Mallorca apócrifa


Repoblació de Mallorca

Pensar que sa població nadiva de Mallorca, va esser assassinada o venuda come esclava i s'illa va esser poblada per catalans, ès simplement absurd.

Hei ha vàries versions sobre sa repoblació de Balears. Sa versió oficial diu que es musulmans foren assassinats o venuts come esclaus, i ses illes se poblaren molt majoritariament amb catalans.
Això simplement ès mentida. Basta llegir sa crònica den Marsili, a von mos nos diu que en Xuaip i 16.000 persones que amb éll eren, reben papers firmats i segellats per en Jaume I, amb dret a poblar sa terra.
I que porem dir den Ben Abet i es seus seguidors, tant an es "Llibre dels Feits ", com a "Sa crònica den Desclot", com an es "Kitab Tarih Mayurqa" den Rosselló, mos xerra des suport que va rebre es bandol cristià per part des natius de Mallorca.
Hem de pensar que antes de s'arribada de ses tropes den Jaume I, s'illa s'hi trobava pràcticament a una guerra civil. Sa població nativa per una banda, contra una secta integrista musulmana (almohades, provenguents del Nord d'Àfrica), que governava ses Balears, per s'altra banda.
Inclús podríam fer un paralelisme de sa situació que se vivia a sa Mallorca d'aquell temps amb sos fanàtics almohades, i sa situació actual de Síria amb sos fanàtics de s'Isis (Estat Islàmic).

Mos vol dir sa versió catalanista, que come premi a sa seva colaboració varen esser massacrats o venuts come esclaus?

Estudis més seriosos, com es realisats per s'historiador i antic professor de sa Universidat de ses Illes Balears Álvaro Santamaría, mos diuen una cosa molt diferenta. Segons es seu treball (document molt interesant), a Mallorca encara hei havia una nombrosa població nadiva, i domés es 39% des repobladors procedien de lo que ara es Catalunya. Sa resta procediria del Sud de Fransa, Italia, Aragó, i en menor quantia d'altres puestos.

Hem de pensar també, que en aquella època, sa Catalunya Sud, conquistada an es musulmans, encara s'estava poblant, i que tan sols 8 anys después de Mallorca, se va conquistar Valenci (aquí porem veure un mapa amb ses fetxes de ses conquistes), i va necessitar pobladors també.

Si mos posam a sa pell des pagesos que havien de repoblar Mallorca, hem de pensar que s'única manera de accedir a s'illa era per barco, i es barcos de aquell temps, no eren es ferry de sa Transmediterránea, que t'en du de Barcelona a Palma en 4 o 8 hores. S'expedició den Jaime I, s'hi va torbar 3 dies en arribar a Mallorca, amb tempesta inclosa.


Galera, jcdonceld.blogspot
Per què pagesos catalans s'embarcarien en aquestes clovelles de nou, en un viatje de 3 o 4 dies, quan tenien opcions com Valenci o Murcia a terra ferma?

Ademés hem de pensar que molts no havien vista la mar en tota sa seua vida, sense oblidar totes ses supersticions de s'època (monstres marins, pops gegants...). Per què s'anirien a embarcar, quan tenien altres opcions a terra ferma?

Sa visió que havien de tenir es posibles repobladors de Mallorca, amb soldats fugint a tota pressa de s'illa per una epidemi de pesta i sa presenci encara de musulmans rebels a ses muntanyes, que passaven tanta de fam que se manjaven an es cristians que conseguien matar, ademés de s'amenasa per part des rei moro de Túnez de invair s'illa, convertintlá en una ratera pes possibles pobladors.
No era aquesta, precisament, sa visió més desitjable per empendre s'aventura.

Això no vol dir que no hi venguessin nous pobladors, però si molts menos des que mos conta sa versió catalanista.

