Haver donat ses competencis d'educació a ses autonomies ha estat es major dets errors d'aquest país, Espanya.
Això ha possibilitat que un territori com Catalunya tengui s'oportunidat de reescriure s'histori a sa seva convenienci, i si durant un temps varen tenir cert reparo en abordar segons quins temes, en aquests moments de total deriva independentista, sa manipulació històrica es vergonyosa.
A s'obra den George Orwell (1984), existia un ministeri (es ministeri de sa veritat) que s'encarregava de reescriure s'histori segons ets interesos des règim.
En es moment que es règim cambiava d'aliats, tots aquells documents que poguessin cuestionar sa nova aliansa eren eliminats, i s'histori era reescrita per adaptarsé a sa nova situació.
Tot i que es règim catalanista lo té més complicat, també manipula s'histori. Un des casos més sonats ès es de s'antic responsable de s'arxiu de sa Corona d'Aragó, Pròsper de Bofarull. Se va descubrir que havia manipulat es registres de pobladors catalans de Valenci, per fer creure que sa repoblació catalana paregués molt major de lo que en realidat va esser.
Se sospita que ses manipulacions a s'arxiu han estat continuades, i ets intents en restituir documents an ets arxius de Valenci i Mallorca han estat inútils.
Una de ses manipulacions més vergonyoses des catalanisme ha estat fer creure que a s'unió entre es Regne d'Aragó i es Comtat de Barcelona, sa casa de Barcelona se va anexionar Aragó, quand sa realidat va esser més be sa contrari.
En Ramiro II de Aragó casa sa seva fia, na Petronila, amb so Comte de Barcelona, en Ramon Berenguer IV. En Ramiro II no va otorgar es títol de rei an es català, sinó únicament li va reconeixer es de príncep, per sa via d'aquest matrimoni. Na Petronila queda come única titular des regne, i en documents oficials lliurats per ella se refereix an es seu marit exclusivament come Comte de Barcelona.
A s'unió de sa seva fia amb so Comte de Barcelona, en Ramiro II declara: "Jo seré Rei, senyor i pare en es citat regne i a tots es comtats fins que me plagui".
Però sa versió catalanista, fa creure que es comte català se va convertir en rei en casar amb na Petronila. Inclús a sa web de sa Generalitat de Catalunya, xarren sense cap tipo de rubor de "reis catalans".
Però, com porem veure an es gràfic, sa dinastia de sa Corona d'Aragó segueix sa lini dinàstica des Regne d'Aragó, amb n'Alfonso II, mentres sa dinastia de sa casa de Barcelona simplement, DESAPAREIX.
Tornant an es llbre den Orwell, existia lo que se nomia sa neollengo, consistia en un llenguatge més simplificat an es que s'havien creat noves paraules i d'altres havien desaparegudes, de manera que, lo que no forma part des lèxic no pot esser pensat.
En es règim catalanista ocurreix cosa parescuda, a TV3, sa televisió des règim, sa paraula Espanya ha desapareguda an ets informatius o a sa predicció des temps. Ara per evitar dir Espanya diuen: s'estat o s'estat espanyol.
I han creat paraules noves com: Corona Catalano-Aragonesa, Confederació Catalano-Aragonesa, Paísos Catalans.
En aquest episodi de dibuixos animats, s'omet repetidament es nom d'Espanya. Aquesta ès sa vergonyosa manipulació que se fa des nins a Catalunya.
Vist lo vist, a una hipotètica Catalunya independenta, i seguint amb so llibre den Orwell, es ministeri de sa veritat estaria compost per s'INH (Institut Nova Historia).
Segons aquest institut, regat amb ses subvencions de sa Generalitat de Catalunya, Cristòfol Colom era català, lo mateix que Amèrico Vespucio, que en realidat se nomia Despuig, o santa Teresa de Jesús, Hernán Cortés, Bartolomé de las Casas... també eren catalans. I per cert, lo que ja ès de traca, Cervantes evidentement era català i va escriure es Quixot en català, quand va esser perseguit per s'inquisició va fugir cap a Englaterra i allà va pendre es nom de... Shakespeare. ¡¡ IMPRESIONANT !!
Totes aquestes "veritats incuestionables", han estat amagades i tergiversades per Castella, que sempre va tenir enveja de Catalunya.
