Pensar que sa població nadiva de Mallorca, va esser assassinada o venuda come esclava i s'illa va esser poblada per catalans, ès simplement fals i ridícul.
Especialment sapiguent que en aquest temps està documentat que no hei havia cristians per repoblar moltes de ses zones conquistades an es musulmans a Catalunya, i que encara s'estava intentant repoblar ses zones cristianes.
Sa repoblació cristiana d'aquestes zones de Catalunya coincideix amb sa persecució des càtars d'Occitània (Cruzada albigense) i sa derrota de sa Corona d'Aragó a sa Batàia de Muret, a 1213.
En aquest periode un gran número d'occitans fuig de ses seves terres i cerquen refugi a Catalunya, entre d'altres puestos.
Aquest fragment està tret des mateix llibre, pàgina 136.
Difícilment porien es catalans repoblar Balears i Valenci, quand no tenien població cristiana ni per repoblar sa propi Catalunya.
Però lo que pot esser més absurd i ridícul de tot, ès que aquests suposats repobladors varen venir de sa costa de l'Empordà, i que mos dugueren es xerrar salat, que ès sa característica més significativa de sa llengo de totes ses Illes Balears, excepte una zona concreta del Nord de Mallorca, Pollensa.
Una costa de l'Empordà a von encara estaven vigents "els mals usos" amb sos que es senyor feudal impedia o dificultava que es seus serfs abandonassin ses seves terres.
Después de sa Batàia de Muret una gran cantidat de població occitana abandona es seu territori, molts d'ells perseguits per heretges (catarisme). Es seu destí principal serà sa Corona d'Aragó, participant en sa repoblació cristiana de tota aquesta zona. I a través de lo que después serà Catalunya molts arriben a Mallorca.
En aquest fragment d'un treball de s'historiador Sergi Grau Torras (Historiografía del catarismo en Cataluña, pag.28), mos diu com el Papa Gregorio IX, insta a absoldre an ets heretges de Mallorca que abjurin des seus errors. Tant sol 10 anys después de sa conquista cristiana de Mallorca.
A s'Edat Mitja tenien sa mala costum de cremar vius an ets heretges. Si jo fos un d'aquests refugiats occitans, evidentement NO diré que vénc d'Occitània, diré que som català, que vénc de sa terra des nous senyors de Mallorca, Catalunya.
Imitaré fàcilment es dialecte que se xerra a Barcelona o a Girona perque són dialectes occitans molt parescuts an es xerrats a Occitània. A un temps tan convuls com es d'aquella època, qui podría comprobar lo contrari?.
Tot i això es nostros "estimats" professors de la UIB, aquesta UniversiTAT catalana que mos han plantat en mitat de Mallorca, pareix quen saben sense cap gènere de dubtes sa procedenci dets arribats a sa Mallorca des segle XIII, quand en ple segle XXI mos arriba gent d'Àfrica i som incapasos de sebre de quin país són.
De manera que a sa nombrosa població nativa que va quedar a Mallorca, tot i que sa fantasia catalanista mos digui lo contrari, se sumaren es nous arribats, sobre tot d'Occitània.
Hei ha vàries versions sobre sa repoblació de Balears. Sa versió oficial diu que es mallorquins musulmans foren assassinats o venuts come esclaus, i ses illes se poblaren molt majoritariament amb catalans.
Això simplement ès mentida. Basta llegir sa crònica den Marsili, a von mos diu que en Xuaip i 16.000 persones que amb éll eren, reben papers firmats i segellats per en Jaume I, amb dret a poblar sa terra.
I que porem dir den Ben Abet i es seus seguidors, tant an es "Llibre dels Feits ", com a "Sa crònica den Desclot", com an es "Kitab Tarih Mayurqa" den Rosselló, mos xerra des suport que va rebre es bandol cristià per una part des natius de Mallorca.
