Més de 100 anys antes que es portuguesos, es mallorquins ja recorrien ses aigos de s'Atlàntic Sud i arribaven a aigos des Riu Senegal.
A s'exploració d'Àfrica a principis des segle XV, hei havia un punt que pareixia insuperable, es Cabo Bojador. Fins que a 1443, es portuguès Gil Eanes, ho va conseguir passar.
Tot i això, Antonio Rumeu de Armas, Catedràtic de la Universidat de Madrid, mos conta un altra cosa.
Hem de puntualisar que s'iniciativa d'aquesta aventura va esser exclusivament mallorquina, de caràcter privat i fomentada pen Jaume III, últim rei legítim de Mallorca.
Aquest altre paràgraf també ès des professor Rumeu de Armas.
S'historiador Francisco Sevillano Colom també mos xerra d'aquesta expedició a ses Illes Canaris.
Per què es nostros al.lots desconeixen aquests fets? Per què els s'amaga sa veritat sobre es Regne de Mallorca? Pot esser es catalanisme se tem que se comencin a fer preguntes incòmodes?
Un territori com es Regne de Mallorca, una de ses potencis comercials maritimes de s'època. Que envia missions d'exploració i conquista a von cap europeu havia arribat. Que desarrolla una escola cartogràfica envidiada en tota Europa. Que da un personatge únic com en Ramon Llull a sa cultura europea i mundial. Un Regne pròsper amb una població en continu augment.
I que después de sa seva invasió, a 1343, i es seu reintegrament a sa Corona d'Aragó, perd es 30% de sa seva població i se sumeix en segles de miseri i foscor.
Pot esser temin que tota aquexa histori estúpida, inventada, des "paísos catalans" o sa repoblació catalana, els s'enfonsi.
Tampoc hem d'oblidar s'expedició den Jaume Ferrer de 1346, representada an es mal nomenat "Atlas Català" (que s'hauria de nomenar Atlas Mallorquí, creat pes mallorquí Cresques Abraham, a Palma de Mallorca.)
Aquest ès un altre dets inumerables latrocinis duits a terme per part des catalanisme contra Mallorca i la resta de territoris de s'antiga Corona de Aragó. Cosa sobre lo que sa nostra Universidat (UIB), que hauria de preservar i difondre es patrimoni cultural de Balears, no ha fet absolutament RES, demostrant un pic més que son lacais de Catalunya i lo català, menospreciant lo que ès propi de Balears.
En Jaume III, s'últim rei legítim de Mallorca, fins que a 1343 es deposat pet seu cunyat, Pere IV d'Aragó, i mort a 1349 per ses tropes des rei aragonès, a sa batalla de Lluchmajor.
Aquí va acabar " * es regne en mig de la mar", se poria haver convertit en cosa parescuda a Gènova o Venesi, però no va porer esser.
A partir d'aquí comensa un periode de foscor: fam, disminució de població, pobresa i miseri.
Es Regne de Mallorca se converteix en botí de guerra, ses seves arques son buidades i sa seva flota requisada, aquells que donaren suport an es seu legítim rei son perseguits i represaliats.
Per decret reial, es Regne de Mallorca se converteix en part de Catalunya i ses seves gents en catalans, Privilegi de Sant Feliu De Guíxols, això no va esser mai admés per part mallorquina. Aquesta humiliació va durar varies decades, però finalment i per s'insistenci des dirigents d'aquestes illes, novament va esser territori independient de Catalunya i ses seves gents lo que varen esser sempre, ciudatans del Regne de Mallorca, Privilegi de Gaeta. Però ja res va tornar a esser lo mateix.
Tot i això tenim a s'illa un personatge folclòric, que va esser president de Balears amb so PP, i que ara poríem situar a cercles de s'esquerra independentista(Tófol Soler), que se pasetja donant conferencis sobre es fi des "regne en mig de la mar", segons éll, quan ses tropes borbóniques den Felip V derrotaren a ses tropes de s'arxiduc Carles a 1715.
En fi, es victimisme catalanista de sempre, ès lo que hei ha."
Después seria sa Corona d'Aragó qui facilitaria ses expedicions d'aventurers mallorquins an aquelles aigos, com es cavaller mallorquí Juan de Mora, qui emprèn una expedició militar contra un enemic de sa Corona d'Aragó, en aigos de Canaris. Res se sap des resultat de s'expedició, ni de s'identidat de s'enemic, però sí, que en Juan de Mora va tornar a Mallorca.
