Castellano

Mallorca apócrifa


Situació actual i possible futur

Realment ès difícil d'entendre que a una comunidat turistica com aquesta, se dificulti s'aprenentatge des castellà i de s'anglès, per realisar un procés d'inmersió llingüística en català-barceloní, una llengo que mai ha estat propi de Balears.

Es 30 de Setembre de 2013, se va produir a Palma una gran manifestació, en contra des projecte educatiu des PP, es Tractat Integrat de Llengos (TIL).
Aquet projecte consisteix en impartir ses classes en català, castellà i anglès en sa mateixa proporció, en lloc de impartir totes ses classes en català.

Sa manifestació va esser tot un éxit que ni es propis convocants esperaven, se xerra d'unes 80.000 persones.
Però, ficantmós a foros i xerrant amb amics i familiars que anaren an aquesta manifestació, qualcuns no sabien realment quin era es motiu de sa convocatori, pensaven que era per ses retallades a educació.


Manifestació anti TIL, diario EL MUNDO

Realment ès poc comprensible es rebuig an aquet projecte, i més a una comunidat turística com aquesta. Se pot dir que ès inviable, que no hei ha professors preparats, que seria un trastorn pets alumnes o que no sortirien preparats adecuadament.
Però no se va discutir sa millor manera d'aplicarhó o de millorarhó. Aquet projecte se va enfrontar an es rebuig total per part des sindicat de professors.
Después de setmanes de vaga, de perdua de part des curs dets alumnes, de diferentes manifestacions i declaracions des sindicat de professors. Lo que ha quedat bastant clar, es que lo que realment molesta an es professors no ès sa manca de recursos o sa manca de preparació des professorat, lo que realment molesta ès que s'abandoni sa política d'inmersió llingüística en català. I lo que encara ès més sagnant ès que, com s'ha demostrat en aquet treball, es català mai ha estada sa llengo des poble de Balears.

catalanistes mallorquins
Membres sindicat STEI, diario Ultima Hora
Sa major preocupació des sindicats de professors no pareixia esser
sa millora a sa educació, sinó s'inmersió en català.


Un professor meu deia, "Si funciona no lo toque". Si es nostro sistema educatiu fos un èxit i ets alumnes sortissin inmillorablement preparats, seria comprensible no voler tocar es sistema. Però, sa realidat ès que Espanya s'hi troba per davall de sa mitja europea segons s'informe PISA, i Balears an es derrer puesto de Espanya. I pese an això, sa major preocupació des professors ès que ses classes se donin en català.

Es colectiu de professors se pot considerar privilegiat, inclús amb respecte an es seus colegas europeus.
Tenen un puesto de feina pràcticament blindat, per treure an es fixos, la tenen que fer molt de grossa. Amb sos interins es un altra histori.
Es seu salari no tan sols ès superior a sa mitja espanyola, sinó superior a sa mitja des professorat europeu (es sous hi son en dolars).
Tenen més de 2 mesos de vacacions ininterrompudes, més que es seus coleges de Europa.
Ademés d'un segur privat (MUFACE).

Fa molts d'anys se deia allò de: "Passes més fam que un mestre d'escola". Pareix que això ha quedat molt lluny.
També se deia allò de: "Jo vull tenir es sou d'un ministre, ses vacacions d'un mestre i es treball d'un capellà". Be, pareix que això de ses vacacions segueix segent igual.
A jo personalment no m'importa que tenguin aquet sou i aquets privilegis, pagats amb sos nostros imposts. Sempre que s'ho guanyin, i pes resultats que obtenen, pens que no s'ho mereixen.

Lo que passa amb so sistema educatiu a Balears no crec que passi a cap altre puesto de Espanya o des mon. Un colectiu com ès es de professors, que sempre ha estat apreciat i valorat, s'ha convertit en un grup de pressió política, que utilisa an ets alumnes per conseguir es seus fins.
Sa politisació d'aquet colectiu ha fet que una part important de sa població els rebutgi. I si antes sels admirava per sa gran labor que realisaven amb sos escasos medis que tenien, ara que aquets medis son molt superiors, i afortunadament, disfruten de un sou més alt que sa mitja des país, s'han convertit en una casta privilegiada, allunyada de sa sociedat quels envolta.
Per descomptat que seria injust ficarlós a tots en es mateix sac, però aquells que disenteixen romanen callats, o de moment no sels ha sentit.
Una proba d'aquet rebuig lo tenim a sa desfilada des carnestoltes de s'any 2014, a von es colectiu de professors en vaga "política", va acusar a una part de sa població de amenasarlós amb es llansament d'ous i tomàtigues, an es seu pas. Per descomptat que es colectiu de professors els va calificar come grups de "extrema dreta".
Ès es mateix argument repetit tant de pics per s'esquerra: es bons molt bons, osigui ells, contra es dolents molt dolents, osigui tots ets altres.

carnestoltes catalanistes
Carrosa reivindicativa des colectiu de docents. www.diariodemallorca.es
Utilisant uns trists succesos ocorreguts durant sa guerra civil, i intentant traslladar aquells fets a sa realidat actual. Ès sa vergonyosa manipulació repetida tant de pics pes grups d'esquerra o extrema esquerra.


