A sa primera imatge porem veure sa possible distribució idiomàtica d'aquesta zona. El llenguatge va variant gradualment a mida que mos desplasam per sa zona. Sa barrera des Pirineus produeix una diferenciació mès accentuada.
Fixauvòs en sa segona imatge com s'idioma varia paulatinament a mida que anam del Sud de Valenci al Nort de Lleida, qualques filòlegs francesos descriuen es català de Lleida com es valencià de Catalunya. Però a sa zona de Barcelona-Girona sa diferenci ès més abrupta.
Es refugiats occitans entraren pes Pirineu de Girona, que ès es pas més fácil, i des de allà davallaren cap a Barcelona, duint amb ells un occità diferenciat, que en mezclarsé amb es xerrat a sa zona va produir aquesta anomalia.
Aquesta emigració des de Occitània se va repetir an es segles XVI i XVII, i també per motius religiosos, accentuant encara més aquesta anomalia llingüística.
Sa llengo romans de Balears també va rebre una important influenci de s'inmigració occitana, fruit de sa persecució càtara i per sa venguda de pobladors des de es territoris que es Regne de Mallorca poseia a sa zona occitana. Sense olvidar, evidentement, sa forta relació que va tenir Balears amb so Comdat d'Empuries durant més de 100 anys, antes de s'invasió musulmana.
Domés a títol d'aclaració, dir que es catalans repoblaren Balears i Valenci ès tan estúpit com creure que es gallecs repoblaren Portugal.
An es segle XV sorgeix es Segle d'Or de ses lletres catalanes, curiosament no sorgeix a Catalunya sinó a Valenci
Tirant lo Blanch. Wikipedia
Es seu autor, Joanot Martorell, no diu que escriu en català sinó en valencià o romans.
Ets autors catalans des segles XV - XIX, no nomenen català a sa llego en que escriuen, sinó llemosí.
Después de sa guerra de succesió se promulgen es decrets de nova planta. Aquets no son sa substitució de sa llengo catalana per sa castellana, com es catalanisme mos vol fer creure, sinó sa substitució des llatí que encara se feia servir a sa administració de justici pes castellà.
Come contrast, an el Sud de Fransa, después de sa Revolució Francesa (1789), sa llengo occitana es relegada an es us oral, imposantse sa llengo francesa. Això ocasionarà un lent però ferm camí cap a sa seva desaparició.
Mentre sa llengo catalana a partir des segle XIX, comensa un gran auge propiciat principalmente per s'acabalada burgesia catalana.
Es a partir des segon terci des segle XIX, quan es catalanisme comensa a agafar forsa, amb so suport de sa potenta burgesia catalana. Aquet, realment ès es factor més important en s'auge des catalanisme, dedins i defora Catalunya.
Sa posibilidat de finansar concursos lliteraris, academis de sa llengo catalana o comprar adhesions, i marginar a tot aquell que no combregués amb sos principis des catalanisme, una actitut que ha perdurat fins avui.
Un clar exemple d'això ès Wilhelm Meyer-Lübke, llingüista, romanista i hispanista suis, a 1890 va asignar a sa llengo catalana s'estatus de dialecte des provensal en sa seva "Gramática de las Lenguas Románicas", a von diu:
"En el Este la transición se opera poco a poco con el catalán en el Rosellón: Esta última habla (parlen), que no es más que un dialecto provenzal...."
sorprenentment va cambiar de parèixer quan a 1925 ès nomenat, "Mantenidor dels Jochs Florals de Barcelona" i haver estat "onerosament fidelisat" per sa burguesia catalanista. Va esser llavò quan va comensar a utilisar generalisadament es nom de "lengua catalana". www.teresafreedom.com
Entre 1904 i 1932, Pompeu Fabra publica varies obres, que senten ses bases des català estandar, basat en es dialecte barceloní, i en detriment de la resta de dialectes que se xerran a Catalunya. Tant sa llengo de Balears com sa de Valenci, havien de cenyirsé an aquesta normativa.
Filòlegs des prestigi des pare Batllori són totalment contraris a s'imposició des dialecte barceloní come català estandar.