Hem de pensar que antes de s'arribada de ses tropes den Jaume I, s'illa s'hi trobava pràcticament a una GUERRA CIVIL.
Sa població nativa per una banda, entre els que hei havia no domés mallorquins musulmans sinó també cristians i jodios.
I per s'altra banda una secta integrista musulmana (almohades, provenguents del Nord d'Àfrica), que governava ses Balears en aquell temps.
Inclús, podríem fer un paralelisme de sa situació que se vivia a sa Mallorca d'aquell temps amb sos fanàtics almohades, i sa situació actual de Síria amb sos fanàtics de s'Isis (Estat Islàmic).
Mos vol dir sa versió catalanista, que come premi a sa seva colaboració varen esser massacrats o venuts come esclaus?
Estudis més seriosos, com es realisats per s'historiador i antic professor de sa Universidat de ses Illes Balears Álvaro Santamaría, mos diuen una cosa molt diferenta. Segons es seu treball (document molt interesant), a Mallorca encara hei havia una nombrosa població nadiva, i domés es 39% des repobladors procedien de lo que ara es Catalunya. (BEN ALERTA, que procedissin de Catalunya no significa que fossin catalans. Com ja he comentat més a dalt, molts des nous pobladors són occitans fugits des seu territori i arribats a Mallorca a través de Catalunya).
La resta procediria del Sud de Fransa, Italia, Aragó, i en menor quantia d'altres puestos.
Hem de pensar també, que en aquella època, sa Catalunya Sud, conquistada an es musulmans, encara s'estava poblant, i que tan sol 8 anys después de Mallorca, se va conquistar Valenci (aquí porem veure un mapa amb ses fetxes de ses conquistes), i va necessitar pobladors també.
De von varen sortir tants de cristians catalans?
Si mos posam a sa pell des pagesos que havien de repoblar Mallorca, hem de pensar que s'única manera de accedir a s'illa era per barco, i es barcos de aquell temps, no eren es ferry de sa Transmediterránea, que ten du de Barcelona a Palma en 4 hores. S'expedició den Jaime I, s'hi va torbar 3 dies en arribar a Mallorca, amb tempesta inclosa.
Ademés hem de pensar que molts no havien vista la mar en tota sa seua vida, sense oblidar totes ses supersticions de s'època (monstres marins, pops gegants...). Per què s'anirien a embarcar, quan tenien altres opcions a terra ferma?
Sa visió que havien de tenir es possibles repobladors de Mallorca, amb soldats fugint a tota pressa de s'illa per una epidemi de pesta i sa presenci encara de musulmans rebels a ses muntanyes, que passaven tanta de fam que se manjaven an es cristians que conseguien matar, ademés de s'amenasa per part des rei moro de Túnez de invair s'illa, convertiguentlà en una ratera pes possibles pobladors.
No era aquesta, precisament, sa visió més desitjable per empendre s'aventura.
Això no vol dir que no hi venguessin nous pobladors, però si molts menos des que mos conta sa versió catalanista.
Estam xerrant de s'època feudal, a von es pagesos estaven adscrits a ses terres que posseia es senyor feudal, i eren considerats simplement, come part d'aquesta.
Per això no mos hem de estranyar si en es "llibre del Repartiment", no se fa menció a sa població pagesa musulmana, simplement se la considerava part de sa terra.
An es senyors que obtengueren terres an "es Repartiment", de poc los hi havia de servir tenir grans possessions de terra, si no hi tenien servs o esclaus, que la cultivassin i pagassin imposts.
Recordem que antes de s'arribada de ses tropes den Jaume I, a Balears governava una secta integrista musulmana venguda d'Àfrica, ets almohades. En documents trobats a sa Península, porem comprovar com ets almohades obligaven a sa població cristiana a convertirsè a s'Islam, baix pena de mort, podriem trobar un paralelisme entre aquesta secta integrista i ets actuals membres de ISIS (Estat Islàmic), que sembren es terror a Síria.