Sa realidat es que a Balears tenim tot es sistema educatiu segrestat pes catalanisme, en un proces d'adoctrinament amb s'idilic fi pes catalanisme, que seria veure d'aquí a uns anys un altra gran manifestació, però aquet pic demanant s'independenci de Balears, emulant a Catalunya. Això ès es deliri catalanista de "els paísos catalans".

paisos catalans
Mai varen existir uns paísos catalans, ni sa Corona Catalano-Aragonesa, ni confederació catalana, o qualsevol d'aquets noms amb sos que es catalanisme intenta crear un glorios passat català, que mai ha existit.
Si que hi va haver una confederació de paísos de sa Corona d'Aragó.
Quan se reunien ses corts de sa Corona d'Aragó, anaven representacions des Regne d'Aragón, Principat de Catalunya, Regne de Valenci i Regne de Mallorca.
Quan se reunien ses corts des Principat de Catalunya(Catalunya mai va esser regne), domés anaven ets integrants de Catalunya.
Aragó sempre ha estat un veinat molest pes catalanisme, quan xerren de sa seua histori de sa Corona Catalano-Aragonesa, simplement ignoran Aragó.
Es catalanisme sempre ha tengut una actitut prepotent amb respecte an ets antics integrants de sa Corona de Aragó, per ells Aragó pareix no haveri existit, an es valencians es prenen per beneits per no acceptar sa seua doctrina i es balears mos hem convertit en es seu "patio trasero", amb tot nostre sistema educatiu i part des polític, lacais des catalanisme.
Es catalans mos diuen que som es seus "primos", pot esser lo diuen amb segones. En mallorquí se diu "Quant més amics més endins". També podriem dir allò de "Amb aquets amics, qui ha de menester enemics".
Tant aquí com a Valenci hei ha un altre refrany molt explicatiu de sa visió des caràcter català, que se té tant aquí com allà, "Es català si no la t'ha feta, la te farà".



Aquet sistema educatiu captiu des catalanisme, està conseguint lo que no se va conseguir en segles, que ès sa desaparició de sa llengo balear. S'han perdudes moltes de paraules autoctones per utilisar d'altres similars a ses catalanes, mentres que a ses escoles ets al·lots son educats exclusivament en català.
Aquells al·lots que tenguin pares o padrins que xerrin mallorquí a ses seves cases, probablement seguiran conservant sa seva llengo, però ets altres, en sa seva gran majoria, substituiran es mallorquí pes català.
Es catalanistes mos diuen que no volen acabar amb sa llengo sinó normalisar sa seva escriptura. Molts sabem que de sa mateixa manera que ara se titlla de "paleto" a qui escriu en mallorquí, més tard serà de "paletos" xerrar mallorquí.
Recordem que es "parlar salat" pràcticament a desaparegut de Girona, i això mateix passarà aquí.

Joan Veny (catedràtic emèrit de Dialectologia Catalana de la Universitat de Barcelona). Pesentà es seu llibre " Perfils lingüístics balears". An es que mos diu que "hay libertad fonética, pero debe haber unidad ortográfica", o que "las palabras 'arena' y 'sorra', (las dos son correctas, simplemente 'sorra' es más moderna)".
Una vegada que es poble hagi digerit que per exemple "al.lot" ès sa paraula antiga i "noi", sa moderna, simplement bastarà a un moment donat, dir que hem de mester modernisar sa nostra llengo, per que qualsevol rastre de diferenciació amb s'estandar català desaparegui.


Presentació Perfils lingüístics balears, diario Ultima Hora

A 2013, que varen caure ses caretes i que es catalanisme reclama obertament s'independenci tant a Catalunya com a Balears, es des PP reaccionen a Balears amb so projecte educatiu (TIL). Trobantse amb so rebuig frontal des sistema educatiu, an es front des qual hi son es catalanistes.
Però no hem de pensar que es Partit Popular estigui a favor de defensar sa llengo balear, simplement està en contra des catalanisme independentista.
Si a qualque moment se consegueix un acord entre Madrid i Catalunya, per acabar amb sa comedi independentista, no hem de dubtar que Balears serà moneda de cambi, com ja va ocórrer an es passat. Desapareixerà qualsevol llei o projecte llingüístic que no sigui digerible pes catalanisme i tots aquells personatges molestos pes catalanistes seran apartats, com ja va ocórrer amb Alejo Vidal Cuadras a Catalunya.