Sa pregunta que mos hauríem de fer ès: com ès possible que una illa arrasada, amb pràcticament tota sa seva població morta o expulsada, i repoblada amb pagesos catalans, que en sa seva inmensa majoria eren analfabets, en domés 100 anys medievals, fos capàs d'arribar a von cap altre poble d'aquell temps va arribar?
Qualcuns estudiosos mos diuen que va esser sa manca de recursos i sa necessidat de conseguirlós fora. Però, perque cap altre illa o poble des Mediterrani va fer cosa parescuda? Com varen conseguir sa flota i es coneixements per endinsarsè a zones desconegudes?
Pot esser lo primer que hauriem de fer ès descartar aquesta estúpida teoria catalanista de sa "tabula rasa", osigui que después de sa conquesta catalana sen va comensar de cero, i que tot lo que tenim l'hi devem a Catalunya.
Sa sociedat que va arribar amb en Jaume I, era una sociedat de soldats, mercaders i pagesos. Mentres sa sociedat mallorquina era hereua de Al-Àndalus, sa més avansada de s'Europa d'aquell temps.
Balears sempre va esser terra de refugiats, quan a l'any 1146, ets almohades derrotaren an ets almoràvits de sa Península, qualcuns fugiren cap a Balears, a von governaven es Banu Ganiya, convertintsè en es derrer reducte almoràvit i de fet, en regne independient.
Al-Idrisi va esser un cartògraf i geògraf almoràvid, va confeccionar a 1154, un mapamundi en sentit invers, això ès a dalt el Sud i a baix el Nort. En ell porem apreciar sa costa occidental africana, flanquejada per una serie d'illes, que serien ses Canaris i un riu, que seria es Riu Senegal. Se pot observar com està conectat amb so Nil, ets àrabs ho nomenaven es Nil de Gana.
Això vol dir que ets almoràvits tenien coneixement tant de ses Illes Canaris com des Riu Senegal.
Quan qualcuns almoràvits arribaren a Mallorca fugint de sa conquesta almohade, varen porer dur aquesta informació i aquets coneixements.
De manera que tendríem tots ets ingredients per realisar aquesta aventura:
S'informació i ses dades necesaris per arribar, sa flota des Banú Ganiya (amb sa que intentaren conquistar el Nord d'Àfrica, però aquesta ès un altre histori), i s'imperiosa necessidat d'or per combatre an es seus enemics almohades.
Que después de sa conquista cristiana de Mallorca, varen romandre supervivents coneixedors d'aquesta informació es més que probable. Sa possibilidat de reempendre s'aventura, hauria d'esperar a sa recuperació econòmica i social. Quan es Regne de Mallorca va conseguir sa seva independenci, a 1276, seria es moment.
Hem de recordar que ses expedicions mallorquines eren empreses privades. De manera que sa dificultat per trobar informació sobre aquet tema no ès cosa extranya.
Tot i això, tenim notici de que a 1291, passats tan sols 61 anys de sa conquista de Mallorca, en Jacobo Doria, armador genovès, envia dues galeres capitanetjades per Ugolino i Vandino Vivaldi. Sa seva intenció era trobar una ruta per mar cap a s'Índia, circunnavegant Àfrica. Antes fa escala a Mallorca per recollir a pilots mallorquins experts, coneixedors de sa zona a sa que s'havien de dirigir.
Però, en es treball des profesor Roméu de Armas, porem llegir algo sorprenent:
Això vol dir que si aquesta "nave extranjera" fos sa des genovesos, suposa que es pilots mallorquins conseguiren circunnavegar Àfrica, 150 anys antes que es portuguesos.
Per desgraci, es molt significatiu que s'informació sobre ses expedicions mallorquines a ses Canaris i Àfrica, no hagin estat realisades per investigadors de sa nostra UIB. Sa realidat ès que después des pas den Alvaro Santamaría (es professor d'histori més important que ha tengut sa UIB), quand es nostros historiadors s'escrivien amb majúscules come: Es propi Santamaría, Francisco Sevillano Colom, Gabriel Llompart, Guiem Rosselló Bordoy. Era quan sa vertadera histori de Balears s'escrivia amb majúscules.
Tenim una universidat catalana plantada en mig de Mallorca, més preocupada per defensar ets interesos de Catalunya i lo català que en defensar ets interesos de Balears.
* es regne en mig de la mar. Quan en Jaume I va conquistar Mallorca va dir esser "S'únic rei d'Espanya que tenia un regne en mig de la mar."
Español
English