logo mallorca apocrifa



Mallorca Apòcrifa


Mallorquins a Canaris

Anys antes que catalans, castellans o portuguesos, es mallorquins ja hi eren a ses Illes Canaris. Una de ses actividats que se duien a terme era sa pressa de nadius per vèndrelos come esclaus.

De s'exploració i s'assentament de bases comercials i religioses mallorquines a ses Illes Canaris, hei ha constanci escrita d'això desde 1339, probablement aquest fet se remunti a anys anteriors, però en esser empreses duites a terme per particulars no se conserven dades escrites, o encara no s'han trobades.

S'historiador Francisco Sevillano Colom, descriu a un treball seu, com a 1342 Jaume III de Mallorca, envia una flotilla de galeres cap a ses Illes Canaris en misió de descobriment i conquista.

"La organización de las cuatro expediciones reseñadas, de 1342, nos indican que no ivan a la aventura, sinó a unas islas determinadas y con un objetivo concreto. Vemos que partieron con la idea de descubrir y conquistar islas, fortalezas o castillos en nombre de su rey, el Rey de Mallorca."
LOS VIAJES MEDIEVALES DESDE MALLORCA A CANARIAS. (Anuario de Estudios Atlánticos)
Un any después d'això es Regne de Mallorca ès usurpat per Pere IV d'Aragó, i aquest no pareix tenir molt d'interès per Canaris. Tot i que a 1366, es cavaller mallorquí Juan de Mora, es enviat per sa Corona d'Aragó a Canaris per expulsar a un enemic de sa Corona.



Avui porem trobar testimoni d'aquesta presenci mallorquina a ses Canaris a ses figueres duites allà pes mallorquins, o an es dogos canaris, emparentats amb sos nostros dogos mallorquins, "cans de bou".

Dogo mallorquí
Dogo mallorquí. www.caninacostadelsol.com
Pareix esser descendeix des cans duíts a 1229 a sa conquista cristiana de Mallorca, i que foren utilisats come cans de guerra. Descendeixen dets alanos espanyols que també foren utlisats come cans de guerra a sa conquista d'América.

Dogo canario
Dogo canari. www.caninacostadelsol.com
Es dogo canari descendeix des dogos mallorquins (cans de bou), que foren duits en es segle XIV pets aventurers i religiosos mallorquins. Ja en es segle XVI (1526), anys después de sa conquista castellana de Canaris, se fa referenci an es dany causat per aquests cans an es bestiar.

Probablement sa petjada que varen deixar es balears a Canaris sigui molt més extensa, pensem que hi va haver presenci mallorquina provada desde 1339 i que aquesta presenci probablement se remunti a molts d'anys enrera. Tenguent en compta s'estada de religiosos balears durant més de 40 anys i s'afició d'aquests pes cultiu de sa vinya i sa producció de vi, no mos hauria d'extranyar que sa malvasia canari, fos duita per aquests monjos desde Mallorca. I molt probablement ases mallorquins varen esser duits a Canaris, come medi de transport i càrrega, que ets actuals ases canaris descendesquin d'ases mallorquins ès un altra questió que no hauríem de descartar.

perro podenco de Ibiza
Podenco ibicenco. portaldemascotas.com
Ès molt possible que fos duit pes fenicis a Eivissa fa més de 3.000 anys, i d'allà passàs a ses altres Illes Balears
perro podenco canario
Podenco canario. podencocanario.com
Pareix evident sa relació entre es podenc eivissenc i es canari.







Se suposa que ses Illes Canaris varen esser repoblades, principalment, per andalusos. Però ès molt curiòs que es vestit regional femení canari no se paregui en res an es d'Andalucia o Castella, i no obstant té gran parescut amb so vestit de Mallorca i Menorca, al menos es de Tenerife i Lanzarote.
Més de 60 anys antes que Jean de Bethencourt, es mallorquins ja hi eren a ses Canaris. Està documentat que dugueren natius canaris a Mallorca a von varen esser evangelisats i varen aprendre sa llengo de Mallorca. Anys después foren duits de nou a Canaris per ajudar a s'evangelisació de ses illes. Porien aquestes natives canaries, de tornada a sa seva terra, haver adoptat i conservat sa vestimenta propi de Mallorca?
Podríem imaginar s'impacte que aquestes natives de Canaris causaren a ses dones de ses illes, vegent a ses seves paisanes de tornada a sa seva terra i vestides amb aquestes robes molt més sofisticades que ses vestidures originals natives.
Seria interesant investigar si paraules i formes d'expresió mallorquines romanen en es xerrar popular de Canaris.
Ès molt possible que sa petjada deixada pes balears a Canaris sigui molt més profunda de lo que coneixem.


