Es catalanisme s'ha convertit en un règim, i com tots es règims, ja sien feixistes, comunistes, religiosos o personalistes, s'hi troba present en tots ets àmbits de sa sociedat: política, educació, medis de comunicació, empreses...
Podriem compararló amb s'anterior règim franquista, per adonarmós que en essenci son pràcticament lo mateix, ès com mirarlós en un mirall, anvers i revers.
Es règim catalanista tracta a Balears de sa mateixa manera que es règim franquista tractava a Catalunya.
Per posar uns exemples:
En es règim franquista s'idioma català era un dialecte de s'espanyol.
Va esser considerat un dialecte de s'espanyol i va esser perseguit en es primers anys des règim. No va esser prohibit, com es catalanisme vol fer creure, de fet se publicaren gran cantidat de llibres en català.
En es règim catalanista sa llengo mallorquina es un dialecte català.
Es règim catalanista a Balears, dificulta i ridiculisa qualsevol expresió en mallorquí que no sia en es català estandar.
Ses plaques des noms de carrers, que durant es franquisme se llegien en mallorquí, ara han estat substituides per altres en català.
S'arriba a tal grau d'estupidesa que desde es govern de Francina Armengol, actual presidenta de Balears, han imposat s'obligació de sebre català a tots es funcionaris, inclosos ets agranadors. I els fan passar uns exàmens que qualcuns dets integrants des seu gabinet no passarien.
En es règim franquista, per esser un bon català havies de defensar sa llengo d'Espanya, s'histori d'Espanya i ets interesos d'Espanya. Perque si eres un català que defensava sa llengo de Catalunya, s'histori de Catalunya i ets interesos de Catalunya, eres un "rojo comunista" o un despreciable independentista.
En es règim catalanista, per esser un bon mallorquí has de defensar sa llengo de Catalunya, s'histori de Catalunya i ets interesos de Catalunya. Perque si ets un mallorquí que defensa sa llengo de Mallorca, s'histori de Mallorca i ets interesos de Mallorca, ets un feixista o un "paleto".
En es règim franquista es sistema educatiu estava totalment politisat, sa funció més important des sistema educatiu franquista a Catalunya i la resta d'Espanya, no era formar a premis novel o grans pensadors, sinó crear una sociedat a sa mida des règim, adoctrinada i fidel. Despreciant sa llengo i s'histori de Catalunya, despreciant tot allò que pogués posar en dubta s'hispanidat de Catalunya i ses bondats des règim. Mentres es fiis des porer anaven a colegis privats elitistes.
En es règim catalanista es sistema educatiu està igualment politisat, qualsevol cosa que posi en dubta sa catalanidat de Balears, com sa seva llengo i histori propis, es ignorat o despreciat. Sa principal funció des sistema educatiu balear ès formar an es futurs ciudadans de "la Gran Catalunya" i sa seva obsesió ès s'inmersió llingüística en català-barceloní, una llengo que mai a estat propi de Balears. Mentres s'abandonament i es fracàs escolar ès cada pic major, i sa calificació de s'informe Pisa deixa an ets alumnes de Balears an ets últims puestos. Es fiis des porer van a colegis privats a von s'imparteixen llengos extranjeres, i són formats per afrontar es mon globalisat.
Quan es règim franquista necessitava donar una mostra de forsa tant dedins des país com fora, organisava grans manifestacions i posava totes ses facilidats i recursos per que es fidels ciudadans assistissin. Sa consigna era demostrar an ets enemics d'Espanya, tant dedins com defora, s'unidat de sa patria. Per es règim franquista s'enemic era es contuberni judeo-masònic-comunista.
Quan es règim catalanista necessita reafirmarsé i demostrar sa seva forsa, aprofita sa Diada de Catalunya per posar en escena tot es seu teatre de victimisme davant Espanya, s'enemic de Catalunya, qui s'apropia des recursos de Catalunya i impedeix que sa gran nació catalana pugui desarrollarsé.
Poc a poc es règim catalanista està conseguiguent un grau cada vegada major d'estupidesa en part de sa població de Mallorca, que comencen a autocalificarsé come "catalans de Mallorca", i s'identifiquen amb so victimari catalanista, assistiguent a manifestacions catalanistes tant aquí, a Balears, com allà.
Es règim franquista tenia un personatje mític, el Cid, un defensor d'Espanya i lo espanyol. Un exemple de valor, fidelidat i inteligenci, que va derrotar an ets enemics d'Espanya. A ses escoles franquistes ensenyaven com amb so seu cavall Babieca i sa seva espasa Tisona, va fer fugir an es moros después de mort, fermant es seu cadàver an es seu cavall i fent que sortigués an es camp de batalla.
Sa realidat, llegint llibres d'histori, ès que el Cid era lo que avui nomenariem un mercenari o un senyor de sa guerra. Obeia an es seus propis interesos i lluitava tant a favor de cristians com de musulmans. Va terminar es seus dies come senyor de Valenci.
Es règim catalanista a convertit an en Jaume I en es seu heroi medieval. Después de reafirmarsé come rei de sa Corona d'Aragó (i no de sa mal nomenada Corona Catalano-Aragonesa), va conquistar Balears i Valenci, i va sentar ses bases per s'expansió pes Mediterrani. Qualcuns pseudo-historiadors catalanistes tenen es valor de calificarló come, "el rei català".