Tot això que pareix obra d'un grup de frikis, en realidat està suportat pes lobby independentista, i personatges com Jordi Pujol (expresident de sa Generalitat), o Carod-Rovira (exvicepresident de la Generalitat), han mostrat es seu suport i simpatia.
Aquí pots veure un video d'un des membres importants des INH, Víctor Cururull. No t'ho perdis, ademés va de menos a més, quand pareix que no se poren dir més dois, encara te sorpren, un crack!
Si pensau que això ès anecdòtic, domés d'interès per quatre fanàtics indocumentats, basta comprovar que es documental més vist de tv3, sa televisió des règim, va esser "Desmuntant Leonardo", a von s'afirma que Leonardo da Vinci era català.
Pes contrari, tv3, sa televisió des règim catalanista, va vetar un altre "documental, a von s'apleguen opinions de persones i colectius contraris an es procés sobiranista. En aquest documental explica com después de que un nombrós grup de professors presentàs un manifiest contrari a s'inmersió llingüística en català, (totes ses clases s'hi donen en català, menos llengo espanyola), milers d'ells varen tenir que abandonar Catalunya per sa pressió de grups lleials an es règim catalanista. Deixant així es sistema educatíu català en mans d'adictes an es règim.
Aquests documentals i conferencis que pareixen surrealistes o trets de qualque película d'humor absurt, ès lo que ets al.lots de Catalunya han de digerir a diari.
Per posar un exemple, an es Colegi Cor de Maria de Mataró (Barcelona), els se fa llegir un llibre titulat "Muntanyes russes", a von se demostra, "sense cap tipo de dubta", que Cristòfol Colom i Cervantes eren catalans.
Això que a persones adultes mos pot parèixer desveris frikis, per uns al.lots que encara s'estan formant, ès inculcarlós s'idea de que sa pèrfida Espanya, ès s'enemic que ha impedit que es gloriós poble català pugui desarrollarsé com una potenci europea.
En aquest video se veu com s'utilisa es victimisme i s'odi a Espanya, per adoctrinar a nins de primer d'infantil. Se representa "sa batalla de Cambrils" a 1640, durant la guerra dels segadors. Se pot sentir en segon pla sa veu des professor apuntant lo que han de dir. "Anem a destrosar a l'exèrcit espanyol", li fan dir a una nina. Quan se volen rendir, "el rei dels espanyols diu: No potser. Els matarem a tots".
En aquest enllàs de Dolça Catalunya se presenta es llibre infantil, "el abecedario a la independencia". Subvencionat per sa Generalitat de Catalunya, com no.
Totes aquestes manifestacions estelades que veim repetidament, no són més que es producte d'aquest adoctrinamient descarat i a sa passividat que des de Madrid s'ha tenguda durant tants d'anys.
Aquesta ès una suposada cita den Adolf Hitler, dic suposada, perque no he pogut confirmar que sia realment d'éll. Evidentment, i afortunadament, ses distancis amb so personatge son moltes.
10 de novembre de 1933, sala de motors Siemens, discurs den Adolf Hitler:
Después de més de 35 anys de manipulació i adoctrinament a ses escoles i medis de comunicació, s'ha arribat a una situació tan ridícula com ès veure a fiis d'espanyols venguts d'altres parts d'Espanya, que arribaren essent nins o que varen naixer a Catalunya, professar un odi i despreci irracional cap a Espanya i tot lo que representa. S'han romput familis i amistats de molts d'anys.
Això no ès cosa casual. A 1.990 se va disenyar es "Programa 2.000", realisat per ideólegs des procés independentista. Es seu lema era, "Avui paciencia, demà independencia". Però es seu plan se va haver que accelerar degut a s'enjudiciament des seus líders per corrupció. Ès es mateix exemple vist tants de pics, un poble idiotisat i fanatisat i uns dirigentes que s'aprofiten de s'estupidesa des poble per omplirsé ses butxaques. De no haver estat per això, dins de 10 o 20 anys sa sociedat catalana hagés estat, en sa seva majoria, pro independentista, ara no arriba an es 50%.
Es líders independentistes deien que una Cataluya independienta seria sa Dinamarca o sa Holanda des Mediterrani. Sa realidat ès que seria sa típica república bananera centroamericana amb sa seva famili oligarca governant i envoltada de corrupció.
