Aquests són retrats fets molt d'anys después de sa seva mort, així que no intentis cercar parescuts. No obstant això a sa crònica den Bernat Desclot (historiador medieval català) hei ha una descripció detallada den Jaume I.
Per posarmós en contexte t'explicaré sa situació en que s'hi trobava aquesta part d'Europa en aquell temps.
Mos troban a l'any 1207. I aquesta ès sa situació territorial en aquesta zona d'Europa.
sa Corona d'Aragó enfronta un problema realment greu, Pere II d'Aragó está casat amb Maria de Montpellier des de fa tres anys i encara no han tengut descendenci. Això posa molt nisviós an es seus sobdits ja que el Rei pot morir sense descendenci i posar en un problema molt gros sa estabilidat des regne.
Així que a Montpellier se reuneixen sa reina i es seus consellers.
Sa concepció den Jaume I està envoltada en sa llegenda. Son pare, en Pere II d'Aragó, no volia jeure amb sa seva dona, na Maria de Montpellier, cosa que preocupava a tots per sa manca d'hereu. De manera que des de Montpellier varen ordir una estratagema per enganar al Rei i conseguir que jagués amb la Reina.
En Pere II tenia fama d'impulsiu, bevedor i femeller, era lo que se coneix vulgarment com un, "vividor barrinador". Quand el rei s'hi trobava a Lattes, prop de Montpellier, per visitar a una de ses seves amants, va esser convensut de traslladarsè a un altra localidat a von la Reina era, amb s'engan de que allà l'esperava sa seva amant.
Mentres tant la Reina i es seus vassalls preparaven es parany. Un pic el Rei estigués a s'alcova amb sa seva suposada amant, que en realidat seria la Reina. A sa porta de s'alcova s'apostarien, com diu en Ramon Muntaner (historiador i cavaller català) a sa seva crònica:
Se va endur a s'amant a sa cambra del rei. Una de ses condicions que va posar sa suposada amant era que no n'hi hagués llum per no esser vista per nigú. De manera que quand el rei estava a sa seva alcova, i segurament mig gat, va entrar s'amant en sa foscor. I en aquesta nit loca va esser engendrat es futur Jaume I.
A s'auba entraren tots a sa cambra i demanaren al rei que reconegués a sa dona que dormia an es seu costat. Sa cara del rei havia d'esser tot un poema, primer en veure entrar a tota aquesta gentada a s'alcova a von ell era amb sa seva amant, i después en descobrir que sa seva amant era en realidat la reina. Si la reina hei hagués tengut un telèfon móvil, poria haver fet un 'selfie' d'ella i de segon pla sa cara de beneit del rei. Hagués estat 'top trending' a tota sa Corona d'Aragó i la resta d'Europa.
El rei no va tenir un altra que reconèixer a la reina i pregar perque es propòsit des nobles, tenir un hereu, se compligués.
Però s'enrabiada del rei havia d'esser majúscula, aquell mateix dia va sortir de sa ciudat al galop des seu cavall. 9 mesos después va nèixer es seu fii, es futur Jaume I. En Pere II no va veure an es seu fii fins que aquest va complir 2 anys, i quand tenia 3 anys el va enviar davall sa tutela den Simon de Monfort, ja que se va pactar es casament den Jaume amb sa fia des senyor de Monfort, n'Amicia. Per lo qual seria reclòs en es castell de Cascasona fins que compligués 18 anys.
Com veus, el rei no pareixia sentir un especial carinyo pes seu fii, pot esser sospitava qualque cosa?
Com he dit anteriorment, en Pere II d'Aragó era un "vividor barrinador". Ses seves gateres i correries per ses alcoves de diferentes damiseles eren habituals. Però, apart den Jaume I, no se li coneix cap altre fii legítim, al contrari que es seu suposat fii Jaume, tot i que sí pareix esser que va tenir fiis ilegítims amb qualque damisela.
| Pere II d'Aragó | Jaume I d'Aragó |
|
|
De manera que tenim an en Pere II, un femeller empedreit, segons paraules des seu propi fii (era hom de fembres). Que tot i ses seves nombroses relacions sexuals, no té més fii, legitim o ilegitim, que en Jaume, engendrat a una nit loca, en que probablement el rei anava gat.
S'indiferenci que pareix sentir cap an es seu fii ès evident. No veu an en Jaume fins que aquest té 2 anys, i amb domés 3 anys, el deixa davall sa tutela den Simon de Monfort.
