Si vos fixau, tots es versos rimen tant en valencià com en castellà, però es romans de sa "jarcha" no. Probablement es mossàrabs lo pronunciaven de un altre manera que lo feia rimar. Ademés sa traducció des de s'alfabet àrab ès complicada, ja que domés usa 3 vocals i no se escriuen.
A s'estudi de s'Espanya musulmana hei ha dos grans errors:
Un, es pensar que en s'invasió musulmana, des d'Àfrica entraren millons pobladors que desplasaren a tots ets hispans cap al Nord.
En realidat s'estima que varen porer arribar des d'Àfrica, come molt, unes 500.000 persones, durant ets segles de dominació àrab, enfront des 6.000.000 d'hispans que se suposa tenia sa Península, lo que significa que no va superar es 10%. Simplement se cambiaren uns senyors, es godos, per uns altres, ets àrabs. I ni tan sols això, ja que hi va haver senyors godos que se convertiren al islam i varen seguir conservant ses seves possessions i es seu porer. Mentres, part de sa població se va convertir al islam, de forma real o fingida.
I un altre, ès pensar que en convertirsé al islam, per obra i graci de Alà, comensaven a xerrar àrab i oblidaven sa seva llengo romans.
Sa realidat ès que durant es primers segles de dominació musulmana, s'àrab an aquesta zona seria similar an es llatí a sa zona cristiana. A von es poble s'expressava en sa seva llego romans, mentres s'administració, sa justici i s'esglesi s'expressaven en llatí. A sa zona musulmana, es poble seguiria usant sa seva llego romans, mentres s'administració i s'esglesi usaria s'àrab. Inclús dirigents de s' Hispania àrab se disculpen quan escriuen a coleges defora sa Península pet seu deficient àrab, ja que se va desarrollar un dialecte hipano-àrab, molt influenciat pes romans xerrat pes poble.
S'han trobades "jarchas" a escrits fets entre es segles XI i XIV, lo qual vol dir que se xerrava una llengo romans molt antes de s'arribada des musulmans a Espanya, es musulmans arribaren a principis des segle VIII.
Trobar "jarchas" an es segle XIV, significa que sa llengo romans va romandre durant tot es temps que varen esser es musulmans. Probablement sa llengo oficial, s'administrativa i judicial, seria s'àrab, mentres sa majoria de sa població utilisaven es romans a sa seva comunicació familiar. Com ha ocorregut durant tant d'anys amb so castellà i ses altres llengos d'Espanya (galleg, vasc, valencià, mallorquí o català).
De manera que lo que tenim son uns territoris que abarquen sa conca mediterrania d'Espanya i Fransa, amb uns dialectes similars.
Clasificación dialectal, Wikipedia
Antes de s'arribada des musulmans ja existien a sa franja mediterranea d'Espanya i Fransa
una llengo comuna, o uns dialectes molt parescuts.
Això lo porem apreciar durant sa conquesta de Mallorca per part den Jaume I. A ses diferentes cròniques de sa conquesta ( Desclot, Marsili, El llibre dels feyts, o es Tariq Mayurca den Rosselló ), mos descriuen sa facilidat de comunicació amb sos nadius mallorquins, de sa mateixa manera que va ocórrer 8 anys después a sa conquesta de Valenci.
Es catalanistes mos diuen que tant mallorquí com valencià son dialectes des català, per això son tan parescuts. Però sels oblida dir que sa llengo occitana del Sud de Fransa es tan parescuda an es català com lo poren esser mallorquí o valencià.
Text en occità.
"Comunicat de l'IEO (Institut d'Estidis Occitans): contribucion al debat pertocant a las proposicions de lei constitucionalas.
Vaquí lo punt de vista de l'IEO pels debats a venir suls tèxtes de proposicion de lei constitucionalas, per modificar la Constitucion dins la perspectiva de ratificar la Carta Europenca de las lengas regionalas o minoritàrias."
