se llamaba como su hijo y era natural de Barcelona, acompañó a Jaime I en la conquista de Mallorca. Ello explica que su nombre apareciese entre los beneficiados en la repartición de la isla, aunque no englobado en el colectivo de la comunidad de Barcelona, a la cual se le asignó su parte de patrimonio, sinó como integrante de la hueste del rey." Bartomeu Bestard. www.diariodemallorca.es

Recordem que en Jaume I era natural de Montpellier, s'actual Fransa, i tenguent en compte es tracte que li donaren es seus nobles, tant catalans com aragonesos (segrest, humiliacions, traicions, desprecis...), durant sa seva infanci i adolescenci, no seria res d'extrany que ses persones de sa seva confiansa fossin d'origen occità, com éll. Ademés, recordem que quan en Jaume I arriba a Mallorca domés en té 21 anys.
Tornant amb so pare den Llull, es cert que en es "Llibre del Repartiment" figura com: "R. Lul Barchinone et fratum suorum" (ès a dir, a Ramon Llull de Barcelona i es seus germans). Mos hauriem de demanar si se refereix a nascut a Barcelona o resident a Barcelona. En aquella època succeeix sa creuada albigense, a von se va perseguir i assessinar a milers de ciudatans d'Occitania, molts de milers varen fugir cap a territori de sa Corona d'Aragó, i qualques d'aquets exiliats arribaren des de Catalunya a Mallorca, después de sa conquista cristiana.

Ès evident que sa famili Llull era de sa màxima confiansa den Jaume I, ja que en Ramon Llull fii, ès nomenat patge real a s'edat de 14 anys, i anys después nomenat majordom real des futur Jaume II de Mallorca, també nat a Montpellier.
A s'edat de 24 anys casa amb sa mallorquina Blanca Picany, nada com éll después de sa conquista cristiana.
An es 30 anys, después de dur una vida acomodada i llicenciosa, segons qualque escrit. Se li creuen es cables i ho deixa tot per dedicarsé a sa vida contemplativa i a predicar sa doctrina cristiana, entre altres coses.

Ara anirem a dades totalment especulatives. Es catalanisme mos diu que es pares den Llull eren en Ramon Amat Llull i n'Isabel d'Erill. Si mos anam an aquesta pàgina de genealogia de Fransa, porem observar dades curioses. A sa zona de Montpellier (departament d'Herault), tant es llinatge Amat com Erill son presents. Inclús es llinatge Lull ès present, però domés sen tenen dades de Lull des de 1966, però està ahí. Pensem que son dades estadístiques, i Lull pareix haver hi surgit des no res, perque a 1891 no consta cap Lull a tota Fransa, però com deim son dades estadístiques, que no consti inscrit no vol dir que no n'hi haguessin.
De manera que podriem deduir que tant ets Amat, Erill o Llull que arribaren a Mallorca porien esser originaris de Montpellier i relacionats de qualque manera amb en Jaume I, també nat a Montpellier.
I per s'altre banda tenim s'afirmació catalanista de que es vertader llinatge den Ramon Llull pare era Amat, se deu a que en "el llibre del repartimen" consta un tal "Pere Amat de sobrenom Lul". I a partir d'aquesta dada donen per fet que tots es Llull eren realment Amat. D'aquesta manera poren explicar s'origen català den Ramon Llull, perque dets Amat si sen tenen dades a Catalunya.
Ès curios, que después de 700 anys en que no hei havia dubte de que es pare den Ramon Llull se nomia igual que es seu fii, ara en resulta que es seu llinatge era, Amat. Pareix MENTIDA com ha canviat s'histori en aquests últims 30 o 40 anys, i no me referesc domés an es cas Llull.
Vos toca a voltros decidir quina afirmació s'aproxima més a sa realidat.

Per un altre banda, si miram sa cronologia den Ramon Llull, veim que sa seva relació amb Montpellier ès molt més intensa que amb Barcelona, a von suposadament te famili. Tot i que tenguent en compte que abandona sa seva dona i fiis per dedicarsé a sa seva Obra, pot esser, que part de sa seva famili estigués realment a Montpellier no tengui cap relació, o si?


Viajes de Ramón Llull. Wikipedia
Com poreu veure sa relació amb Montpellier i inclús amb París ès més intensa que amb Barcelona.


