150 anys después de sa conquesta musulmana de Balears, encara hei ha una important població mossàrab que conserva ses seves esglesis i sa seva fe cristiana, i que la practica lliurement.
Es 26 de decembre de 1057, el rei Alí Iqbal al-Dawla de sa taifa de Dénia concedeix an es bisbe de Barcelona, Guislabert, un document jurídic, en es qual cedeix sa jurisdicció sobre ses diòcesis i es fidels cristians des seu regne, que incloia ses Illes Balears, Dénia i Alacant.
Documents sobre sa vida des mossàrabs de sa Península, mos indiquen que, tot i que porien practicar lliurement sa seva religió, vivien a una especi de guetos a von també tenien ses seves esglesis. Sa condició que imponien es musulmans era que no porien construir noves esglesis ni reformar ses ja construides, ademés de pagar un impost per practicar sa seva fe, cosa que es musulmans no havien de fer.
Esser musulmà tenia aventatges i privilegis que feia que molts de cristians s'islamisassin, de manera real o fingida, sense necessidat d'esser obligats.
Si això passava a sa Península, no tenia perqué esser diferent a Balears.
Hem de pensar, que al mateix que va ocórrer a sa Península, sa conquesta musulmana no va suposar es desplasament de sa població nativa per repoblar amb sa població des conquistadors, sinó es canvi d'uns senyors que governaven an aquell moment, en es cas de Balears es bisantins, pes nous senyors, ets àrabs.
S'estima que s'aport de població nortafricana i àrab a sa Península porè esser come molt es 10%, per lo que ès de suposar que a ses Balears aquest percentatge fos molt inferior, i concentrat sobre tot a sa capital, Medina Mayurca (Palma).
Mentres a la resta de s'illa, era en s'inmensa majoria població autòctona, que practicava sa seva religió cristiana, lliurement o a s'intimidat, i xerrava sa seva propi llengo romans, com passava fa 100 anys a Mallorca amb so castellà i es mallorquí. O com ocurr actualment en el Marroc, a von después de més de 1.300 anys d'arabisació, es 60% de sa seva població encara conserva sa seva llengo bereber.
Durant es segles VIII an es X (de l'any 711 a l'any 903), quand casi tota sa Península ha sucumbida a s'islam, Balears se mantè fora des domini àrab i conserva sa seva fe cristiana, encara i que segons qualque historiador té qualque tipo de vassallatge amb s'Hispania musulmana.
A l'any 799 rep sa protecció de s'Imperi Carolingi, i durant tot es segle IX formarà part d'aquest, junt an es Condats Catalans i Occitània, i se mantendrà dins des cristianisme.
A principis des segle X (any 903), es musulmans conquisten ses Illes. Un important número de població balear fuig cap a territori cristià, principalment an es comdat d'Empúries, amb qui mantenien vincles polítics i religiosos.
Lo mateix que va ocórrer a sa Península, es musulmans respecten a ses gents des llibre (antic testament). Tant es cristians com es jueus de Balears poren seguir professant sa seva fe.
A l'agost de 1114, una flota cristiana composta pricipalment per pisans i catalans, atacaren Mallorca, fentse amb so control de ses illes.
Però aquesta conquesta no se va porer consolidar, degut a s'atac almoràvit a Barcelona, que va fer que ses tropes catalanes deixassin ses illes precipitadament.
A l'any 1116, a s'arribada d'una flota almoràvit a ses illes, ses tropes cristianes que hi quedaven fugiren, no sense primer endursen totes ses riqueses que varen porer. Encara se pot veure es hipogrifo que es pisans robaren de Mallorca i que avui se conserva en es Museu de la Opera del Duomo.
Ets almorávits se convirtiren en es nous senyors de ses Illes.Eren més estrictes en temes religiosos i més intolerants amb sos cristians, lo que segurament va fer que sa vida fos més dura pes mossàrabs.
Hem de tenir en compte que a sa Península, es mossàrabs, en sentirsè presionats pets àrabs porien fugir cap an es regnes cristians, però pes mossàrabs de Balears, seguent unes illes, això era pràcticament impossible.
Documents trobats a sa Península, mos diuen de sa difícil relació des mossàrabs (cristians) amb sos almoràvits, però també mos diuen que amb so temps, s'estricta religiosidat almoràvit se va anar relaxant i sa relació amb sa població mossàrab va esser molt més fàcil.
A ses Balears almoràvits, en que governava sa famili Banu Ganiya, se varen succeir episodis de inestabilidat en que varen estar involucrats sectors cristians, i en que se va arribar a assessinar an es governador almoràvit de ses Illes. Ets historiadors els han relacionat amb esclaus cristians, però d'altres historiadors com en Rosselló Bordoy no descarten que sian cristians natius. Sa tendenci de sectors politicament interesats ha estat sempre despreciar qualsevol rastre mossàrab de Balears, però documents historics i noves troballes contradiuen un pic rera s'altre an es catalanisme.