Estam xerrant de s'època feudal, a von es pagesos estaven adscrits a ses terres que posseia es senyor feudal, i eren considerats simplement, come part d'aquesta.
Per això no mos hem de estranyar si en es "llibre del Repartiment", no se fa menció a sa població pagesa musulmana, simplement se la considerava part de sa terra.
An es senyors que obtengueren terres an "es Repartiment", de poc los hi havia de servir tenir grans possessions de terra, si no hi tenien servos o esclaus, que la cultivassin i pagassin imposts.

Santamaría mos conta en es seu treball, com después de sa conquesta cristiana hi va haver una conversió massiva de sa població nativa an es cristianisme, i inclús se les obligava a romandre 3 dies de reflexió antes de covertirsé. Probablemene mai varen deixar d'esser cristians.

Recordem que antes de s'arribada de ses tropes den Jaume I, a Balears governava una secta integrista musulmana venguda d'Àfrica, ets almohades. En documents trobats a sa Península, porem comprovar com ets almohades obligaven a sa població cristiana a convertirsé a s'Islam, baix pena de mort, podriem trobar un paralelisme entre aquesta secta integrista i ets actuals membres de ISIS (Estat Islàmic), que sembren es terror a Síria.
En aquets mateixos documents mos descriuen com sa població fingia sa seva conversió a s'Islam, mentres en privat seguien fidels a sa seva fe cristiana.
Per lo que a Mallorca havia de passar lo mateix, i un pic va trionfar sa conquista cristiana, un important número de nadius, que foren obligats a convertirsé a s'Islam, tornaren a professar publicament es seu cristianisme.
Hem de recordar també que aquesta secta almohade domés hi va esser 27 anys en Mallorca (1202 - 1229), però com mos diu en Rosselló en es seu Kitab Tarih Mayurqa, no va esser fins 1212, después de sa seva derrota a ses Navas de Tolosa, en que un important número d'almohades fuig cap a Mallorca, que ès quan comensa s'hostigament a sa població mallorquina.


Una copi des "Llibre del Repartiment" està escrita en català (en tot cas un català incipient, si ho volem dir català), un altre en llatí i un altre en àrab.
Per què en àrab, si eren tots morts o esclaus? O ès que lo que mos conta es catalanisme ès fals?

Sa resposta evidentment es SÍ. Sa copi en àrab possiblement fos per aquells nadius que, entenguent o no, sa llengo des conquistadors, no sabien llegirhó i necessitaven que s'escriptura de propiedat (es Llibre del Repartiment), estigués també en àrab. Això vol dir que hi va haver nadius que també varen rebre terres o simplement sen quedaren amb ses que ja en tenien.

Qualcú mos pot explicar com ès que ses tropes cristianes, que varen anar a alliberar ses Illes dets enemics de sa cristiandat i en "nom de Deu Nostro Senyor". Que han acabat amb sa població de s'illa o l'han esclavisada. En resulta que un des documents des repart des botí, precisament es còdex original, està escrit en árab.
Però això no ès tot, si llegim aquest fragment des còdex aràbic, corresponent an es repart de sa porció des Comte del Rosselló, Nunyo Sans, porem llegir algo sorprenent:
"Fins que se realisi sa medició, si Allah, lloat sia, ho vol"
Però aquesta no ès s'única referenci a Allah. En es primers anys tras sa conquista s'envíen cartes an en Jaume I desde Mallorca, i aquestes comencen per, "Allah sia lloat".
Podriam trobar una explicació an això en es "Kitab Tariq Mayurqa", sa versió àrab de sa conquista cristiana. A von mos xerra den Ibn Abbad (a sa versió cristiana, Ben Abet), segons sa crònica àrab, un traidor i un apòstata. Senyor de Pollensa i aliat des cristians, qui convens an es musulmans natius de que cristianisme i islam són lo mateix.

Per lo que porem deduir, que an es contrari de lo que afirmen qualcuns historiadors sobre sa post conquista, es conversos an es cristianisme no ocupen ets escalons més baixos de sa sociedat, sinó que formen part, desde es principi, de s'administració i es govern de s'illa.