2 anys después, quand en Jaume té 5 anys, en Pere II d'Aragó entra en guerra amb en Simon de Monfort, tot i que es seu fii s'hi troba en porer des senyor de Monfort.
A sa matinada de sa bataia de Muret, en Pere asisteix a missa. Sa nit anterior l'ha passada de gresca amb una damisela, i va tan gat que li han de posar una cadira perque no se té dret.
A un moment de sa batalla, en Pere veu com en Simon de Monfort fuig junt amb uns quants des seus cavallers. Puja an es seu cavall i surt en sa seva persecució, però ho ha fet tan rápit que es seus cavallers no el poren seguir, quand arriba devora es senyor de Monfort i es seus, ès enrevoltat i mort. En arribar es seus cavallers domés poren recollir es seu cadàver.
Porem demanarmòs si aquest ès s'acte d'un pare desesperat, que sap que si en Simon de Monfort consegueix escapar, sa vida des seu fii correrà perill. O ès s'acció d'un estúpid impulsiu?
Com he dit, en Pere II mai va parèixer sentir un especial afecte pes seu fii. No el veu fins que aquest té 2 anys i poc de temps después el reclou en es castell des senyor de Monfort, amb qui més tard entrarà en bataia. I tenguent en compte es seus repetits intents d'anular es seu matrimoni amb na Maria de Montpellier, cosa a lo que el Papa sen va negar. Pot essers sa sort des seu fii era una cosa que l'importava ben poc, inclús poria esser un obstacle més per que el Papa finalment li concedís s'anulació.
Sapiguent des caràcter femeller den Pere II i amb s'única descendenci den Jaume, engendrat de sa relació d'una sola nit. Pareix dubtós que en Jaume I fos fii den Pere II. Es seu suposat pare no li tenia molt d'apreci, per diro de qualque manera, i después de sa mort de son pare, es seus tios paterns tampoc mostraren cap carinyo pes seu nebot, ben al contrari. Va tenir un intent d'assessinat quand encara era un infant, i durant sa seva infanci va soportar es despreci de sa seva famili paterna, inclús va esser segrestat pes seus.
A s'edat mitja, ses gents eren bastant ignorants i fàcilment manipulables, però no eren beneites. Un fii concebut de sa relació d'una sola nit i en extranyes circunstancis. Que la reina digués que havia estat voluntat de Deu, t'ho pots creure o no, però sospit que sa seva famili paterna en tenia dubtes més que raonables.
Lo que es seus tíos proposaven era que en Jaume quedàs amb ses possessions de sa seva mare a Montpellier, i que ells sen repartirien sa Corona d'Aragó.
A sa crònica den Bernat Desclot hei ha un famos passatge a von Alí, un nadiu mallorquí, xerra amb en Jaume I quand aquest està a s'illa de Pantaleu, a Sant Elm.
Qualque historiador descriu aquest passatge com un adorn que utilisa en Desclot per donar a entendre que en Jaume I estava destinat a conquistar Mallorca. Tot i que lo de "s'art d'astronomia" si pareix un adorn den Bernat Desclot, si indagam més, si estudiam tot lo que envolta an es personatge, descobrirem una cosa molt interesant.
Sa majoria d'historiadors s'han centrat en s'herenci paterna den Jaume I, però si profundisam en sa seva herenci materna descobrirem que na Maria de Montpellier, mare den Jaume, era fia de na Eudoxia Comnena, en aquell temps sen pensava, equivocadament, que na Eudoxia era fia den Manuel I Comneno, Emperador de Bisanci, quand en realidat era sa seva neboda.
Però per sa mare den Alí, na Maria era s'hereua de s'Imperi Bisantí, i es seu fii en Jaume es seu legítim succesor.
Te demanaràs, i que té que veure s'Imperi Bisantí en aquesta histori?
Quand cau s'Imperi Romà, en es segle V, sa Península Ibèrica passa a convertirsè en Regne Godo, mentres que Balears, primer passa per un periode de dominació des vándals i des des segle VI forma part de s'Imperi Bisantí, fins s'arribada des musulmans, en es segle X.
De manera que per sa mare den Alí, es rei legítim de Mallorca havia tornat, s'arribada den Jaume I a Mallorca significava, es Retorn del Rei.
English
Español