A l'any 1203, es domini almoràvit ès substituit pets almohades, es governador almoràvit Abdala Banu Ganiya es decapitat i es seu cap enviat al Marroc.
Ets almohades eren més radicals en lo referent a sa seva fe i més intransigents amb so cristianisme. Podriem trobar una similitut entre ets almohades i ets actuals talibans.
Molts de mossàrabs de sa Península son obligats a abandonar sa seva fe, o fugiren cap an es regnes cristians. A documents de aquell moment mos diuen de com es mossàrabs davall es domini almohade, simulaven sa seva conversió a l'Islam, mentres en privat seguien feels a sa seva fe cristiana.
A Balears, probablement, va passar lo mateix que a sa Península, i es mossàrabs simplement varen fingir sa seva conversió a l'Islam.
Es disgust amb s'actitut radical dets almohades, no tant sols afectava an es cristians, es musulmans no estaven d'acord amb aquest integrisme religiós.
A sa Taifa de Murcia tenim a Muhammad_ibn_Mardanis, el Rei Llop, un musulmà que tenia en es seu exèrcit una gran cantidat de cristians, que lluitaven an es seu costat contra ets integristes religiosos almohades.
A l'any 1212, sa derrota almohade a ses Navas de Tolosa, significa es principi des fi des porer almohade. Varen esser expulsats de sa Península, no per ses tropes cristianes, sinó pes musulmans hispans, farts de s'integrisme religios almohade.
Sa majoria tornaren cap a Àfrica, però qualcuns recalaren a Mallorca, ja que es governador musulmà de ses illes, n'Abu Yahya, era també de aquesta secta. I com mos se relata en es Tariq Mayurka, un document trobat fa uns anys en es Magreb, Abu Yahya va governar amb sabidoria fins que es refugiats almohades posaren as valí de Mallorca en contra de sa població andalusí de s'illa.
De manera que porem dir que sa represió almohade contra sa població mallorquina, inclosos es cristians, no va comensar realment fins aquest moment.
En aquest document mos relata sa versió des musulmans a s'assalt de Mallorca per part cristiana, i s'inestabilidat social que vivia s'illa per s'actitut almohade.
Mos explica com en Abu Yahya, governador almohade de Balears, va sofrir al menos un intent d'assessinat per part de soldats mallorquins. Soldats i civils fugiren de sa ciudat cap a ses muntanyes per por a ses represalis.
En aquest document, en es parràgraf sobre disputes internes, mos xerra des disgust de sa població andalusí. No xerra d'àrabs, magrebís o berebers. Amb so termini andalusí, hem d'entendre que se refereix a sa població indigena anterior a sa conquesta musulmana.
Pes Decembre de 1228, en Jaume I junt amb sa noblesa i es clero, comensen sa preparació de sa conquista de Mallorca i acorden es repart des botí segons lo aportat per cadascun.
Tot i que no s'han trobat documents que ho confirmin, ès molt probable que hi hagués contactes entre en Nunyo Sans (Nuño Sanç), Comte del Roselló, i en Ben Abet, un ric "musulmà" mallorquí, qui va oferí sa badia de Pollensa, de sa qual era senyor, pes desembarcament de ses tropes cristianes.
Finalment es desembarcament sa va produir a Santa Ponsa, ja que degut a una tempesta no se va porer arribar a Pollensa
Pes Setembre de 1229, ses tropes cristianes arriben a Mallorca. Sa població de s'illa se trobava en una situació de gran inestabilidat, degut a s'actitut integrista des nous senyors almohades.
Sa crònica cristiana relata que a s'arribada den Jaume I, Abu Yahya, valí de Mallorca, estava a punt d'acabar amb sa vida de 50 notables de s'illa i en témerse de s'arribada des cristians, els allibera.
En Jaume I rep s'ajuda den Ben Abet en forma de suministres i informació, i ès també en Ben Abet qui consegueix es suport de bona part de s població de Mallorca pes cristians.
Pes Decembre de 1229, es cristians den Jaume I conquistaren Mallorca. Después de tan sol 26 anys de domini almohade.
Un pic que es cristianisme va pendre es porer a ses illes, es natius cristians varen porer tornar practicar sa seva fe lliurement, i tragueren ses seves imatges i simbols cristians des lloc a von els amagaren.
Se diu que la Verge de Lluch (s'original era una talla paleocristiana), va esser desenterrada después de sa conquista cristiana, la verge actual ès una imatge gòtica diferent de s'original, s'original va porer esser una verge aseguda, similar a la Verge de Lloseta o la Verge de Sant Llorens, que pertanyen an es romànic. Totes dues varen esser també "trobades" después de sa conquista cristiana.