També els s'oblida que durant segles, es català va esser considerat un més des diferents dialectes occitans, i que no va esser fins 1862 que se li va donar es nom de català, antes se li denominava llemosí.
Mai admetran lo que ès obvi, i ès que an aquesta zona des Mediterrani se varen desarrollar una serie de dialectes que podriem incloirlós dins des nomenats dialectes occitans, antes de sa conquesta musulmana de Mallorca i Valenci.
Sa persecució càtara va fer que una important massa de població passàs es Pirineus per arribar a Catalunya, per sa zona de Girona i des d'allà cap a Barcelona, provocant una anomalia llingüística, com se pot observar an es mapa d'abaix.
Antes de s'invasió musulmana a l'any 711.
Sa distribució idiomàtica en aquesta zona antes de s'invasió musulmana podria esser sa que veim a sa primera imatge. Es Pirineus ès una barrera que fa que sa variació sigui més accentuada.
Sa llengo de la resta des territori va variant de forma natural a mida que mos desplasam per sa zona.
Balears formava part de s'Imperi Bisantí. Sa base idiomàtica de Balears, probablement era compartida amb Sardenya, uns territoris relacionats per milers d'anys d'histori i que tenen una característica comuna en es seu llenguatge com ès s'utilizació des xerrar salat.
Fixauvòs a sa segona imatge com s'idioma varia paulatinament a mida que anam del Sud de Valenci al Nort de Lleida, qualques filòlegs francesos descriuen es català de Lleida com es valencià de Catalunya. Però a sa zona de Barcelona-Girona sa diferenci ès més abrupta.
Des de l'any 814, s'invasió musulmana fa que Barcelona i Girona quedin separades de ña resta des territori peninsular.
Es refugiats occitans entraren pes Pirineu de Girona, que ès es pas més fácil, i des d'allà davallaren cap a Barcelona, duint amb ells un occità diferenciat, que en mesclarsè amb es xerrat a sa zona va produir aquesta anomalia.
Aquesta emigració des de Occitània se va repetir an es segles XVI i XVII, i també per motius religiosos, accentuant encara més aquesta anomalia llingüística.
Sa llengo romans de Balears també va rebre una important influenci de s'inmigració occitana, fruit de sa persecució càtara i per sa venguda de pobladors des des territoris que es Regne de Mallorca poseia a sa zona occitana. Sense oblidar es mercenaris occitans que varen venir amb en Jaume III en es seu intent de recuperar es Regne, i que después sa seva derrota, part d'ells quedaren come pobladors.
A pesar de lo que mos diu sa propaganda catalanista, s'aportació poblacional de Catalunya a Balears va esser molt menor que s'arribada des de territori occità.
Después de sa Revolució Francesa (1789), sa llengo occitana ès relegada a s'us oral, imposantsi sa llengo francesa. Això produirà un lent però ferm camí cap a sa seva desaparció.
Mentres sa llengo catalana a partir des segle XIX, comensa un gran auge propiciat principalment per s'acabalada burguesia catalana.
A s'actualidat s'occità sobreviu com pot. Hei ha varies publicacions (ortografia occitana, "ch = t, lh = ll, nh = ñ, ç = s" ) en aquesta llengo, que si la comparam amb so català i es mallorquí, mos huriem de demanar perquè es mallorquí es un dialecte des català, mentres que es català es un idioma diferent de s'occità.
Sa manipulació catalanista ha convertit es dialecte català en una llengo diferenciada de s'occità. A principis des segle XX encara era considerat un mer dialecte, per prestigiosos llingüistes nacionals i internacionals. Però es porer econòmic catalanista va conseguir convertir a qualcuns d'aquets llingüistes en defensors de, "la milenaria llengua catalana".