Haguet aclarit o no s'origen NO català den Ramon Llull, passem ara a s'altre gran asseveració des catalanisme: Ramon Llull va esser es primer escriptor en llengo catalana.
A qualque estudiós li causa gran extranyesa que sa lliteratura catalana passi des no res, no hei ha autors catalans dignes de menció antes den Llull, an es tot, amb s'obra de s'iluminat (qualques ho nomenaven d'aquesta manera).
Primer de tot en Ramon Llull en cap moment diu escriure en català, sinó en romans o en vulgar. I un dets aspectes més controvertits pes catalanisme són es nomenats, mallorquinismes den Ramon Llull.

En aquet llibre (Moments clau de la historia de la llengua catalana), s'autor, Antoni M. Badia i Margarit (filòleg i llingüista català), mos explica sa gran cantidat de mallorquinismes trobats en ses seves obres, i en pàgines seleccionades a s'atsar. Mentres va explicant sa pervivenci d'aquestes paraules en es mallorquí actual después de més de 700 anys, paraules que no existeixen en català. Pareix posars'hi nirvios de lo que està donant a entendre, i per intentar donar una explicació comensa a xerrar des desarrollo de ses diferentes llengos romances después de sa caiguda de s'Imperi Romà.
Però passa per alt que Balears també va formar part d'aquest imperi, i que mentres Barcelona i Girona estaven davall domini musulmà, Balears seguia essent cristiana i usava sa seva propi llengo romans. O que Balears va formar part de s'Imperi Carolingi durant tot es segle IX, junt amb sos Comtats Catalans i Occitània.

Això ès un tros de lo que se pot llegir en es llibre:
"Ara no és l'hora d'establir una mena de corpus de tots els trets lul.lians que avui són mallorquinismes provats. La llista seria tan abundant que ja justificaria un treball independent."

Paraules en mallorquí i es seu corresponent en català:
coa - cua
bistia - bèstia
redon - rodó
deim - diem
gordar - guardar
gonyat - guanyat
veren - veieren
renuncii - renuncio
trob - trobo
deman - demano
nostro - nostre
pus - mes
feels - fidels
perrós - peresós
poria - podria
servici - servei (Molts en pensen que servici es una forasterada, quan en realidat es una paraula mallorquina i ben mallorquina)
enganar - enganyar

Però es mallorquinismes den Llull no tan sols son paraules, sinò formes d'expresió totalment presents en es mallorquí d'avui.
"Altres trets, i ben tipics per cert, del parlar mallorquí. Un d'ells, la col.locació de les formes dins la combinació de pronoms febles. Així:"
qui la vos podria dir - qui us la podria dir

O sa característica més notoria des xerrar mallorquí com ès s'article salat.
"En efecte, es fa dur, àdhuc violent, de no admetre que l'article IPSE de Ramon Llull sigui el mateix IPSE del mallorquí d'avui. I ho poso en relleu novament, ara a base d'un exemple sol, potser el més característic, perquè la seva concreció mostra fins a quin punt ès sorprenent, i forçat i tot, d'obstinar-se a no acceptar els dialectismes baleàrics en Ramon Llull."


Lo que s'autor des llibre mos està diguent, ès que 30 anys después de sa conquista cristiana de Mallorca ja existien mallorquinismes. Això es una cosa que posa molt nirviosos an es catalanistes, ja que fa tastanetjar sa teoria, casi dogma de fe, de sa repoblació catalana.
Recordem aquesta teoria absurda, casi infantil, segons sa qual, después de sa conquista cristiana, después d'aniquilar a sa mitat de sa població de s'illa i s'altre mitat vèndrela come esclava, deixant s'illa despoblada, sen va poblar de pagesos catalans.
I ara aquet senyor mos diu que 30 anys después ja n'hi havia de mallorquinismes. Paràules i formes d'expresió totalment presents avui dia, después de més de 700 anys, i que no existeixen en català
Ja hem tractat aquest absurt en es tema "Repoblació", d'aquet treball, així que no insistirem.



Doctrina pueril de Ramon Llull. www.bnc.cat
Aquet llibre va esser imprès a Palma a 1736. Si ampliau s'imatge poreu llegir, "Llibre de Doctrina Pueril compost en llengua lamosina per lo iluminat doctor y martir invictíssim de Christo el B. Ramon Llull, mallorquí. Traduit a la llengua usual mallorquina per un devot dexeble seu a utilidat de los miñons de mallorca".


