A 1972 un tal Pep Gonella va escriure una serie de cartes an es Diari de Mallorca, escrites en mallorquí sense fer servir sa gramàtica catalana. Això no va esser de s'agrat des catalanistes de Balears.
Des de llavors ensà, a tots aquells que no seguien sa normativa llingüística catalana els se diu gonelles.
Aquest treball s'ha fet sense seguir sa normativa catalana.
Però de totes maneres si qualcú se sent ofès o li desagrada llegir aquest treball en "mallorquí gonella", sempre ho pot llegir en castellà. I si també li desagrada llegirò en castellà ho pot fer en anglès
En es segle X es musulmans conquisten ses illes i romandran en elles durant 300 anys.
Hei ha petjada mossàrab a Valenci amb 500 anys de dominació musulmana i a Granada amb casi 800 anys, no obstant això a Balears pareixen no haver hi existit mai. Però vorem que si que els hei havia.
Durant sa dominació musulmana, a diferents puestos de sa Península, s'hi troben textos en llengo romans escrits en alfabet àrab (jarchas), però a Balears no s'hi han trobat. O pot esser no s'han cercat, sa nostra Universidat no pareix tenir molt d'interès sobre es periode musulmà, tal vegada perque podrien descobrir veritats incomodes?
Per desgraci, a Balears tenim una universidat catalanista, més preocupada en defensar ets interesos de Catalunya (tot i que sigui manipulant i mentiguent), que en defensar ets interesos de Balears.
Balears també tenia sa seva propi llengo romans antes de s'arribada des musulmans, que va esser sa que varen utilisar per comunicarsè amb en Jaume I i ses gents que amb éll varen venir, i aquí ho demostrarem
A 1114 un exercit format per tropes de la República de Pisa (Itàlia) i des Comdat de Barcelona prenen Mallorca arrasant i saquetjant Palma (Madina Mayurka).
A 1229 En Jaume I conquesta Mallorca, tornant arrasar i saquetjar sa ciudat de Palma.
Durant aquests esdeveniments se varen perdre molts de documents i d'informació que poria haver donat llum sobre sa sociedat de sa Mallorca musulmana.
Te convit a llegir aquestes pàgines i después jutja quina ès s'histori apòcrifa de ses Illes Balears.
Es catalanisme s'ha convertit en qualque cosa parescuda a una religió. Una doctrina simplista, per que es poble la se pugui empassar sense problemes, i aquells que no creuen, o són es despreciable enemic (es fatxes espanyolistes), o són ouvelles descarriades que encara no han entès es missatge (es paletos gonelles), an es que s'ha d'atreure a sa guarda.
Té es seus propis miracles, si es cristianisme té es miracle des pans i es peixos, es catalanisme té es miracle de sa repoblació catalana. Nigú mos explica de von surtiren tants de catalans, però dubtar d'això ès pura blasfemi.
Lo cert ès que después de sa conquista cristiana i convertirsè en regne independent a 1276. Aquestes illes, suposadament poblades per pagesos catalans, en sa seva inmensa majoria, analfabets i sense formació:
Es Regne de Mallorca se poria haver convertit en cosa parescuda a sa República de Gènova o a sa República de Veneci.
Però aquest curt periode de llum, terminà quand el rei legítim de Mallorca, Jaume III, ès deposat i mort per ses tropes del rei d'Aragó, Pere IV.
Es Regne de Mallorca se converteix pràcticament en botí de guerra, ès obligat a contribuir a ses nombroses guerres de sa Corona, ses seves arques són buidades i sa seva flota casi desapareguda. Per decret real Balears passa a formar part de Catalunya (Privilegi de Sant Feliu De Guíxols).
A partir d'aquí comensa una època de foscor i de miseri, que serà sa llavor de ses futures revoltes pageses. Però això ès lo que an es catalanisme no l'interesa que se sàpiga.