Pare Batllori, historiador i professor universitari. Premi Príncep d'Astúries 1995 i doctor honoris causa per diferentes univesidats catalanes. A 1992, Universidat de Girona:
"El catalán de Barcelona que se intenta imponer en Valencia es un dialecto infame e infecto. Lo que se está intentando imponer en Valencia y Baleares, como lengua literaria, es el dialecto infame de Barcelona"..., "nunca se aceptará que un dialecto tan infecto como el de Barcelona se pueda imponer como lengua nacional"...
www.teresafreedom.com
Pues pareix que en Batllori sen va equivocar, si han conseguit imposar aquet dialecte infame i infecte. Es porer econòmic des catalanisme ha passat com un rodillo sobre qualsevol discrepanci, tatxantlà de paletisme i incultura, tot i que filòlegs de s'importanci den Batllori estiguessin totalment en contra.
Conclusió:
A dia d'avui es catalanisme segueix amb so seu comportament bipolar.
Mentres per una banda, no deixa de fer servir es victimisme per reivindicar ses seves pretensions diferenciadores respecte d'Espanya. Per s'altra banda, actua amb prepotenci i menospreci cap a la resta des territoris de sa Corona d'Aragó i ses seves llengos, intentant difuminar tot rastre diferenciador, per esser integrats en sa seva delirant versió de s'histori, come "els paísos catalans".
Diferentes situacions polítiques i economiques fan que s'occità hagi practicament desaparegut, mentres que es dialecte català hagi perdurat.
An això a estat fonamental es suport de s'acabalada burguesia catalana.
A s'actualidat s'occità sobreviu com pot. Hei ha varies publicacions (ortografia occitana, "ch = c, lh = ll, nh = ñ, ç = s" ) en aquesta llengo, que si la comparam amb so català i es mallorquí, mos huriem de demanar, per què es mallorquí es un dialecte des català, mentres que es català es un idioma diferent de s'occità?.
Quan dic mallorquí no me referesc an això que se xerra an ets informatius de sa televisió balear, sinó an es xerrat pes poble mallorquí.
Text en occitá.
"Comunicat de l'IEO (Institut d'Estidis Occitans): contribucion al debat pertocant a las proposicions de lei constitucionalas.
Vaquí lo punt de vista de l'IEO pels debats a venir suls tèxtes de proposicion de lei constitucionalas, per modificar la Constitucion dins la perspectiva de ratificar la Carta Europenca de las lengas regionalas o minoritàrias."
Text en catalá.
"Comunicat de l'IEO (Institut d'Estudis Occitans): contribució al debat pertocant a les proposicions de llei constitucionals.
Vet aquí el punt de vista de l'IEO pels debats a venir sobre textos de proposició de llei constitucionals, per modificar la Constitució dins la perspectiva de ratificar la Carta Europea de les llengües regionals o minoritàries".
Text en mallorquí.
"Comunicat de s'IEO (Institut d'Estudis Occitans): contribució an es debat pertocant a ses proposicions de llei constitucionals.
Vet iquí es punt de vista de s'IEO pes debats a venir sobre texts de proposició de llei constitucionals per modificar sa Constitució dins sa perpectiva de ratificar sa Carta Europea de ses llengos regionals o minoritàries."
Text en castellá.
"Comunicado del IEO (Instituto de Estudios Occitanos): contribución al debate correspondiente a las proposiciones de ley constitucionales.
He aquí el punto de vista del IEO para los debates a venir sobre textos de proposición de ley constitucionales, para modificar la Constitución dentro de la perspectiva de ratificar la Carta Europea de las lenguas regionales o minoritarias."
Pareix esser que "un grup de comtats" des Nordest de sa Península Ibèrica, va conquistar an es moros i va repoblar sa Catalunya Sud i una part d'Aragó. Conquistà i repoblà totes ses Illes Balears. Conquistà i repoblà Valenci i un bocí de Murcia, ademés de part de s'illa de Sardenya. Sense descuidar el Sud de Fransa, lo que ells nomenen Catalunya Nord.
Realment sa capacidat de reproducció des poble català ès increible, sobre tot això, ¡ INCREÍBLE !
O pot esser, sa gran majoria de sa població, va seguir habitant a von va habitar sempre, i simplement se cambiaren uns senyors, ets àrabs, per altres, es catalans, aportant algo de població.
Mentres tant es poble nadiu, se va adaptar a ses noves circunstancis i an es nous senyors, lo mateix que va passar quan ets antics senyors, es visigots, foren substituíds pets àrabs.
Español
English