Aquí porem veure a sa famili den Jordi Pujol, antic president des govern de Catalunya. Tots es membres de sa seva nombrosa famili, menos una fia, estan acusats de corrupció. Se xerra de més de 3.000 millons d'euros.
Una part de sa sociedat catalana i balear pensa que se poren mantenir an es marge de lo que està ocorreguent, i que això domés concerneix an es catalanistes i espanyolistes. No volen embulls. An es final seràn arrosegats per sa marea.
Aquesta ès una suposada cita den Bertolt Brecht, tot i que realment no ho sigui.
I a Balears?
A Balears tenim que aguantar sa vergonya i s'humiliació de que qualque educador, en lloc d'ensenyar an es nostros al.lots a sentirsé orgullosos d'esser mallorquins o balears, els se digui que son, "catalans de Mallorca".
Un altre exemple vergonyós, an es colegi públic de Puigpunyent, a von an ets alumnes els se castiga per xerrar en castellà a classe o an es pati.
O aquest altre exemple vergonyós d'un professor politisat i radicalisat, va esser denunciat per assetjar a través de twiter a un ex alumne seu, per dir a una xarxa social que se sentia, espanyol i balear.
Amadeu Corbera facciós de ERC a Mallorca, www.somatemps.me
Sa famili de s'assetjat lamenta sa politisació "impune" que impera a ses aules de balears i assegura que "es nins son adoctrinats en es catalanisme per qualcuns docents radicals".
Lo més absurt de tot això ès que a Balears se està imposant a sang i foc una llengo, es català-barceloní, que mai a estat propi de ses Illes. Mentres ses modalidats illenques son despreciades, i sa seva tendenci natural serà sa seva desaparició per esser sustituides per un català-barceloní amb accent balear.
S'adoctrinamient dets al.lots a Balears, ès encara més despreciable que a Catalunya, ja que si a Catalunya se tergiversa sa seva histori per engrandirlà, a Balears s'amaga sa vertadera histori balear per fer creure que domés va esser i ès, un apèndix de la Gran Catalunya, i que tot comensa a s'any cero catalanista, a 1229, quand ses tropes den Jaume I varen entrar a Medina Mayurka (Palma).
Es pilar més important des catalanisme a ses illes, ès aquesta estúpida "veritat incuestionable" de sa reploblació catalana, i a partir d'aquí se justifica tot lo demés.
Seguent amb so llibre den Orwell.
"En es final de sa novela, Winston Smith, es protaganista, camina per un passadís, derrera d'ell li segueix un guardia armat. A ses telepantalles se pot escoltar sa veu des Gran Germà, s'amat lider. S'havia gonyat a s'enemic euroasiàtic i se sentien crits d'alegria.
Winston pensava en tants d'anys de lluita i d'absurda resistenci, però per fi ja tot estava arreglat, tot arribava a sa perfecció, sa lluita havia terminada. Amava an es Gran Germà.
Mentres unes llàgrimes de felicidat llenegaven per ses seves galtes, sa bala tan esperada penetrava per fi en es seu cervell".
A s'antiga Unió Soviètica, es disidents eren torturats fins conseguir declaracions públiques de culpabilidat. Después eren empresonats o executats. A s'obra den Orwell sen va anar una passa més enllà. Es disidents no tan sols admitien es seus delictes, sinó que s'arrepentien sincerament d'ells i acceptaven amb felicidat es seu just destí.
Es nostres estimats catalanistes balears amen a la Gran Catalunya. La Gran Catalunya los ha robat sa llengo des seus pradins, ha fet seu a un mallorquí universal com en Ramon LLull, un català de Mallorca. O es mal nomenat Atles Català, fet a Palma per un mallorquí, lo mateix que s'escola cartogràfica mallorquina, que ja comencen nomenar catalana. S'histori des Regne de Mallorca, ès s'histori de sa traició a la Gran Catalunya, que va rebre es seu just càstic.
De sa mateixa manera que es Gran Germà lluitava contra s'enemic euroasiàtic, la Gran Catalunya lluita contra s'enemic espanyol. I es nostros estimats catalanistes balears surten a manifestarsé amb ses seves camisetes verdes i ses seves estelades, per celebrar ses victoris o per protestar contra ses derrotes.
I mentres veuen onetjar ses seves estelades an es vent, unes llàgrimes de felicidat lleneguen per ses seves galtes.