logo mallorca apocrifa



Mallorca Apòcrifa


Dialectes occitans

A sa franja mediterrania d'Espanya i Fransa se desarrollaren una serie de dialectes que podriem nomenar occitans, entre es quals estarien: es català, es valencià, es mallorquí, es provensal o es languedocià.

S'han trobat textes escrits en llengo romans des des segle V an el Sud de Fransa, lo qual significa que se xerrava aquesta llengo des de molt de temps enrere.
Después de sa caiguda de s'Imperi Romà, an es segle V, tota sa Península Ibèrica i part del Sud de Fransa, lo que se nomenava Septimània, formen part des Regne Visigodo. Tot i sa seva inestabilidat va perdurar durant 3 segles, fins s'arribada des musulmans, an es segle VIII.
Después de 7 segles dedins s'Imperi Romà i altres 3 segles an es Regne Visigodo, uns territoris amb més de 1.000 anys de convivenci en comú havien de tenir una llengo romans comuna o uns dialectes molt parescuts.

Después de tot, ès es mateix poble íber, es mateix poble romà, es mateix poble godo. Amb un mateix poso llingüístic que se va mantenir después de sa romanizació, i que va esser s'origen des diferents dialectes de tota aquesta zona des Mediterrani d'Hispània i de sa Gàlia.

Molt probablement ses Illes Balears varen esser poblades per gents arribades des de sa Península. En díes clars, des de sa costa peninsular se pot veure es perfil de Balears, que navegaren fins Eivissa, i d'allà a la resta d'illes, ès més que possible.
I no oblidem que durant sa derrera era glacial, fa uns 12.000 anys, es nivell de la mar estava uns 140 metres més baix.

Godos
Fons mari balear. pereoliver.com
Mallorca i Menorca estaven comunicades i sa distanci entre Eivisa amb sa Península i Mallorca eren molt inferiors. Inclús a qualque moment varen porer estar comunicades per qualque franja de terra ferma, fixauvós en es mapa de profundidat.



Tampoc hem de descartar que es territoris costanès tenguessin uns dialectes un poc diferents an es de terra endins, sa comunicació seria molt més fluida a través de la mar en lloc de pes camins d'aquells temps a través de muntanyes i boscs.
Aquesta diferenciació se farà més evident segles después, quan des d'Astúries s'inicia sa reconquista amb una llengo influenciada per s'euskera (llengo vasca), que se convertirà en es castellà que avui coneixem.

Amb sos barcos d'aquell temps era necesari anar fent escala a diferents ports, per proveirsé i protegirsé de tempestas, i Balears sempre ha estat un punt estratègic pes comers i es trajectes per la mar an aquesta zona des Mediterrani, per lo que es contactes havien d'esser freqüents.

En es cas de Balears, después de sa caiguda de s'Imperi Romà, va pendre un camí diferent an es de sa Península. Mentres que es godos se feien amb so seu domini, a Balears varen esser es vàndals durant uns 100 anys i después es bisantins quins controlaren ses illes, fins s'arribada des musulmans a s'any 903.
Això no significa que estiguessin completament aillades des continent. A s'any 799 conseguiren sa protecció den Carlomagno, contra ets atacs musulmans, i queden vinculades a s'Imperi Carolingio. Recordem que Girona va esser musulmana fins es 785 i Barcelona fins es 801, en que Carlomagno derrota an es musulmans i crea sa Marca Hispànica, convertint an es Comtats Catalans en vasalls dels reis de Fransa.
Per lo que tant es territoris de sa Marca Hispànica, sa Septimània francesa i ses Illes Balears, estaven vinculats política i religiosament.


mapa España siglo VIII
Any 700, es Regne Visigodo incloia tota sa Península i Ceuta, ademés de sa Septimània francesa.

mapa España siglo IX
Any 814, Carlomagno ha creat sa "Marca Hispànica", i Balears, tot i que oficialment forma part de s'Imperi Bisantí, s'hi troba davall sa protecció i vasallatge de s'Imperi Carolingio.


En es segle V comencen a aparèixer ses primeres frases escrites en occità en el Sud de Fransa. Lo que significa que aquesta llengo ja se xerrava des de molt de temps antes, i que aquesta meteixa llengo o dialectes molt parescuts se xerraven a tota sa costa mediterrània d'Hispània i sa Gàlia (Fransa).
Tres segles después, en es segle VIII (any 711), ets àrabs invadeixen sa Península, rompeguent s'unidat territorial des Regne Godo.
S'inmensa majoria de sa població serà població nadiva, s'estima que domés es 10% dets habitants de s'Hispania musulmana són d'origen àrab o nordafricano. Sa gran majoria d'aquesta població seguirà mantenguent sa seva llengo materna, mentres s'àrab serà sa llengo de s'exèrcit, s'administració i s'esglesi, com ha passat durant tants d'anys a Espanya amb so castellà i ses diferents llengos regionals.