Es pilar central, que soporta s'altar major de la seu de Palma, d'origen bisantí, també va esser "trobat" después de sa conquista cristiana.
A un treball de s'historiador Álvaro Santamaría, mos xerra de sa facilidat amb sa que molts de musulmans, después de sa conquesta cristiana, se convertien an es cristianisme. Probablement, mai ho varen abandonar realment.
Si llegim ses diferentes cròniques cristianes sobre sa conquista, apareix un personatge molt important an aquesta histori, tot i que no se li ha prestat s'atenció que mereix. Se tracta den Ben Abet, senyor de Pollensa, éll junt an es seus seguidors prestaran un servici fonamental pes trionf des cristians. Facilitaran subministramens i informació de lo que esdevé dedins ses murades de Medina Mayurka. Ès descrit pen Jaume I come un àngel del Cel.
A sa crònica àrab de sa conquista si se li dona s'importanci que mereix, el descriuen come un traidor i un apòstata. Son es seguidors den Ben Abet quins detenen i entregen an es cristians an es grup de musulmans que surten de Medina Mayurka, per convèncer a sa població rural d'unirsè contra es cristians, i ès en Ben Abet qui, segons sa crònica àrab, engana an es musulmans diguentlòs que es cristianisme i s'islam ès lo mateix, per que acceptin sa nova situació.
Hauriem de demanarmòs, Qui ès realment en Ben Abet, sinó es cap de sa resistenci cristiana mossàrab? Obligats a convertirsè a s'islam pes fanàtics almohades, com també va ocórrer a sa Península. Recordem que a sa crònica den Bernat Desclot, durant es setge a Madina Mayurca (Palma), en Ben Abet convida an en Nunyo Sans, Comte del Rosselló, a passar ses festes de Nadal a ca seva a Pollensa. I quand sa conquista ha triunfat, éll i tota sa seva famili se converteixen an es cristianisme adoptant es llinatge Bennassar, i reben importants possessions tant a sa ruralia com a sa capital.
Aquestes cases i terrenos que va rebre en Ben Abet eren part de sa porció den Nunyo Sans, un des 4 porcioners, ademés del Rei, en es repartiment de Mallorca. Com ja he comentat anteriorment, molt probablement en Ben Abet i en Nunyo Sans eren socis i pot esser amics. Antes de s'arribada den Jaume I a Mallorca ja hi va haver contactes entre tot dos per establir una estrategi.
LLuch ja era un lloc sagrat cristià molt antes de s'arribada des musulmans. Lluch en llatí significa bosc sagrat (Lucus).
Està documentat que 35 anys después de sa conquista cristiana, Valentí Ses Torres, en es seu testament, cedeix sa talla de la Verge de Lluch a sa capella de Lluch. An es poc temps, a 1273, un tal Guillen de Sacoma, cansat de ses molestis que l'originen sa gran cantidat de peregrins que arriben a Lluch per adorar la Verge, torna es bocí de terra que envolta sa capella original an es seu antic propietari, Bernat d'Olm.
Lo qual significa que molt probablement aquest ritu cristià ja se feia antes de s'arribada des musulmans, i se va seguir fegent durant es domini musulmà, obertament o de manera clandestina.
A sa zona de Lluch-Pollensa, se creu que existíen coves a von se realisaven rits cristians, durant s'època musulmana.
Durant tot es periode musulmà hei ha un so de fons, com un rumor, que tot i que no el se veu clarament se percep que està ahí. Ès sa població nativa cristiana, la s'ha menospreciada i inclús ignorada, sobre tot per qualcuns sectors políticament interessats.
Ès com si sumergim un flotador dins s'aigo. No el se veu a sa superfici, però se li endivina a través de s'aigo, amb una forma distorsionada. Però a mida que sa forsa per mantenirò devall s'aigo disminueix, es flotador va pujant, i sa seva imatge, a mida que s'aproxima a sa superfici, va essent menos distorsionada fins surtir a flote.
De sa mateixa manera, a mida que ses forses catalanistes vagin perdent forsa, a mida que sa raó i es sentit comú se vagin imposant, vorem com sa vertadera histori de sa població cristiana de Balears, se mos desvetlarà a través des 300 anys de s'Al-Andalus Balear.
A s'estiu de 2015 se varen descobrir a ses runes de s'antiga Pollentia, al Nord de Mallorca, unes tombes cristianes que daten de s'època de dominació musulmana. Cosa que contradiu frontalment sa teoria catalanista sobre s'inexistenci de població cristiana an aquella època, ja que no tan sol proba que existien sinó que seguien mantenguent es seus ritus cristians.
Diuen que s'histori l'escriuen es gonyadors. Però si ets un perdedor amb sos suficients dobbés per comprar renegats i traidors, i els hi poses a puestos estratègics, com a educació, política, medis de comunicació, justici... Podràs reescriure s'histori a sa teva convenienci.
Español
English
