Mallorca Apòcrifa


Segle d'Or de sa llengo catalana;

Es Segle d'Or de ses lletres catalanes se va desarrollar a Valenci.

Com ès possible, que seguent Barcelona sa ciudat més important de sa Corona d'Aragó, s'època dourada de ses lletres catalanes se desarrollàs a Valenci?
Això ès com si es segle d'or de sa llengo espanyola, s'hagués desarrollat a Granada.

Valenci, al mateix que Balears, va rebre sa seva llengo i sa seva cultura de Catalunya. Tot i que sa conquesta de Valenci no va esser tan sagnant com sa balear, Valenci també va esser ampliament poblada per catalans.
Al menos, això ès lo que mos diu es catalanisme.

Tot i això ès ben curiós que es segle d'or de ses lletres catalanes, an es segles XIV i XV, principalment, no se va desarrollar a Barcelona.

També ès curiós que ets autors valencians d'aquesta època, no nomenin a sa llengo en que escriuen català, sinó valencià.

També ès curiós que autors catalans des segles XV - XIX, no nomenin català a sa llengo en que escriuen, sinó llemosí.

O que s'autor més famós de sa "llengo catalana", fos es mallorquí Ramon Llull.

Però lo que pot esser més raro ès que aquests repobladors catalans, en sa seva inmensa majoria pagesos analfabets, protagonisassin aquest desarrollo cultural a Valenci i Balears, mentres es desarrollo cultural a Catalunya, sa seva mare patria, a von va quedar s'elit des "gloriòs poble català", fos de sa més absoluta mediocridat fins mitat des segle XIX, amb s'aparició de la Renaixença.



Pareix esser que "un grup de comdats" des Nordest de sa Península Ibèrica, va conquistar an es moros i va repoblar sa Catalunya Sud i una part d'Aragó. Conquistà i repoblà totes ses Illes Balears. Conquistà i repoblà Valenci i un bocí de Murcia, ademés de part de s'illa de Sardenya. Sense descuidar el Sud de Fransa, lo que ells nomenen Catalunya Nord.

Realment sa capacidat de reproducció des poble català ès increible,
sobre tot això, ¡ INCREÍBLE !

Especialment sapiguent que en aquest temps està documentat que part de Catalunya encara s'estava repoblant.

" Señalamos ya en su lugar que la repoblación cristiana de las comarcas del Baix Ebre - salvo la del centro urbano de Tortosa - no se había emprendido seriamente hasta varios decenios después de su efectiva ocupación militar, es decir, a fines del siglo XII, gracias, principalmente, a la actividad de los Templarios, en la Terra Alta y algunos señores particulares."

"Podemos afirmar ahora que la colonización de estas tierras adquiere una mayor intensidad en el curso del siglo XIII."
Cartas de población y franquicia de Cataluña

Difícilment porien es catalans repoblar Balears i Valenci, quand no tenien població cristiana ni per repoblar sa propi Catalunya.


Lo que probablement va passar, es que sa gran majoria de sa població va seguir habitant a von va habitar sempre, i simplement se cambiaren uns senyors, ets àrabs, per altres, es catalans, aportant algo de població.
Mentres tant es poble nadiu, se va adaptar a ses noves circunstancis i an es nous senyors, lo mateix que va passar quand ets antics senyors, es visigots, foren substituíds pets àrabs.


Aquí teniu una mostra d'aquesta INCREIBLE repoblació catalana, a von mos xerra des senyor don Pròsper de Bofarull i Mascaró, director de s'Arxiu de sa Corona d'Aragó. Poreu comprovar sa manipulació catalanista sobre sa suposada repoblació catalana de Valenci.


Próspero de Bofarull, diario EL MUNDO
Havia d'esser es conservador i guardià de s'arxiu, tot i això va manipular es
documents, per que sa suposada repoblació catalana de Valenci fos molt major.
Com se sol dir, l'agafaren amb so carrito des gelats.




Amb tota seguredat es Segle d'or Valencià, se va alimentar des susbtrat cultural anterior an es catalans , Al-Àndalus, sa sociedat més avansada a sa Europa d'aquell temps.