An es "Llibre del Repartiment", pàgina 15, se fa menció den Ben Abet.

"Moro nobilisimo señor de Pollensa, Inca y Alfabia, gobernador de toda la parte forense de esta isla. Prestó importantes servicios al rey don Jaime y se hizo cristiano. Su hijo Juan, tomó el apellido Bennaser y en 1240 recuperó la alquería de Alfabia."

Artesonado àrab d'Alfabi, perdidoenmallorca.com
Encara se conserva a Alfabi part de decoració àrab.


An aquesta població se va unir sa població arribada desde sa Península, Fransa i Italia principalment.
Sa població que hi va venir tras sa conquesta cristiana, s'hi va mesclar amb sa nombrosa población nativa, tot i que qualcuns vulguin fermos creure lo contrari.
Sa població que venia de s'actual Catalunya aportà un 39% des total de repobladors (segons s'historiadó Álvaro Santamaría), si pensam que sa població nativa pogués representar es 50% des total. Això vol dir que sa població procedent de s'actual Catalunya domés seria menos des 20% des total, que va anar arribant paulatinament en un periode de més de 100 anys. Lo qual va fer que es repobladors arribats des de Catalunya i altres puestos, fossin reabsorbits per sa sociedat mallorquina.


An es treball des professor Álvaro Santamaría porem llegir:

"Al cumplirse el primer centenario de la conquista en 1329, Mallorca, con una demografía de 12.454 fuegos, alcanza su apogeo medieval".
Per focs hem d'entendre ses cases censades en aquell moment, si a cada casa li suposam 4,5 persones, obtenim unes 56.000 persones censades.

A un treball de Gabriel Jover ( Universidat de Girona) i Ricard Soto (Universidat de Barcelona), "Colonización feudal y organización del territorio. Mallorca, 1230-1350", en sa pag.17 (en lletra petita), tenim una informació interesant sobre sa demografía de Catalunya i Mallorca.

"En Cataluña la densidad de población anterior al año 1350 era de alrededor de 16 habitantes por km cuadrado, mientras que en Mallorca era de 13 hab/km. Hacia 1360/70 la densidad de población eran aproximadamente de 13 hab/km en Cataluña, 12 hab/km en Mallorca y 5 hab/km en el Pais Valenciano."
Lo qual vol dir que a poc més de 100 anys sa densidat de població a Catalunya i Mallorca eren molt similars, lo que mos reafirma an es fet que Mallorca ja hi tenia una important població nativa que va anar incrementantsé amb pobladors venguts de fora, però en molt menor nombre des que mos vol fe creure sa versió catalanista.



REPOBLACIÓ DE MALLORCA AN ES SEGLE XIII Ciudat de Mallorca
Catalans 39,71%
O procedents de Catalunya
Occitans 24,26% Italians 16,19%
Aragonesos 7,35% Navarresos 5,88% Francesos 4,42%
Castellans 1,47% Flamencs 0,73%
Font: Repoblación y sociedad del Reino de Mallorca (1230-1443). Álvaro Santamaría.

I ès que, per acostarmós lo més possible a sa veritat, lo millor ès llegir documents lo més pròxims an es esdeveniments narrats.
A una traducció des llibre den Pere Marsili, un monjo que arribà a xerrar amb descenents de musulmans mallorquins convertits an es cristianisme "baptizati", a 1311.
En es seu text porem llegir s'acord an es qu'arribaren en Jaume I i en Xuaip, cap de sa resistenci musulmana que va romandre a ses muntanyes, an es que en Jaume I concedeix que en Xuaip i 4 des seu llinatje, obtingin propiedats, armes i cavalls, i 16.000 persones que amb éll eren, dret a poblar sa terra.
A un treball den G. Rosselló Bordoy (Notes sobre la conquesta de Mallorca) porem llegir

Ambdos noms els podem trobar al Repartimen, puix que veim un rafal Abinxuaib a Bitrah (Petra) i un altre a Yiynaw (Sineu)".