Es paper den Bauza a s'intent de posar cordura an es sistema educatiu balear, ha estat un rotund fracàs.
Primer. Treu un projecte llingüístic, a von materies com matemàtiques porien esser donades en anglès, sense un proces llógic d'asimilació i un professorat que a sa majoria des casos, ni te nivell d'anglès ni estan disposats a adquirirlós sense contrapartides.
Segon. Posar al front des projecte a una persona, que es seu principal merit era tenir es carnet des partit, perque va demostrar esser totalment incapàs per bregar amb s'oposició frontal des sindicat de professors.
Tercer. Sa seua total incapacidat per flexibilisar es projecte i ferho admissible al menos pes seus.
Quart. Sa seua completa incapacidat per explicar sa situació an es ciudatans, al menos an es que el varen votar (recordem que es PP va consiguir majoria absoluta, i an es seu programa incloia es trilingüísme a educació).

Va esser com aquestes películes amb presupost millonari, bons efectes especials i un argument que pareix interessant. Però que un pic que l'has vista, quedes totalment decepcionat, i penses que tu mateix haguessis pogut fer una película molt millor.

Ara aquet sistema educatiu totalment politisat i catalanisat, se sent més fort que mai. Después de lo que ha passat amb en Bauza, qui s'atrevirà a enfrontarsé an es sindicat de professors?

Això ès d'un comentari que vaig llegir a Internet. Evidentment, i afortunadament, ses distancis amb so personatge son moltes.
10 de novembre de 1933, sala de motors Siemens, discurs den Adolf Hitler:
"Quan veig an aquestes gents de dretes o d'esquerres tancades en sí mateixes pensant: a noltros no mos conseguireu mai, pens, m'ès igual, an es vostres fiis si els tendrem. An aquets els educarem desde es principi en s'ideal."





Pare Batllori, historiador i professor universitari. Premi Príncep d'Astúries 1995 i doctor honoris causa per diferents univesidats catalanes. A 1992, Universidat de Girona:
"El catalán de Barcelona que se intenta imponer en Valencia es un dialecto infame e infecto. Lo que se está intentando imponer en Valencia y Baleares, como lengua literaria, es el dialecto infame de Barcelona"..., "nunca se aceptará que un dialecto tan infecto como el de Barcelona se pueda imponer como lengua nacional"...

filoleg catala
www.teresafreedom.com
Pues pareix que en Batllori se va equivocar, si han conseguit imposar aquet dialecte infame, que s'ha convertit en llengo, practicament única, de s'ensenyansa a Balears, despreciant ses dues verdaderes llengos de Balears: es balear i es castellà.


Mossèn Alcover (llingüista mallorquí). Autor de ses rondaies mallorquines i actualment convertit, per sa manipulació catalanista, en apòstol des catalanisme balear. A 1918:
"Quin dret ni categoria literaria té es català-barceloní demunt es balear, s'occidental o es valencià? ABSOLUTAMENT CAP. Parlam p'els que sostenen la DESBARATADA i SUBLEVADORA TESI de que el CATALÁ de BARCELONA ha d'esser la norma i la lley i la cifra del "bon català", lo català literari , lo català per excel.lencia .." , "Que no s'escandalisin els nostres mallorquins catalanistes que diga aquí llengo i no llengua . ...per això jo reivindic come forma absolutament llegitima la de les balears, per mes que s'en escarrufin certs mallorquins catalanistes".
www.teresafreedom.com


filoleg mallorqui
Professors de s'institut Mossen Alcover de Manacor. www.arabalears.cat
Reconeguent que es TIL va esser un autentic nyarro(xapusa). Que opinaria es manacorí Mossèn Alcover sobre un sistema educatiu, que té come principal objectiu s'inmersió en català-barceloní, despreciant sa llengo mallorquina que éll tant va defensar?


Tots sabem que es partits polítics no serveixen an ets interesos des ciudadans, sinó an es seus propis interesos.
S'única manera d'impedir sa desaparició de sa llengo mallorquina ès a través de sa concienciació ciudatana.
Domés si pensam en sa llengo mallorquina come part des nostro patrimoni, de sa nostra riquesa. De sa mateixa manera que sa Serra de Tramuntana, ses plaies o es talayots, serem capasos de defensarlà.
Hem d'esser conscients que ademés des castellà, aquesta també ès sa nostra llengo, tant si la xerram com si no.

DE LO CONTRARI ES MALLORQUÍ NO SE CONVERTIRÀ EN UNA LLENGO MORTA, SINÓ EN UNA LLENGO QUE MAI VA EXISTIR.

Diuen que s'histori l'escriuen es gonyadors. Però si ets un perdedor amb sos suficients dobbés per comprar renegats i traidors, i els hi poses a puestos estratègics, com a educació, política, medis de comunicació, justici... Podràs reescriure s'histori a sa teva convenienci.