A principis des segle IX (any 801), Carlomagno crea sa Marca Hispanica per aturar s'invasió àrab d'Europa, ara es Comdats Catalans i tota Occitània formen part de s'Imperi Carolingi.
A l'any 813 succeeix es Concili de Tours, a von se decideix que ses homilies se pronunciín en sa llengo des poble en lloc de en llatí, per que tots puguin entendre amb major facilidat lo que se diu.


Mentres an es segle X, es romans català se va desarrollant com un des diferents dialectes occitans, xerrats al Sud i es litoral mediterrani francés. Una llengo que no havia d'esser molt diferenta a s'usada a tot es litoral mediterrani peninsular.
A Valenci aquet romans lo veim reflexat a ses "jarchas", que era romans escrit en alfabet àrab. Ses "jarchas" eren versos en romans, escrits an es final de poemes escrits en àrab. Però pot esser mos hauriem de demanar si aquest era es llenguatge realment utilisat pes poble.
Per posar un paralelisme, seria com si un escriptor castellanoparlant vengut de Madrid a sa Mallorca de fa 100 anys, escrivís un conte en castellà i acabàs es conte amb qualcuns paràgrafs de ses rondaies mallorquines (contes populars mallorquins). Segurament lo que escriuria seria qualque cosa diferenta des mallorquí xerrat pes poble.

Traducció de s'àrab

Ay mamá!,
meu al habib vay-se
e no més tornarad,
Gar, que faré yo, mamá?
no un bezyello lleixarad?
Ibn Lubbun, siglo XI
Texto en valenciano

Ai mamà!,
el meu amat se'n va
i mai mes tornarà
Digués, que faré yo, mamà?
ni un beset me deixarà?

Si vos fixau, tots es versos rimen tant en valencià com en castellà, però es romans de sa "jarcha" no. Probablement es mossàrabs lo pronunciaven de un altre manera que lo feia rimar. Ademés sa traducció des de s'alfabet àrab ès complicada, ja que domés usa 3 vocals i no se escriuen.


A s'estudi de s'Espanya musulmana hei ha dos grans errors:
Un, es pensar que en s'invasió musulmana, des d'Àfrica entraren millons pobladors que desplasaren a tots ets hispans cap al Nord.
En realidat s'estima que varen porer arribar des d'Àfrica, come molt, unes 500.000 persones, durant ets segles de dominació àrab, enfront des 6.000.000 d'hispans que se suposa tenia sa Península, lo que significa que no va superar es 10%. Simplement se cambiaren uns senyors, es godos, per uns altres, ets àrabs. I ni tan sols això, ja que hi va haver senyors godos que se convertiren al islam i varen seguir conservant ses seves possessions i es seu porer. Mentres, part de sa població se va convertir al islam, de forma real o fingida.

I un altre, ès pensar que en convertirsé al islam, per obra i graci de Alà, comensaven a xerrar àrab i oblidaven sa seva llengo romans.
Sa realidat ès que durant es primers segles de dominació musulmana, s'àrab an aquesta zona seria similar an es llatí a sa zona cristiana. A von es poble s'expressava en sa seva llego romans, mentres s'administració, sa justici i s'esglesi s'expressaven en llatí. A sa zona musulmana, es poble seguiria usant sa seva llego romans, mentres s'administració i s'esglesi usaria s'àrab. Inclús dirigents de s' Hispania àrab se disculpen quan escriuen a coleges defora sa Península pet seu deficient àrab, ja que se va desarrollar un dialecte hipano-àrab, molt influenciat pes romans xerrat pes poble.


S'han trobades "jarchas" a escrits fets entre es segles XI i XIV, lo qual vol dir que se xerrava una llengo romans molt antes de s'arribada des musulmans a Espanya, es musulmans arribaren a principis des segle VIII.
Trobar "jarchas" an es segle XIV, significa que sa llengo romans va romandre durant tot es temps que varen esser es musulmans. Probablement sa llengo oficial, s'administrativa i judicial, seria s'àrab, mentres sa majoria de sa població utilisaven es romans a sa seva comunicació familiar. Com ha ocorregut durant tant d'anys amb so castellà i ses altres llengos d'Espanya (galleg, vasc, valencià, mallorquí o català).

De manera que lo que tenim son uns territoris que abarquen sa conca mediterrania d'Espanya i Fransa, amb uns dialectes similars.