Segons varen documentar antics historiadors canaris, a sa plàia de Melenara, a Gran Canaria, arribaren dos navilis d'expedicionaris mallorquins que foren capturats pets aborígens canaris.

"Los mallorquines cautivos hallaron en los canarios humanidad y buena voluntad; y se entendieron con ellos tan prudentemente, que vivieron junto con ellos casi como si fuesen naturales, y más que unos amigos de fuera. Tuvieron de ellos tierras y ganados y mujeres, con las que se casaron y tuvieron hijos."
La iglesia en las Islas Canarias, versión abreviada.
Versió estesa. La iglesia en las Islas Canarias.
Pareix esser que sa sang mallorquina està present a ses Canaris des de fa casi 7 segles.

Com ja he repetit a qualque punt d'aquest treball, a Mallorca mos han plantat una Universidat 'catalana', més preocupada per defensar ets interesos de Catalunya i lo català que en defensar ets interesos propis de Balears i lo balear.
No hem d'esparar que sa nostra "estimada" UIB investigui aquest tema.




A 1352 ès enviada una expedició evangelisadora amb varis frares mallorquins i menorquins, acompanyats d'indígenes canaris convertits an es cristianisme, capturats anys enrere. Poc de temps después el papa Climent VI crearà es bisbat de Telde, a s'illa de Gran Canaria, a von s'hi troba s'imatge de Sant Nicolàs de Tolentino, duita a s'illa per aquests frares balears. Es primer bisbe serà es mallorquí Fra Bernat Font.
Aquest assentament balear se mantendrà fins 1393, en que una expedició esclavista d'andalusos i bascos, fa que es nadius se tornin contra es religiosos, culpantlòs de sa captura des seus companyeros, i els assassinin

Es balears construiren varies ermites a Gran Canaria. En ocasions apofitaven coves naturals, que acondicionaren per exercir sa seva labor apostòlica. Com s'ermita de Santa Águeda a Arguineguín o s'ermita de Santa Catalina a Las Palmas.

Es missioners balears varen recórrer ses altres illes duint es seu missatge. Prova d'això ès la Verge de la Candelaria, duita pes frares a Tenerife, i que té gran parescunt amb nostra Verge de Lluch. Totes dues son verges negres, i es catalanisme ha volgut cercar una relació entre elles i la Verge de Montserrat, però res tenen que veure amb élla. I cap de ses tres era originalment negra, sa pell fosca de sa verge catalana se deu a sa reacció des vernís a sa calor de ses veles.

Click sobre imatge amplia, doble click redueix

virgenes negras
Verge de Lluch. todocoleccion.net
virgen de Canarias
Verge de la Candelaria. adeje.es

Virgen de Lluch.
S'imatge actual no seria s'original.
S'imatge original va esser trobada an es segle XIII, de suposat origen paleocristià.
El Bon Jesus tendria un aucell entre ses mans i no es llibre que té ara. I la Verge duria una flor a sa ma dreta.
Seria una verge romànica similar a la de Lloseta o la de Sant Llorens. Que formen part de les que se coneixen come "Mare de Deu trobada".
La verge actual ès una imatge gòtica des segle XIV.
Si ampliam s'imatge, porem veure pintades a ses robes, uns estels com a la Verge canaria, i es cabell de la Verge i el Nin també es ros.
I si llevam s'afegit des cap a la Verge i el Nin, se pot apreciar encara més es parescut.


Verge de la Candelaria.
Aquesta seria s'imatge original de la Verge, que s'hi troba an Adeje. Se pot observar es parescut amb nostra Verge de Lluch.
S'actual Verge de la Candelaria es una imatge des segle XIX, diferenta de s'original.
A ses robes de la Verge, hei ha escrites unes frases misterioses, es significat des qual encara se desconeix.
I si fos romans mallorquí?, s'àrab casi no utilisa vocals, i Balears va tenir 300 anys de Al-Andalus.

Sa primera frase. ETIEPESEPMERI
Ets TU Ets PEr SEmPre MERI (Maria).

Sa tercera frase. EAFM IPNINI FMEAREI
Ets lA FeMe IP(amb) NIN FeMe Ets lA REIna. "FM = dona."

Per un filòleg pot esser divertit, per un obtús catalanista això ès una blasfemi, ¡insinuar "romans mallorquí"! Aquesta ès s'explicació d'un investigador canari.
A jo m'agrada més sa meua.

Arriba