I que porem dir den Ben Abet, que segons sa crònica den Bernat Desclot, poria tenir entre 4.000 i 6.000 seguidors, que ajudaren an es cristians den Jaume I, no tan sols amb suministrament de aliments, sinó que ademés se varen convertir en una quinta columna dedins ses murades de Medina Mayurca, informant des plans den Abu Yayah. O capturant an es que varen surtir de sa ciudat per alentar an es musulmans de sa part forana a revelarsé contra es cristians.

Estam xerrant de més de 20.000 persones, sense contar sa gran cantidat que quedaren per treballar sa terra come esclaus, que amb so pas des temps se convertirien an es cristianisme.
100 anys después de sa conquesta, sa població censada eren entre 50.000 i 60.000 persones, si tenim en compte es creixement demogràfic en aquets 100 anys, a von ès aquesta suposada repoblació?
Repoblar significa poblar un puesto deshabitat. Pot esser hauriem de xerrar d'inmigració, i de aquesta inmigració, quants realment eren catalans, o de lo que después seria Catalunya?
Per contestar an aquesta pregunta, bastaria simplement mirar an es nostre voltant, i fermós una simple pregunta. A von hi ès Catalunya?.
Dit de una altre manera, si mos anam a Hispanoamèrica, veim petjada espanyola per tot arreu, ciudats amb nom de ses d'aquí (Guadalajara, Madrid, Granada...), s'arquitectura a molts de casos es colonial espanyola, es vestits regionals són basats en es de Espanya, i sa llengo, simplement ès espanyol.
Tornant cap aquí, no n'hi ha cap població amb so nom d'altre catalana, es noms de ses poblacions són des temps des moros o d'antes de ells, no n'hi ha arquitectura catalana (basta veure ses possessions pageses de Mallorca o Eivissa), es vestit típic pagès de Mallorca i Menorca no te res a veure amb so català, i sa llengo ni es català ni lo ha estada mai.
Forma part de un grup de llengos (que poriem nomenar occitanes), que recorren sa conca mediterrània espanyola i francesa, entre ses que hi ès es provensal.



Classificació dialectal, Wikipedia
Antes de s'arribada des musulmans ja existien a sa franja mediterrània d'Espanya i Fransa
una llengo comuna, o uns dialectes molt parescuts.



Es procés repoblador durarà uns 100 anys. Com mos diu es professor Santamaría en es seu treball:

"al cumplirse el primer centenario de la conquista en 1329 Mallorca con una demografía de 12.454 fuegos (unas 56.000 personas) alcanza su apogeo demográfico medieval. En 1524, tras la revuelta de los agermanados la demografía era de 7.904 fuegos (unas 35.500 personas) con una disminución respecto a 1329 del 30,20 por 100."