En aquets mateixos documents mos descriuen com sa població fingia sa seva conversió a s'Islam, mentres en privat seguien fidels a sa seva fe cristiana.
Per lo que a Mallorca havia de passar lo mateix, i un pic va trionfar sa conquista cristiana, un important número de nadius, que foren obligats a convertirsè a s'Islam, tornaren professar publicament es seu cristianisme.
Hem de recordar també que aquesta secta almohade domés hi va esser 27 anys a Mallorca (1202 - 1229), però com mos diu en Rosselló en es seu Kitab Tarih Mayurqa, no va esser fins 1212, después de sa seva derrota a ses Navas de Tolosa, en que un important número d'almohades fuig cap a Mallorca, que ès quand comensa s'hostigament a sa població mallorquina.
Un pic es cristianisme va pendre es porer a ses illes, es cristians natius varen porer tornar practicar sa seva fe lliurement, i varen treure ses seves imatges i simbols cristians des lloc a von els havien amagat.
Se diu que la Verge de Lluch (originalment era una talla de fusta), va esser desenterrada después de sa conquesta cristiana, la verge actual ès una imatge gòtica diferenta de s'original. S'original va porer esser una verge aseguda, similar a la Verge de Lloseta o la Verge de Sant Llorens, que pertanyen an es romànic. Totes dues foren també trobades después de sa conquista cristiana.
Es pilar central, que suporta s'altar major de sa Catedral de Palma, d'origen bisantí, també va esser trobat después de sa conquista cristiana.
Una copi des "Llibre del Repartiment" està escrita en català (en tot cas un català incipient, si ho volem dir català), un altra en llatí i un altra en àrab.
Per què en àrab, si eren tots morts o esclaus? O ès que lo que mos conta es catalanisme ès fals?
Sa resposta evidentment es, SÍ. Sa copi en àrab possiblement fos per aquells nadius que, entenguent o no, sa llengo des conquistadors, no sabien llegirhó i necessitaven que s'escriptura de propiedat (es Llibre del Repartiment), estigués també en àrab. De sa mateixa manera que en temps den Franco, sobre tot an es pobles, s'inmensa majoria de sa població de Mallorca xerrava mallorquí, però per escriure i llegir documents se feia servir s'espanyol.
Això vol dir que hi va haver nadius que també varen rebre terres o simplement se quedaren amb ses que ja en tenien.
Per lo que porem deduir, que an es contrari de lo que afirmen qualcuns historiadors sobre sa post conquista, es conversos an es cristianisme no ocupen ets escalons més baixos de sa sociedat, sinó que formen part, des de es principi, de s'administració i es govern de s'illa.
An es "Llibre del Repartiment", pàgina 15, se fa menció den Ben Abet.
An aquesta població se va unir sa població arribada des de sa Península, Fransa i Italia principalment.
Sa població que va venir tras sa conquista cristiana, s'hi va mesclar amb sa nombrosa población nativa, tot i que qualcuns vulguin fermos creure lo contrari.
Sa població que venia de s'actual Catalunya aportà un 39% des total de repobladors (segons s'historiadó Álvaro Santamaría), si pensam que sa població nativa pogués representar es 50% des total. Això vol dir que sa població procedent de s'actual Catalunya domés seria menos des 20% des total, que va anar arribant paulatinament en un periode de més de 100 anys. Lo qual va fer que es repobladors arribats des de Catalunya i d'altres puestos, fossin reabsorbits per sa sociedat mallorquina.
Torn recordar que, tot i que molt arribaren des de Catalunya no significa que fosin catalans.