Clasificación dialectal, Wikipedia
Antes de s'arribada des musulmans ja existien a sa franja mediterranea d'Espanya i Fransa
una llengo comuna, o uns dialectes molt parescuts.



Això lo porem apreciar durant sa conquesta de Mallorca per part den Jaume I. A ses diferentes cròniques de sa conquesta ( Desclot, Marsili, El llibre dels feyts, o es Tariq Mayurca den Rosselló ), mos descriuen sa facilidat de comunicació amb sos nadius mallorquins, de sa mateixa manera que va ocórrer 8 anys después a sa conquesta de Valenci.

Es catalanistes mos diuen que tant mallorquí com valencià son dialectes des català, per això son tan parescuts. Però sels oblida dir que sa llengo occitana del Sud de Fransa es tan parescuda an es català com lo poren esser mallorquí o valencià.

Text en occità.
"Comunicat de l'IEO (Institut d'Estidis Occitans): contribucion al debat pertocant a las proposicions de lei constitucionalas.
Vaquí lo punt de vista de l'IEO pels debats a venir suls tèxtes de proposicion de lei constitucionalas, per modificar la Constitucion dins la perspectiva de ratificar la Carta Europenca de las lengas regionalas o minoritàrias."

També els s'oblida que durant segles, es català va esser considerat un més des diferents dialectes occitans, i que no va esser fins 1862 que se li va donar es nom de català, antes se li denominava llemosí.
Mai admetran lo que ès obvi, i ès que an aquesta zona des Mediterrani se varen desarrollar una serie de dialectes que podriem incloirlós dins des nomenats dialectes occitans, antes de sa conquesta musulmana de Mallorca i Valenci.

Sa persecució càtara va fer que una important massa de població passàs es Pirineus per arribar a Catalunya, per sa zona de Girona i des d'allà cap a Barcelona, provocant una anomalia llingüística, com se pot observar an es mapa d'abaix.

mapa dialectos occitanos 711
Antes de s'invasió musulmana a l'any 711.

Sa distribució idiomàtica en aquesta zona antes de s'invasió musulmana podria esser sa que veim a sa primera imatge. Es Pirineus ès una barrera que fa que sa variació sigui més accentuada.
Sa llengo de la resta des territori va variant de forma natural a mida que mos desplasam per sa zona.

Balears formava part de s'Imperi Bisantí. Sa base idiomàtica de Balears, probablement era compartida amb Sardenya, uns territoris relacionats per milers d'anys d'histori i que tenen una característica comuna en es seu llenguatge com ès s'utilizació des xerrar salat.

Fixauvòs a sa segona imatge com s'idioma varia paulatinament a mida que anam del Sud de Valenci al Nort de Lleida, qualques filòlegs francesos descriuen es català de Lleida com es valencià de Catalunya. Però a sa zona de Barcelona-Girona sa diferenci ès més abrupta.
Des de l'any 814, s'invasió musulmana fa que Barcelona i Girona quedin separades de ña resta des territori peninsular.
Es refugiats occitans entraren pes Pirineu de Girona, que ès es pas més fácil, i des d'allà davallaren cap a Barcelona, duint amb ells un occità diferenciat, que en mesclarsè amb es xerrat a sa zona va produir aquesta anomalia.
Aquesta emigració des de Occitània se va repetir an es segles XVI i XVII, i també per motius religiosos, accentuant encara més aquesta anomalia llingüística.

Sa llengo romans de Balears també va rebre una important influenci de s'inmigració occitana, fruit de sa persecució càtara i per sa venguda de pobladors des des territoris que es Regne de Mallorca poseia a sa zona occitana. Sense oblidar es mercenaris occitans que varen venir amb en Jaume III en es seu intent de recuperar es Regne, i que después sa seva derrota, part d'ells quedaren come pobladors.
A pesar de lo que mos diu sa propaganda catalanista, s'aportació poblacional de Catalunya a Balears va esser molt menor que s'arribada des de territori occità.




Después de sa Revolució Francesa (1789), sa llengo occitana ès relegada a s'us oral, imposantsi sa llengo francesa. Això produirà un lent però ferm camí cap a sa seva desaparció.
Mentres sa llengo catalana a partir des segle XIX, comensa un gran auge propiciat principalment per s'acabalada burguesia catalana.

A s'actualidat s'occità sobreviu com pot. Hei ha varies publicacions (ortografia occitana, "ch = t, lh = ll, nh = ñ, ç = s" ) en aquesta llengo, que si la comparam amb so català i es mallorquí, mos huriem de demanar perquè es mallorquí es un dialecte des català, mentres que es català es un idioma diferent de s'occità.