Aquesta disminució poblacional ès deguda d'una part a ses epidemis de pesta que va sofrir Mallorca durant aquet periode, i per altra part a sa ruina econòmica que va suposar s'ocupació des Regne de Mallorca per part de sa Corona d'Aragó, i sa seva posterior integració dins Catalunya per decret den Pere IV d'Aragó (Privilegi de Sant Feliu De Guíxols). Lo que ve legitimisar s'esquilma des Regne de Mallorca, per pagar ses guerres contra Castella i Sardenya. Una ruina econòmica que va esser sa llavor de ses revoltes pageses que varen succeir anys después.
Aquet descens poblacional no tan sols ès degut a ses morts per sa pesta i a ses revoltes, i ses seves consegüents represalis, també ès degut a sa sortida de s'illa de una important massa de població.
Com ja he dit a qualque apartat d'aquet treball: A s'histori, quan se repeteixen una sèrie de factors, se reprodueixen també uns fets molt similars.
De sa mateixa manera que durant sa crisi de 2008 - 2014, molts d'inmigrants que arribaren a Espanya durant ets anys de creixement tornen an es seus paísos d'origen. Moltes de ses persones que arribaren per poblar Mallorca, i es seus descenents, que encara tenen familiars o propiedats en es seu lloc d'origen, retornen.
I de sa mateixa forma que persones altament qualificades abandonaren Espanya per cercar un futur an altres paísos. Mallorquins que varen posar an es Regne de Mallorca dedins s'histori científica medieval europea, amb s'Escola Cartogràfica, surten de Mallorca. Qualcuns arriben a Portugal, a sa cort den Enrique es navegant, a von desarrollaran es seus coneixements nàutics i colaboraran en s'exitosa empresa d'exploració africana, que serà s'inici de s'Imperi Portuguès.
Mentres, es Regne de Mallorca se sumirà en segles de foscor i de miseri, dedins sa Corona d'Aragó.


An es segle XVII (1609), un important nombre de mallorquins se traslladaren a una zona de Valenci (mirau es vídeo) per repoblarlá, a von encara avui, después de més de 400 anys, se conserva es "xerrar salat mallorquí" i sa seva gastronomia mallorquina.
A von hi ès Catalunya a ses Balears?


Per acabar simplement vos remet an aquesta pàgina des diari EL MUNDO, a von mos xerra des senyor don Pròsper de Bofarull i Mascaró, director de s'Arxiu de sa Corona d'Aragó. A von poreu comprovar sa manipulació catalanista sobre sa suposada repoblació catalana de Valenci.


Próspero de Bofarull, diario EL MUNDO
Havia d'esser es conservador i guardià de s'arxiu, tot i això va manipular es
documents, per que sa suposada repoblació catalana de Valenci fos molt major.


Diuen que s'histori l'escriuen es gonyadors. Però si ets un perdedor amb sos suficients dobbés per comprar renegats i traidors, i els hi poses a puestos estratègics, com a educació, política, medis de comunicació, justici... Podràs reescriure s'histori a sa teva convenienci.

Menorca

En quant a sa repoblació de Menorca, sa versió catalanista ès tan absurda i ridícula que fa empegueir. Mos hauríem de demanar, com ès possible que persones formades i amb estudis puguin creure tals barbaridats històriques que atempten contra es més mínim sentit comú.

Més que de versió catalanista, hauríem de xerrar de versions catalanistes. Parafrasetjant an en Groucho Marx: "Aquesta ès sa vertadera histori de Balears, però si aquesta no t'agrada en tenc d'altres". Una de ses versions catalanistes diu que Menorca, lo mateix que Mallorca, va esser despoblada de gent i repoblada de pagesos de l'Empurdà, que duguren es xerrar salat a Menorca.
Sapiguent que Menorca va romandre casi 60 anys essent musulmana después de sa conquista cristiana de Mallorca, a 1229. Dir que es seus pobladors varen venir des mateix puesto que es de Mallorca ès tan absurd, que per intentar donar una versió un poc més creíble, hei ha un altre versió que diu que Menorca va esser repoblada per mallorquins.
Osia que Mallorca que encara s'estava repoblant, va repoblar Menorca.
Ès com aquell que agafen en una mentida i per en surtirsé diu un altre mentida més grossa.

Segons s'historiadora menorquina María Lluisa Serra, a Menorca va quedar una important població autòctona i es pobladors que varen venir an es llarg dets anys, simplement varen esser reabsorbits per sa sociedat menorquina. Lo mateix que va ocórrer a Mallorca.

Ès molt trist que es nostros al.lots desconeguin sa vertadera histori de Balears. Que desconeguin s'increible època des Regne Privatiu de Mallorca, i sa gran desgraci que va suposar sa reintegració a sa Corona d'Aragó.

Arriba