An es treball des professor Álvaro Santamaría porem llegir:
A un treball den Gabriel Jover ( Universidat de Girona) i en Ricard Soto (Universidat de Barcelona),
"Colonización feudal y organización del territorio. Mallorca, 1230-1350", en sa pag.17 o en pag. 455 (en lletra petita), tenim una informació interesant sobre sa demografía de Catalunya i Mallorca.
| Catalans 39,71% O procedents de Catalunya |
Occitans 24,26% | Italians 16,19% |
| Aragonesos 7,35% | Navarresos 5,88% | Francesos 4,42% |
| Castellans 1,47% | Flamencs 0,73% |
I ès que, per acostarmòs lo més possible a sa veritat, lo millor ès llegir documents lo més pròxims an es esdeveniments narrats.
A una traducció des llibre den Pere Marsili, un monjo, probablement mallorquí, que arribà a xerrar amb descenents de musulmans mallorquins convertits an es cristianisme "baptizati", a 1311.
En es seu text porem llegir s'acord an es que arribaren en Jaume I i en Xuaip, cap de sa resistenci musulmana que va romandre a ses muntanyes, an es que en Jaume I concedeix que en Xuaip i 4 des seu llinatje, obtingin propiedats, armes i cavalls, i 16.000 persones que amb éll eren, dret a poblar sa terra.
A un treball den G. Rosselló Bordoy (Notes sobre la conquesta de Mallorca) porem llegir
I que porem dir den Ben Abet, que segons sa crònica den Bernat Desclot, poria tenir entre 4.000 i 6.000 seguidors, que ajudaren an es cristians den Jaume I, no tan sols amb suministrament de aliments, sinó que ademés se varen convertir en una quinta columna dedins ses murades de Medina Mayurca, informant des plans den Abu Yayah. O capturant an es que varen surtir de sa ciudat per alentar an es musulmans de sa part forana a revelarsè contra es cristians.
Si sumam sa gran cantidat de musulmans que quedaren per treballar sa terra come esclaus, y que amb so pas des temps se convertirien an es cristianisme, porem xerrar de 25.000 a 30.000 natius.
100 anys después de sa conquista, sa població censada eren entre 50.000 i 60.000 persones, si tenim en compte es creixement demogràfic en aquets 100 anys, a von ès aquesta suposada repoblació?
Una dada important que hem de tenir molt en compte ès que estam xerrant de població censada.En aquell temps no havia censos, per lo que ets historiadors han utilisat es pagament d'impots com base per fer un cens aproximat. Per pagar impots havies de posseir una casa o tenir una certa cantidat de doblers.
Aquells que no posseien casa propi o no tenien suficients doblers, no entraven en es cens. I precisament aquesta part de sa població eren es natius que después de sa conquista cristiana varen perdre ses seves possessions i, o, foren esclavisats.
De manera que sa població nativa seria molt major que sa representada en aquests censos.
Ès com si per fer es cens d'Espanya utilisáram ses declaracions a Hicenda. Hei ha moltes de persones que no estan obligades a fer sa declaració perque no arriben an es mínim d'ingresos.
Es procés repoblador durarà uns 100 anys. Com mos diu es professor Santamaría en es seu treball:
Aquesta disminució poblacional ès deguda d'una part a ses epidemis de pesta que va sofrir Mallorca durant aquest periode, i per altra part a sa ruina econòmica que va suposar s'ocupació des Regne de Mallorca per part de sa Corona d'Aragó, i sa seva posterior integració dins Catalunya per decret den Pere IV d'Aragó (Privilegi de Sant Feliu De Guíxols). Lo que ve legitimisar s'esquilma des Regne de Mallorca, per pagar ses guerres contra Castella i Sardenya. Una ruina econòmica que va esser sa llavor de ses revoltes pageses que varen succeir anys después.
Aquest descens poblacional no tan sols ès degut a ses morts per sa pesta i a ses revoltes, i ses seves consegüents represalis, també ès degut a sa sortida de s'illa de una important massa de població.
Com ja he dit a qualque apartat d'aquest treball: A s'histori, quand se repeteixen una sèrie de factors, se reprodueixen també uns fets molt similars.