Sa manipulació catalanista ha convertit es dialecte català en una llengo diferenciada de s'occità. A principis des segle XX encara era considerat un mer dialecte, per prestigiosos llingüistes nacionals i internacionals. Però es porer econòmic catalanista va conseguir convertir a qualcuns d'aquets llingüistes en defensors de, "la milenaria llengua catalana".



Un clar exemple d'això ès Wilhelm Meyer-Lübke, llingüista, romanista i hispanista suís, a 1890 va asignar a sa llengo catalana s'estatus de dialecte des provensal (occità), a sa seva "Gramática de las Lenguas Románicas", a von diu:

"En el Este la transición se opera poco a poco con el catalán en el Rosellón: Esta última habla (parlen), que no es más que un dialecto provenzal...."
sorprenentment va baratar de parèixer quan a 1925 ès nomenat, "Mantenidor dels Jochs Florals de Barcelona" i haver estat "onerosament fidelisat" per sa burguesia catalanista. Va esser llavò quan va comensar a utilisar generalisadament es nom de "lengua catalana". www.teresafreedom.com




Aquesta manipulació catalanista no tan sols va fer d'un dialecte occità una "llengo milenaria", sinó que va conseguir convertir es dialecte més corromput i infame de tota s'antiga Corona d'Aragó, es dialecte barceloní, en s'estandar llingüístic català.
Aquestes son ses opinions de dos importants llingüistes, sobre s'aberració barcelonina:


filologo catalan, padre Batllori

Pare Batllori, historiador i professor universitari. Premi Princep d'Astúries 1995 i doctor honoris causa per diferents univesidats catalanes. A 1992, Universidat de Girona:

"El catalán de Barcelona que se intenta imponer en Valencia es un dialecto infame e infecto. Lo que se está intentando imponer en Valencia y Baleares, como lengua literaria, es el dialecto infame de Barcelona"..., "nunca se aceptará que un dialecto tan infecto como el de Barcelona se pueda imponer como lengua nacional"...
www.teresafreedom.com


Mosén Alcover
Antoni Maria Alcover. Wikipedia.

Mossèn Alcover (llingüista mallorquí). Autor de ses rondaies mallorquines i actualment convertit, per sa manipulació catalanista, en apóstol des catalanisme balear. A 1918:

"Quin dret ni categoria literaria té es català-barceloní demunt es balear, s'occidental o es valencià? ABSOLUTAMENT CAP. Parlam p'els que sostenen la DESBARATADA i SUBLEVADORA TESI de que el CATALÀ de BARCELONA ha d'esser la norma i la lley i la cifra del "bon catalá", lo català literari , lo català per excel.lencia .." , "Que no s'escandalisin els nostres mallorquins catalanistes que diga aquí llengo i no llengua . ...per això jo reivindic come forma absolutament llegitima la de les balears, per mes que s'en escarrufin certs mallorquins catalanistes".
www.teresafreedom.com

Recordem:

- Que antes de s'arribada des romans tota aquesta zona des Mediterrani d'Espanya i Fransa estava ocupada pes poble íber. Deixant un poso llingüístic comú que va romandre después de sa romanisació.

- Que sa conca mediterrania d'Hispània i Sud de Fransa, a von se desarrollaren es diferents dialectes occitans, varen estar unides durant més de 10 segles, primer per romans i después per godos.

- Que sa comunicació an es territori que comprèn de Barcelona cap an el Nord, inclosa sa zona occitana, domés va esser interrompuda per uns 83 anys.

- Que durant aquet periode, ets habitants de Barcelona, no varen deixar de practicar sa seva religió cristiana i xerrar sa seva llengo romans.

- Que inclús entre sa zona musulmana i sa cristiana, exceptuant es periodes de conflicte, existia comunicació i comers.

- Que Balears, tot i formant part de s'Imperi Bisantí, seguia relacionantsé amb sa Península.

- Que durant més de 100 anys Balears formà part de s'Imperi Carolingi, junt amb sos Comtats Catalans i Occitània.

- Que después de s'invasió musulmana de Balears, una important massa de població va fugir cap a ses costes de Girona, amb qui tenien vincles polítics i religiosos, deixant una petjada que encara se pot apreciar en es xerrar salat de qualcuns punts costanés.

- Que después de sa Revolució Francesa, sa llengo occitana va esser relegada a s'us oral, imposantsi sa llengo francesa.

- Que es catalanisme, suportat per s'acabalada burguesia catalana, va convertir un mer dialecte occità en una llengo milenaria.

- Que es barceloní, es dialecte més infame de tota sa Corona d'Aragó, va esser convertit en s'estandar català. En detriment des valencià i es mallorquí.


Arriba