Sa realidat ès que Catalunya mai va esser regne, llavò mai va tenir rei, i en Jaume I va nèixer a Montpellier, en el Sud de Fransa, va passar sa seva infanci entre el Sud de Fransa i Hosca. Durant sa seva infanci i adolescenci va esser despreciat i ningunejat, inclús va esser traicionat i segrestat per nobles des seu regne, tant catalans com aragonesos.
Va arribar a Mallorca amb 21 anys, i después de sa conquista de s'illa i es repartiment des botí, es cavallers catalans tornaren a ses seves terres, deixant an en Jaume I indefens davant un possible atac des musulmans fugits a ses muntanyes. Va haver de demanar sa venguda de cavallers aragonesos de sa seva confiansa. Va convertir Mallorca en un territori totalment independient de Catalunya o Aragó, units domés per sa Corona, i va fer tot lo possible per recuperar ses terres que es nobles catalans varen conseguir a sa conquista.
Durant es franquisme, es medis de comunicació estaven condicionats per lleis que impedien sa crítica an es règim. Sa censura en medis de comunicació i segrest de publicacions era habitual, afavorint a ses publicacions adictes an es règim. Sa televisió pública, s'única existent en aquell moment, era una gran plataforma de propaganda franquista.
En es règim catalanista succeeix algo parescut però d'una manera molt més subtil. Es medis de comunicació afins an es règim catalanista disfruten des sucosos contractes de publicidat institucional, mentres la resta ès marginat. I sa televisió des règim, TV3, rep constants queixes per sectarisme polític, i postures clarament afins an es proces independentista posat en marxa pes règim catalanista.
Un dets èxits més importants des franquisme va esser identificar Espanya amb so franquisme. Ara qualsevol referenci a s'orgull de sentirsé espanyol o passetjar una bandera nacional, cosa que seria de lo més normal a Fransa, Gran Bretanya o Estats Units, aquí s'identifica amb feixisme.
S'èxit més important des catalanisme, ha estat identificar Catalunya amb sa Corona d'Aragó. Ets èxits militars de sa Corona d'Aragó o ets èxits culturals des distints territoris de l'antiga Corona d'Aragó els s'han fet seus. Com poren esser:
Es segle d'or valencià i es seus autors.
S'atlas mallorquí, mal conegut com atlas català.
Es mallorquí Ramon LLull, un català nat a Mallorca, segons ells.
S'escola cartogràfica mallorquina, que volen convertir en catalana...
S'han apropiat de sa bandera de sa Corona d'Aragó per convertirlà en sa bandera de Catalunya i lo català. Ès possible que d'aquí a uns anys, aquesta bandera produesqui es mateix rebuig pes balears, valencians i inclús a qualcuns catalans, que produeix ara sa bandera d'Espanya a qualcuns espanyols.
En es règim franquista definien Espanya come: Una, Gran i lliure.
Una, negant sa possibilidat de qualsevol separatisme o inclús descentralisació territorial.
Gran, per s'imperi perdut a Amèrica i es que se volia construir a Àfrica.
Lliure, no sotmesa a influencis extranjeres, en referenci a sa suposada conspiració judeo-masònic-marxista internacional (obsesió personal den Franco).
En es règim catalanista, també volen crear sa seva propi: Una, Gran i Lliure. Que ès aquesta quimera nomenada paísos catalans?, cosa que no ha existit mai, sinó s'intenció de crear la Gran Catalunya, un territori amb sa llengo de Catalunya, s'histori de Catalunya i que defensarà ets interesos de Catalunya. Un territori que englobaria Catalunya, Valenci i Balears, principalment.
Es règim franquista va intentar espanyolisar Catalunya, promocionant costums típiques espanyoles com es flamenco o es toros. Tant a Catalunya com an altres puestos d'Espanya se celebrava i se celebra sa Feria de Abril. S'intentava identificar una cosa tan diversa com lo espanyol amb lo andalús, tant dedins Espanya com defora.
Es règim catalanista intenta catalanisar Balears. Sa principal feina des règim catalanista ès difuminar tot rastre de diferenciació amb sa "mare patria Catalunya" i crear uns vincles molt més estrets entre es diferents territoris des seus paísos catalans. Tot i que a Valenci lo tenen més mal de fer, a Balears ho estàn conseguint.
Ara a ses festes populars, cada pic ès més habitual veure castellers, una actividat totalment estranya a Balears, però que amb sa promoció i subvencions públiques estan intentant imposar.
Acabarem per veure normal a ses festes des pobles de Balears concursos de castellers i calçotades, i qualque que altre "barretina", después de tot cada pic hei ha més, "catalans de Mallorca".
Afortunadament, de sa mateixa manera que durant es franquisme va existir un movimient de resistenci anti franquista, ara, durant es catalanisme, existeix un movimient de resistenci anti catalanista cada pic més fort. Desde fa uns anys han anat sorgint grups més o menos organisats, que ofereixen a sa sociedat balear una alternativa an es pensament únic catalanista (Fundació Jaume III, Circulo Balear, GAB...). Han sorgit publicacions com "Sa norma sagrada", escrita utilisant sa forma dialectal mallorquina, però sense sortirsé de s'unidat llingüística catalana.
Aquets grups tenen diferents punts de vista en s'oposició an es catalanisme, però últimament pareixen convergir cap a una unidat d'acció.
Español
