Realment ès difícil d'entendre que a una comunidat turistica com aquesta, se dificulti s'aprenentatge des castellà i de s'anglès, per realisar un procés d'inmersió llingüística en català-barceloní, una llengo que mai ha estat propi de Balears.
Es 30 de Setembre de 2013, se va produir a Palma una gran manifestació, en contra des projecte educatiu des PP, es Tractat Integrat de Llengos (TIL).Sa manifestació va esser tot un éxit que ni es propis convocants esperaven, se xerra d'unes 80.000 persones.
Però, ficantmòs a foros i xerrant amb amics i familiars que anaren an aquesta manifestació, qualcuns no sabien realment quin era es motiu de sa convocatori, pensaven que era per ses retallades a educació.
Realment ès poc comprensible es rebuig an aquest projecte, i més a una comunidat turística com aquesta. Se pot dir que ès inviable, que no hei ha professors preparats, que seria un trastorn pets alumnes o que no sortirien preparats adecuadament.
Però no se va discutir sa millor manera d'aplicarlò o de millorarlò. Aquest projecte se va enfrontar an es rebuig total per part des sindicat de professors.
Después de setmanes de vaga, de perdua de part des curs dets alumnes, de diferentes manifestacions i declaracions des sindicat de professors. Lo que ha quedat bastant clar, ès que lo que realment molesta an es professors no ès sa manca de recursos o sa manca de preparació des professorat, lo que realment molesta ès que s'abandoni sa política d'inmersió llingüística en català. I lo que encara ès més sagnant ès que, com s'ha demostrat en aquest treball, es català mai ha estada sa llengo des poble de Balears.
Un professor meu deia, "Si funciona no lo toque". Si es nostro sistema educatiu fos un èxit i ets alumnes sortissin inmillorablement preparats, seria comprensible no voler tocar es sistema. Però, sa realidat ès que Espanya s'hi troba per davall de sa mitja europea segons s'informe PISA, i Balears an es derrer puesto d'Espanya. I pese an això, sa major preocupació des professors ès que ses classes se donin en català.
Es colectiu de professors se pot considerar privilegiat, inclús amb respecte an es seus colegas europeus.
Tenen un puesto de feina pràcticament blindat, per treure an es fixos, la tenen que fer molt de grossa. Amb sos interins es un altra histori.
Es seu salari no tan sols ès superior a sa mitja espanyola, sinó superior a sa mitja des professorat europeu (es sous hi son en dolars).
Tenen més de 2 mesos de vacacions ininterrompudes, més que es seus coleges de Europa.
Ademés d'un segur privat (MUFACE).
Fa molts d'anys se deia allò de: "Passes més fam que un mestre d'escola". Pareix que això ha quedat molt lluny.
També se deia allò de: "Jo vull tenir es sou d'un ministre, ses vacacions d'un mestre i es treball d'un capellà". Be, pareix que això de ses vacacions segueix segent igual.
A jo personalment no m'importa que tenguin aquest sou i aquests privilegis, pagats amb sos nostros imposts. Sempre que s'ho guanyin, i pes resultats que obtenen, pens que no s'ho mereixen.
Lo que passa amb so sistema educatiu a Balears no crec que passi a cap altra puesto d'Espanya o des mon. Un colectiu com ès es de professors, que sempre ha estat apreciat i valorat, s'ha convertit en un grupo de pressió política, que utilisa an ets alumnes per conseguir es seus fins.
Sa politisació d'aquest colectiu ha fet que una part important de sa població els rebutgi. I si antes els s'admirava per sa gran labor que realisaven amb sos escasos medis que tenien, ara que aquests medis son molt superiors, i afortunadament, disfruten de un sou més alt que sa mitja des país, s'han convertit en una casta privilegiada, allunyada de sa sociedat quels envolta.
Per descomptat que seria injust ficarlòs a tots en es mateix sac, però aquells que disenteixen romanen callats, o de moment no els s'ha sentit.
Una proba d'aquest rebuig lo tenim a sa desfilada des carnestoltes de s'any 2014, a von es colectiu de professors en vaga "política", va acusar a una part de sa població d'amenasarlòs amb es llansament d'ous i tomàtigues, an es seu pas. Per descomptat que es colectiu de professors els va calificar come grups de "extrema dreta".
Ès es mateix argument repetit tant de pics per s'esquerra: es bons molt bons, osigui ells, contra es dolents molt dolents, osigui tots ets altres.
Sa realidat ès que a Balears tenim tot es sistema educatiu segrestat pes catalanisme, en un procés d'adoctrinament amb s'idilic fi pes catalanisme, que seria veure d'aquí a uns anys un altra gran manifestació, però aquest pic demanant s'independenci de Balears, emulant a Catalunya. Això ès es deliri catalanista de "els paísos catalans".
Mai varen existir uns paísos catalans, ni sa Corona Catalano-Aragonesa, ni confederació catalana, o qualsevol d'aquests noms amb sos que es catalanisme intenta crear un gloriós passat català, que mai ha existit.Aquest sistema educatiu captiu des catalanisme, està conseguint lo que no se va conseguir en segles, que ès sa desaparició de sa llengo balear. S'han perdudes moltes de paraules autoctones per utilisar d'altres similars a ses catalanes, mentres que a ses escoles ets al·lots son educats exclusivament en català.