Mentres an es segle XI, es romans català se va desarrollant com un des diferents dialectes occitans, xerrats al Sud i es litoral mediterrani francés.
A Valenci aquest romans el veim reflexat a ses "jarchas", que era romans escrit en alfabet àrab. Ses "jarchas" eren versos en romans, escrits an es final de poemes escrits en àrab.
Traducció de s'àrab

Ay mamá!,
meu al habib vay-se
e no més tornarad,
Gar, que faré yo, mamá?
no un bezyello lleixarad?
Ibn Lubbun, siglo XI
Texto en valenciano

Ai mamà!,
el meu amat se'n va
i mai mes tornarà
Digués, que faré yo, mamà?
ni un beset me deixarà?

Mentres en es territori que después serà Catalunya, es català se va desarrollant come un des diferents dialectes occitans, a Valenci ja existeixen autors valencians que creen poesia i lliteratura.


A sa Valenci des segle XIII mos troban amb un personatge com San Pedro Pascual. Nat a Valenci 11 anys antes de sa conquista cristiana den Jaume I, en es si d'una famili mossàrab i que va escriure en valencià arcaic, utilisant paraules que no existeixen en català.
Xerrant vulgarment, San Pedro Pascual ès pes catalanisme come "un gra en es cul", perque no tan sols demostra que a Valenci encara hei havia mossàrabs, sinó que també seguien utilisant una llengo romans parescuda an es dialecte occità que feien servir ses tropes catalanes que varen venir amb en Jaume I.
Evidentment pes catalanisme aquest personatge mai va existir.


Lo mateix que a Valenci, a Mallorca, un altra zona hereua de Al-Àndalus, que crea una de ses escoles cartogràfiques més importants, i que va donar un personatge únic a sa Europa des seu temps, come en Ramon Llull.
Nat a Palma 2 anys después de sa conquista cristiana i format a Mallorca. Una terra que segons es catalanisme, va esser buidada de gent i repoblada amb pagesos catalans.
I que al mateix que San Pedro Pascual, escriu ses seves obres utilisant paraules i formes d'expresió que no existeixen en català, i que persisteixen en es mallorquí d'avui dia.

Es seus pares tot i que tenien casa a Barcelona, molt probablement eren originaris de Montpellier, que fugiren de sa persecució càtara.


literatura catalana a Valencia
Tirant lo Blanch. Wikipedia
Joanot Martorell mai va dir que escribís en
català sinó en valencià.




autor mes important literatura catalana
Ramon Llull a un manuscrit, any 1321. Wikipedia
Nat i format a una illa a von tota sa seua població va esser asesinada o venuda com esclava, i repoblada per pagesos catalans.
I encara hei ha gent que segueix creguent aquest doi, sense atrevirsè qüestionar res.


Mentres que Catalunya, sa suposada mare patria de Valenci i de Balears, a von va quedar s'élit des "gloriós poble català", no representa absolutament RES a sa cultura europea. Sa cultura catalana frega sa més absoluta mediocridat fins ben entrat es segle XIX, quand surgeix sa Renaixença.

Vos imaginau que en Cervantes o en Quevedo o en Calderón de la Barca o en Velázquez, fosin mexicans, colombians o argentins, i que es Segle d'Or espanyol no se desarrollàs fins tres o quatre segles més tard.

Es complex d'inferioridat que sufreix es catalanisme ès enorme, això ha fet que es sentit des ridícul catalanista sigui inexistent. Aquí teniu una mostra. Segons aquesta associació (INH), regada amb sos doblers de sa "Generalitat de Catalunya", es més importants personatges des Segle d'Or espanyol eren en realidat, catalans.


Aquest ès un video de Dolça Catalunya, si voleu passar una estoneta divertida, poreu veure uns quants més d'ells. Divertit si no ets catalanista, evidentement.




S'enorme complex d'inferioridat que sofreix Catalunya des de fa més d'un segle, ha fet que per crear un gloriós passat cultural que mai va existir, per tapar s'absoluta mediocridat que va suposar sa cultura catalana en es medievo i es renaixement, s'hagi apropiat des bagatge cultural de Valenci i de Balears, que si poren presumir d'haver hi deixat petjada a sa cultura europea d'aquell temps.

Diuen que s'histori l'escriuen es gonyadors. Però si ets un perdedor amb sos suficients doblers per comprar renegats i traidors, i els hi poses a puestos estratègics, com a educació, política, medis de comunicació, justici... Podràs reescriure s'histori a sa teva convenienci.







Gastronomia

Vestit pagès

Porc negre

Toponímia

Arquitectura


Arriba