No sé si sabeu, que durant es règim den Franco, hei havia familis mallorquines, sobre tot a Palma, que an es seus fiis domés los xerraven en castellà perque no volien que aprenguessin sa llengo mallorquina, que consideraven d'incults i pagesos. Ara, durant es règim catalanista, tenim a mallorquins que xerren un mallorquí corromput amb catalanades com: després, vacances, esport, servei... o aberracions grolleres com nusaltres o vusaltres i acaben paraules amb TAT (catalaniTAT). O inclús domés xerren en català estandar (barceloní).
Creuen que així son més cults i inclús més inteligents, però en realidat no són més que víctimes de sa seva propi ignoranci, de sa mateixa manera que ocorria amb aquelles familis mallorquines durant es règim franquista.


Des de es segle XI fins es XIII, Occitània ès es territori més cult de s'Europa Occidental. S'idioma occità escrit sen va situar com un tipo de llengo model particularment amb so naixement de sa lliteratura trovadoresca.
Es desplassament d'una important massa de població des de Occitània cap a Catalunya, va fer que es nivell cultural a Catalunya superàs lleument sa mediocridat.
Es pares den Ramon Llull, molt probablement d'origen occità i amb un cert nivell cultural, se desplasaren a viure a Barcelona. Fugint de sa persecució càtara o per instalarsé a sa cort den Jaume I, també d'origen occità.
Pertànyer a una famili culta no te converteix en s'escriptor més important de s'Europa Occidental de aquell temps, però el te facilita bastant, sobre tot a sa Edat Mitja.

A s'obra den Ramon Llull porem apreciar s'influenci de sa sociedat que l'envoltava. Per una part sa seva escriptura en occità com ès natural haguent nat a una famili originària de Montpellier, escriu també en sa llengo des nous senyors de s'illa, un mer dialecte occità an es que durant segles se li va nomenar llemosí, i que después se va nomenar català (veis, dialectes occitans). I evidentement escriu en sa llengo que ha escoltada des de sa seva infanci en es carrers de Palma, sa llengo mallorquina que ses gents de s'illa han conservada des de antes de s'arribada des musulmans (Veis, llengo mallorquina).
També escriu en sa llengo franca de s'Europa de aquell moment, es llatí, i en àrab, aprés d'un esclau musulmà comprat a Palma, es qual va tenir un desgraciat final.

Porem fer un paralelisme i mirar es nostro sistema educatiu, totalment politisat i catalanisat. A von s'ha imposat a sang i foc es català-barceloní, una llengo que mai ha estat propi de Balears. Porem veure com s'article salat se perd entre es joves i sa llengo mallorquina, un tresor llingüístic que encara conserva característiques medievals, s'ha corrompuda amb catalanades. I de sa mateixa manera que va fer en Ramon Llull, ara es nostros joves escriuen en sa llengo des nous senyors de s'illa, es català-barceloní, amb qualque paraula i formes d'expresió mallorquines.

S'obra den Ramon Llull no sorgeix des no res, sinó que ès es producte d'una suma de factors, d'una banda sa seva cultura materna occitana i per s'altre sa cultura musulmana, que va estudiar a Mallorca. Recordem que sa sociedat de Al Àndalus era sa més avansada d'Europa, i Balears formà part de al-Àndalus durant 300 anys.
Lo mateix que Valenci amb 500 anys dins d'al-Àndalus, i que anys después de sa seva conquista cristiana va disfrutar d'un segle d'or a sa seva lliteratura, amb autors reconeguts a tota Europa.
Però, Catalunya no aporta absolutament RES a sa lliteratura europea medieval.

S'enorm complex d'inferioridat que sofreix Catalunya des de fa més d'un segle, ha fet que per crear un glorios passat cultural que mai va existir, per tapar s'absoluta mediocridat que va suposar sa cultura catalana en es medievo i es renaixement, s'hagi apropiat des bagatge cultural de Valenci i de Balears, que si poren presumir d'haver hi deixat petjada a sa cultura europea d'aquell temps.


POT ESSER MOS HAURÍEM DE DEMANAR, SI S'ESCRIPTURA ROMANS DEN RAMON LLULL, AQUESTA MESCLA D'OCCITÀ, LLEMOSÍ I MALLORQUÍ, SE POT NOMENAR CATALÀ.