Ara en es colegis de Balears s'ensenya an ets alumnes a ignorar sa seva propi histori i a despreciar tot allò que ès propi de Balears, com sa seva propi llengo, i tot allò que pugui diferenciarlòs des catalans, tot allò que pugui posar en perill sa construcció de la Gran Catalunya, lo que ells nomenen paísos catalans. Estan educant an es futurs ciudatans de la Gran Catalunya, un territori que tendrà sa llengo de Catalunya, s'histori de Catalunya i que defensarà ets interesos de Catalunya.
Per això en es colegis de Mallorca, en lloc d'ensenyar an ets al.lots a sentirsè orgullosos d'esser mallorquins o balears, motius tenen sobrats per això, els se diu que són, "catalans de Mallorca".
En referenci a sa catalanidat de ses Balears, molts en som ets habitants de aquestes illes, que mos entemem que hei ha coses que no quadren.
No obstant això, an aquest últim paràgraf hei ha coses que no encaixan. Es com si provàssim posar una pesa d'un puzle que no encaixa be, a cops.
Si Mallorca se va repoblar amb catalans i pràcticament no hi quedaren musulmans, i es cristians natius eren inexistents.
Per què es noms des pobles i ciudats són casi tots musulmans o anterior a ells ?
Per què es còdex original des "llibre del Repartiment" està escrit en àrab?
Per què es vestit pagès mallorquí ès tan diferent des català ?
Per què ses cases pageses a Eivissa són tan diferentes a ses catalanes?
Per què a sa gastronomia mallorquina hei ha plats que no existeixen a sa catalana ?
Per què a sa llengo xerrada pes poble balear hei ha paraules i formes d'expresió que no existeixen en català ?
Sa caracteristica més important des xerrar des poble balear, ès s'article salat. Sa versió catalanista justifica això, diguent que es catalans que varen venir a Balears eren originaris del Empordà, a sa costa de Girona, a von encara avui queda qualque nucli poblacional que xerra d'aquesta manera.
Pensar que es repobladors de totes ses illes, varen venir molt majoritariament de Catalunya, i ademés d'un àrea concreta d'aquesta, pareix molt improbable, i si ademés tenim en compte que en tota aquesta zona de sa Catalunya feudal encara existien "els mals usos", amb sos que es senyor feudal impedia o dificultava que es seus serfs abandonassin ses seves terres, això simplement ès, absurd.
Hei ha un altra teoria més verosímil, que explicarem més envant.
Any 902, es musulmans invaeixen Eivissa i Mallorca. Desde Mallorca i Menorca sa població que va porer, va fugir principalmente cap an es Comdat d'Ampúries, amb qui tenien vincles polítics i religiosos,duintsè amb ells es seu xerrar salat.
Qualcú pot pensar que això són detalls sense importanci. Però, de sa mateixa manera que per resoldre un delicte o un crim, són tots aquests detalls que pareixen sense importanci, es que proporcionen ses pistes que ajudaran a resoldre es cas.
Des d'aquestes pàgines investigarem aquests petits detalls, aquestes contradiccions que mos ajudaran, sinò a conèixer tota sa veritat, si a acostarmòs lo més possible an aquesta.
Esper que aquest treball vos resulti interesant.
Vull dedicar aquest treball a n'Álvaro Santamaría, es millor professor d'histori que ha tengut s'Universidat de ses Illes Balears (UIB).
A un temps en que es catalanisme comensava a enfosquir tot es sistema educatiu balear, es professor Santamaría se va sebre mantenir an es marge i donar una visió objectiva d'una de ses èpoques més impressionants de s'histori de Balears.
Quand es professor se va jubilar, va córrer es champan pes passadissos de sa UIB.
Ara, amb tot es sistema educatiu politisat i catalanisat, s'hi troba a faltar a educadors independents que s'atrevesquin a dissentir des pensament únic. Pes contrari, tenim personatges a sa nostra UIB que pareixen professar un gran amor per Catalunya i lo català, i un gran despreci per Mallorca i lo balear.
Com es professor Santamaría deia a una entrevista:
Diuen que s'histori l'escriuen es gonyadors. Però si ets un perdedor amb sos suficients doblers per comprar renegats i traidors, i els hi poses a puestos estratègics, com a educació, política, medis de comunicació, justici... Podràs reescriure s'histori a sa teva convenienci.
Español
English