Anys antes que catalans, castellans o portuguesos, es mallorquins ja hi eren a ses Illes Canaris. Una de ses actividats que se duien a terme era sa pressa de nadius per vèndrelos come esclaus.
De s'exploració i s'assentament de bases comercials i religioses mallorquines a ses Illes Canaris, hei ha constanci escrita d'això desde 1339, probablement aquest fet se remunti a anys anteriors, però en esser empreses duites a terme per particulars no se conserven dades escrites, o encara no s'han trobades.
S'historiador Francisco Sevillano Colom, descriu a un treball seu, com a 1342 Jaume III de Mallorca, envia una flotilla de galeres cap a ses Illes Canaris en misió de descobriment i conquista.
Avui porem trobar testimoni d'aquesta presenci mallorquina a ses Canaris a ses figueres duites allà pes mallorquins, o an es dogos canaris, emparentats amb sos nostros dogos mallorquins, "cans de bou".
Se suposa que ses Illes Canaris varen esser repoblades, principalment, per andalusos. Però ès molt curiòs que es vestit regional femení canari no se paregui en res an es d'Andalucia o Castella, i no obstant té gran parescut amb so vestit de Mallorca i Menorca, al menos es de Tenerife i Lanzarote.
Més de 60 anys antes que Jean de Bethencourt, es mallorquins ja hi eren a ses Canaris. Està documentat que dugueren natius canaris a Mallorca a von varen esser evangelisats i varen aprendre sa llengo de Mallorca. Anys después foren duits de nou a Canaris per ajudar a s'evangelisació de ses illes. Porien aquestes natives canaries, de tornada a sa seva terra, haver adoptat i conservat sa vestimenta propi de Mallorca?
Podríem imaginar s'impacte que aquestes natives de Canaris causaren a ses dones de ses illes, vegent a ses seves paisanes de tornada a sa seva terra i vestides amb aquestes robes molt més sofisticades que ses vestidures originals natives.
Seria interesant investigar si paraules i formes d'expresió mallorquines romanen en es xerrar popular de Canaris.
Ès molt possible que sa petjada deixada pes balears a Canaris sigui molt més profunda de lo que coneixem.
Segons varen documentar antics historiadors canaris, a sa plàia de Melenara, a Gran Canaria, arribaren dos navilis d'expedicionaris mallorquins que foren capturats pets aborígens canaris.
A 1352 ès enviada una expedició evangelisadora amb varis frares mallorquins i menorquins, acompanyats d'indígenes canaris convertits an es cristianisme, capturats anys enrere. Poc de temps después el papa Climent VI crearà es bisbat de Telde, a s'illa de Gran Canaria, a von s'hi troba s'imatge de Sant Nicolàs de Tolentino, duita a s'illa per aquests frares balears. Es primer bisbe serà es mallorquí Fra Bernat Font.
Aquest assentament balear se mantendrà fins 1393, en que una expedició esclavista d'andalusos i bascos, fa que es nadius se tornin contra es religiosos, culpantlòs de sa captura des seus companyeros, i els assassinin
Es balears construiren varies ermites a Gran Canaria. En ocasions apofitaven coves naturals, que acondicionaren per exercir sa seva labor apostòlica. Com s'ermita de Santa Águeda a Arguineguín o s'ermita de Santa Catalina a Las Palmas.
Es missioners balears varen recórrer ses altres illes duint es seu missatge. Prova d'això ès la Verge de la Candelaria, duita pes frares a Tenerife, i que té gran parescunt amb nostra Verge de Lluch. Totes dues son verges negres, i es catalanisme ha volgut cercar una relació entre elles i la Verge de Montserrat, però res tenen que veure amb élla. I cap de ses tres era originalment negra, sa pell fosca de sa verge catalana se deu a sa reacció des vernís a sa calor de ses veles.
 Verge de Lluch. todocoleccion.net |
 Verge de la Candelaria. adeje.es |
Virgen de Lluch.
S'imatge actual no seria s'original.
S'imatge original va esser trobada an es segle XIII, de
suposat origen paleocristià.
El Bon Jesus tendria un aucell entre ses mans i no es llibre que té ara. I la Verge duria una flor a sa ma dreta.
Seria una verge romànica similar a la de Lloseta o la de Sant Llorens. Que formen part de les que se coneixen come "Mare de Deu trobada".
La verge actual ès una imatge gòtica des segle XIV.
Si ampliam s'imatge, porem veure pintades a ses robes, uns estels com a la Verge canaria, i es cabell de la Verge i el Nin també es ros.
I si llevam s'afegit des cap a la Verge i el Nin, se pot apreciar encara més es parescut.
Español
English