Un clar exemple d'això ès Wilhelm Meyer-Lübke, llingüista, romanista i hispanista suís, a 1890 va asignar a sa llengo catalana s'estatus de dialecte des provensal (occità), a sa seva "Gramática de las Lenguas Románicas", a von diu:
"En el Este la transición se opera poco a poco con el catalán en el Rosellón: Esta última habla (parlen), que no es más que un dialecto provenzal...."
sorprenentment va baratar de parèixer quan a 1925 ès nomenat, "Mantenidor dels Jochs Florals de Barcelona" i haver estat "onerosament fidelisat" per sa burguesia catalanista. Va esser llavò quan va comensar a utilisar generalisadament es nom de "lengua catalana". www.teresafreedom.com
Aquesta manipulació catalanista no tan sols va fer d'un dialecte occità una "llengo milenaria", sinó que va conseguir convertir es dialecte més corromput i infame de tota s'antiga Corona d'Aragó, es dialecte barceloní, en s'estandar llingüístic català.
Aquestes son ses opinions de dos importants llingüistes, sobre s'aberració barcelonina:
Pare Batllori, historiador i professor universitari. Premi Princep d'Astúries 1995 i doctor honoris causa per diferents univesidats catalanes. A 1992, Universidat de Girona:
"El catalán de Barcelona que se intenta imponer en Valencia es un dialecto infame e infecto. Lo que se está intentando imponer en Valencia y Baleares, como lengua literaria, es el dialecto infame de Barcelona"..., "nunca se aceptará que un dialecto tan infecto como el de Barcelona se pueda imponer como lengua nacional"...
www.teresafreedom.com
Antoni Maria Alcover. Wikipedia.
Mossèn Alcover (llingüista mallorquí). Autor de ses rondaies mallorquines i actualment convertit, per sa manipulació catalanista, en apóstol des catalanisme balear. A 1918:
"Quin dret ni categoria literaria té es català-barceloní demunt es balear, s'occidental o es valencià? ABSOLUTAMENT CAP. Parlam p'els que sostenen la DESBARATADA i SUBLEVADORA TESI de que el CATALÀ de BARCELONA ha d'esser la norma i la lley i la cifra del "bon catalá", lo català literari , lo català per excel.lencia .." , "Que no s'escandalisin els nostres mallorquins catalanistes que diga aquí llengo i no llengua . ...per això jo reivindic come forma absolutament llegitima la de les balears, per mes que s'en escarrufin certs mallorquins catalanistes".
www.teresafreedom.com
Recordem:
- Que antes de s'arribada des romans tota aquesta zona des Mediterrani d'Espanya i Fransa estava ocupada pes poble íber. Deixant un poso llingüístic comú que va romandre después de sa romanisació.
- Que sa conca mediterrania d'Hispània i Sud de Fransa, a von se desarrollaren es diferents dialectes occitans, varen estar unides durant més de 10 segles, primer per romans i después per godos.
- Que sa comunicació an es territori que comprèn de Barcelona cap an el Nord, inclosa sa zona occitana, domés va esser interrompuda per uns 83 anys.
- Que durant aquet periode, ets habitants de Barcelona, no varen deixar de practicar sa seva religió cristiana i xerrar sa seva llengo romans.
- Que inclús entre sa zona musulmana i sa cristiana, exceptuant es periodes de conflicte, existia comunicació i comers.
- Que Balears, tot i formant part de s'Imperi Bisantí, seguia relacionantsé amb sa Península.
- Que durant més de 100 anys Balears formà part de s'Imperi Carolingi, junt amb sos Comtats Catalans i Occitània.
- Que después de s'invasió musulmana de Balears, una important massa de població va fugir cap a ses costes de Girona, amb qui tenien vincles polítics i religiosos, deixant una petjada que encara se pot apreciar en es xerrar salat de qualcuns punts costanés.
- Que después de sa Revolució Francesa, sa llengo occitana va esser relegada a s'us oral, imposantsi sa llengo francesa.
- Que es catalanisme, suportat per s'acabalada burguesia catalana, va convertir un mer dialecte occità en una llengo milenaria.
- Que es barceloní, es dialecte més infame de tota sa Corona d'Aragó, va esser convertit en s'estandar català. En detriment des valencià i es mallorquí.
Español
English