De sa mateixa manera que durant sa crisi de 2008 - 2014, molts d'inmigrants que arribaren a Espanya durant ets anys de creixement tornen an es seus paísos d'origen. Moltes de ses persones que arribaren per poblar Mallorca, i es seus descenents, que encara tenen familiars o propiedats en es seu lloc d'origen, retornen.
I de sa mateixa forma que persones altament qualificades abandonaren Espanya per cercar un futur an altres paísos. Mallorquins que varen posar an es Regne de Mallorca dedins s'histori científica medieval europea, amb s'Escola Cartogràfica, surten de Mallorca. Qualcuns arriben a Portugal, a sa cort den Enrique es navegant, a von desarrollaran es seus coneixements nàutics i colaboraran en s'exitosa empresa d'exploració africana, que serà s'inici de s'Imperi Portuguès.
Mentres, es Regne de Mallorca se sumirà en segles de foscor i de miseri, dedins sa Corona d'Aragó.
An es segle XVII (1609), un important número de mallorquins se traslladaren a una zona de Valenci (mirau es vídeo) per repoblarlà, a von encara avui, después de més de 400 anys, se conserva es "xerrar salat mallorquí" i sa seva gastronomia mallorquina, encara se fan sobrassades.
A von està Catalunya a ses Balears?
Per acabar simplement vos remet an aquesta pàgina des diari EL MUNDO, a von mos xerra des senyor don Pròsper de Bofarull i Mascaró, director de s'Arxiu de sa Corona d'Aragó. A von poreu comprovar sa manipulació catalanista sobre sa suposada repoblació catalana de Valenci.
En quant a sa repoblació de Menorca, sa versió catalanista ès tan absurda i ridícula que fa empegueir. Mos hauríem de demanar, com ès possible que persones formades i amb estudis puguin creure tals barbaridats històriques que atempten contra es més mínim sentit comú.
Més que de versió catalanista, hauríem de xerrar de versions catalanistes. Parafrasetjant an en Groucho Marx: "Aquesta ès sa vertadera histori de Balears, però si aquesta no t'agrada en tenc d'altres". Una de ses versions catalanistes diu que Menorca, lo mateix que Mallorca, va esser despoblada de gent i repoblada de pagesos de l'Empurdà, que duguren es xerrar salat a Menorca.
Sapiguent que Menorca va romandre casi 60 anys essent musulmana después de sa conquista cristiana de Mallorca, a 1229. Dir que es seus pobladors varen venir des mateix puesto que es de Mallorca ès tan absurd, que per intentar donar una versió un poc més creíble, hei ha un altra versió que diu que Menorca va esser repoblada per mallorquins.
Osigui, que Mallorca que encara s'estava repoblant, va repoblar Menorca.
Ès com aquell que agafen en una mentida i per en surtirsè diu un altra mentida més grossa.
Segons s'historiadora menorquina María Lluisa Serra, a Menorca hi va quedar una important població autòctona i es pobladors que varen venir an es llarg dets anys, simplement varen esser reabsorbits per sa sociedat menorquina. Lo mateix que va ocórrer a Mallorca.
Sa conquista catalana d'Eivissa va esser un altra matansa, a von probablement sa majoria d'homos foren assessinats i es que quedaren foren esclavisats. Com mos diu en aquest article des Diario de Ibiza:
"Las islas sufren una despoblación tan acusada que se tienen que hacer campañas de repoblación con gentes que llegan desde Tarragona".
Tot i això recordem que a Eivissa s'utilisa es xerrar salat, com a ses altres Illes Balears, cosa que evidentement no ès compartida amb Tarragona. I s'arquitectura eivissenca no té absolutament res que veure amb Tarragona o la resta d'illes. Probablement va venir gent des de Tarragona, en sa seva gran majoria homos, que se mesclaren amb ses dones eivissenques.
Unes dones que conservaren sa seva llengo romans eivissenca i cultura, i la trasmeteren an es seus fiis.
Español
English