Aquells al·lots que tenguin pares o padrins que xerrin mallorquí a ses seves cases, probablement seguiran conservant sa seva llengo, però ets altres, en sa seva gran majoria, substituiran es mallorquí pes català.
Es catalanistes mos diuen que no volen acabar amb sa llengo sinó normalisar sa seva escriptura. Molts en sabem que de sa mateixa manera que ara se titlla de "paleto" a qui escriu en mallorquí, més tard serà de "paletos" xerrar mallorquí.
Recordem que es "parlar salat" pràcticament a desaparegut de Girona, i això mateix passarà aquí.
Joan Veny (catedràtic emèrit de Dialectologia Catalana de la Universitat de Barcelona). Pesentà es seu llibre " Perfils lingüístics balears". An es que mos diu que "hay libertad fonética, pero debe haber unidad ortográfica", o que "las palabras 'arena' y 'sorra', (las dos son correctas, simplemente 'sorra' es más moderna)".
Una vegada que es poble hagi digerit que per exemple "al.lot" ès sa paraula antiga i "noi", sa moderna, simplement bastarà a un moment donat, dir que hem de mester modernisar sa nostra llengo, per que qualsevol rastre de diferenciació amb s'estandar català desaparegui.
Pare Batllori, historiador i professor universitari. Premi Príncep d'Astúries 1995 i doctor honoris causa per diferents univesidats catalanes. A 1992, Universidat de Girona:
"El catalán de Barcelona que se intenta imponer en Valencia es un dialecto infame e infecto. Lo que se está intentando imponer en Valencia y Baleares, como lengua literaria, es el dialecto infame de Barcelona"..., "nunca se aceptará que un dialecto tan infecto como el de Barcelona se pueda imponer como lengua nacional"...
www.teresafreedom.com
Pues pareix que en Batllori se va equivocar, si han conseguit imposar aquest dialecte infame, que s'ha convertit en llengo, pràcticament única, de s'ensenyansa a Balears, despreciant ses dues vertaderes llengos de Balears: es balear i es castellà.
Mossèn Alcover (llingüísta mallorquí). Autor de ses rondaies mallorquines i actualment convertit, per sa manipulació catalanista, en apòstol des catalanisme balear. A 1918:
En aquests moments s'imposició des català a tots ets ambits de sa sociedat ès delirant, i molt hipòcrita. Se exigeix coneixements de llengo catalana inclús per treballar d'agranador, mentres qualque membre de s'actual govern de Balears no ho tenen.
A sanidat tenim sèries carencis d'especialistes, sobre tot a Menorca i Eivissa, a von molts sen han anat de ses Illes per imposarlòs es català.
A s'educació, ès més important es català que tenir un ampli curriculum, i es nostro sistema educatiu, any rera any, consigueix ses mès baixes calificacions a s'informe PISA.
S'imposició catalanista no tan sols se limita a s'idioma, s'exten a tots ets àmbits de sa sociedat, cultura, medis de comunicació, treball, justici...
Castellers mallorquins. www.naciodigital.cat.
Formació de castellers mallorquins davant s'ajuntament de Palma.
Els castellers no han estat mai propis de Balears, però ara s'intenta fomentar a base d'ajudes i promoció popular.
Per es catalanisme radical no importa sa teva experienci professional, lo més important ès es teu grau de submissió a ses normes, osigui a passar pes tub.
Un mallorquí excluit. www.elmundo.es
Giem Amorós, un mallorquí amb 7 anys d'experienci come bomber forestal, no va porer obtenir puesto per sa temporada d'estiu per suspendre sa proba de català.
Aquests professors radicalisats en sòn ets encarregats d'educar an es nostros al.lots.
Después de 30 anys amb un sistema educatiu politisat i catalanisat, ara se comencen a recollir es fruits.
Manifestació de s'STEI, un sindicat de professors de Balears.
Professors mallorquins amb banderes independentistes catalanes. Aquesta ès sa realidat des nostro sistema educatiu, i qui no lo veu ès perque no lo vol veure.
Mentres ses publicacions en llengo mallorquina són ignorades i despreciades, se fomenten i financíen publicacions en català. Unes publicacions que evidentment són afins an es pensament catalanista.
Manifestació en favor de sa imposició des català a tots ets àmbits. wwwww.ultimahora.es.
Per més vegades que repetesquin sa mateixa mentida, es català mai ha estat sa llengo propi de Balears.
I tornam recordar que sa llengo catalana no ha estat mai propi de Balears, sa llengo catalana ha estat una imposició política.
Mai s'ha consultat an es ciudadans de Balears sobre aquest tema.
Tots sabem que es partits polítics no serveixen an ets interesos des ciudadans, sinó an es seus propis interesos.
S'única manera d'impedir sa desaparició de sa llengo mallorquina ès a través de sa concienciació ciudatana.
Domés si pensam en sa llengo mallorquina come part des nostro patrimoni, de sa nostra riquesa. De sa mateixa manera que sa Serra de Tramuntana, ses plaies o es talayots, serem capasos de defensarlà.
Hem d'esser conscients que ademés des castellà, aquesta també ès sa nostra llengo, tant si la xerram com si no.
Diuen que s'histori l'escriuen es gonyadors. Però si ets un perdedor amb sos suficients doblers per comprar renegats i traidors, i els hi poses a puestos estratègics, com a educació, política, medis de comunicació, justici... Podràs reescriure s'histori a sa teva convenienci.
Español
English