Mallorca Apòcrifa


Sa petita histori de sa petita Catalunya

Sa sociedat catalana ha estat sempre una sociedat feudal, a von s'oligarquia va defensar sempre es seus privilegis a tota costa sense importarli es poble, an es que sempre han manipulat i utilisat per defensar es seus propis interesos.
Sa situació de caos actual de Catalunya la porem iniciar a 1980, quand en Jordi Pujol, un personatge envoltat de corrupció, consegeix es govern regional. A 1990 surt a sa llum es programa 2000 amb so lema, "Avui pacienci, demà independenci".
Ses cesions de competencis a Catalunya per part des govern de s'estat, per d'aquesta manera conseguir es suport catalanista en es succesius governs d'Espanya, han duit a sa situació actual. S'adoctrinament i manipulació a ses escoles i medis de comunicació an es servici des catalanisme durant més de 40 anys ha creat una sociedat dividida, a von es victimisme catalanista ha creat una atmòsfera d'odi i despreci a tot lo que no formi part des seu pensament, ja sigui dedins Catalunya o a la resta d'Espanya.

Hei va haver un temps, antes de que aquesta locura comensàs, en que Barcelona era una ciudat oberta i cosmopolita a von tots eren benvenguts, a von tots sumaven. Tant si venies de la resta d'Espanya, de Hispanoamèrica o de la resta des mon.
Per posar un exemple, teniem an en Joan Manuel Serrat i an en LLuis Llach, tot dos cantants catalanes i autors de ses seves cansons. En Serrat podria representar sa fusió, s'enriquement cultural, amb cansons com "mediterraneo" i "paraules d'amor", una en espanyol i s'altra en català. En Lluís Llach ès lo contrari amb sa seva "estaca".
Avuy sa figura den Serrat s'ha defuminat fins pràcticament desapareixer, domés mos queda sa figura den Lluis Llach, divisió, i odi.

Albert Boadella, un català, actor i director de teatre, deia que:
"Es problema de Catalunya ès que té una secta de 2 millons de persones, que no se curaran d'odi fins que Catalunya descendesqui an ets inferns, tocar fons, cultural, social i econòmicament, fins arribar a un panorama de gran depresió".
I van drets an això. Es problema ès que estan arrosegant a la resta d'Espanya.


Però s'objectiu d'aquest treball no se centra sobre Catalunya, sinó sobre Mallorca i Balears. S'expansionisme catalanista vol dur aquesta divisió i aquest odi a Balears. Ja s'ha fet amb tot es sistema educatiu i amb bona part des medis de comunicació de ses Illes. Ara domés ès questió de temps.

Per entendre com hem arribat fins aquí, tendrem que fer un poc d'histori.
"Si no coneixes a s'enemic ni a tu mateix, perdràs cada bataia" (El arte de la guerra).
Anam ara a coneixer a s'enemic i a noltros mateixos per no perdre aquesta bataia, que va comensar fa ja molts d'anys.



Es naixement polític de Catalunya el porem situar a 1258, amb sa firma des Tractat de Corbeil. En aquest document el rei de Fransa en Lluis IX renuncia an es seus drets sobre es Comdats Catalans i per s'altra part, en Jaume I, rei de sa Corona d'Aragó renuncia an es seus drets sobre territoris occitans.

Sa composició de s'actual Catalunya no ès més que es capritx d'un rei, Jaume I. Aquest va redactar varis testaments, en es quals repartia ses seves possessions entre es seus diferents fiis.
Lleida no volia formar part de Catalunya, però finalment se va arribar a un acord, i Catalunya va pendre sa forma que té actualment.
Una cosa que pocs coneixen ès que en un d'aquests testaments, Tortosa seria part d'Aragó conseguiguent d'aquesta manera una surtida a la mar.

mapa Aragón con mar
Sa frontera entre Aragó i Catalunya havia quedat fixada en es curs inferior des riu Ebro, en es tram comprès entre sa desembocadura des riu Segre i la mar.


mapa Aragón actual
A pesar de ses queixas de sa noblesa aragonesa, finalment sa frontera va quedar com ès actualment. Va esser una decisió injusta per Aragó, que se va convertir en un regne d'interior.
D'aquesta manera sa noblesa catalana va surtir afavorida.


Entre 1462 i 1472 succeix lo que se va nomenar guerra civil catalana, que va afectar a tota sa Corona d'Aragó. Europa deixava enrera sa foscor de sa Edat Mitja, i a Catalunya es comerciants volien canvis per adaptarsè a sa nova situació.
Deixant a una banda sa disputa entre el Rei Joan II i es Príncep de Viana (pare i fii), es problema de fons era s'enfrontament entre dos conceptes de sociedat, per una banda s'oligarquia (la Biga), que volia seguir amb sos seus privilegis, i per s'altra es mercaders (la Busca), que necessitaven canvis per adaptarsè a ses corrents europeas.
Finalment va gonyar s'oligarquia, i Catalunya se va sumir en segles de foscor i de mediocridat.


Entre 1640 i 1652 succeix sa Guerra dels Segadors a Catalunya, dins de lo que va esser sa Guerra des 30 anys a Europa.
S'oligarquia catalana se nega a aportar doblers o tropes an es Regne per afrontar sa guerra contra Fransa. Són enviades tropes castellanes i mercenaris a Catalunya pes conflicte amb Fransa. Sa població rural ha de mantenir ses tropes allí desplasades, lo que provoca gran malestar. S'oligarquia catalana utilisa aquest malestar per sublevar sa població contra es Regne, però lo que comensa essent una sublevació contra es Regne acaba extenguentsè a sa propi oligarquia catalana. Ets oligarcas catalans han perdut es control de sa situació i juren vassallatge a s'enemic d'Espanya, el Rei de Fransa, Luis XIII.
Ara ses tropes acantonades a Catalunya són franceses i sa situació pes pagesos ès encara pitjor que amb ses tropes de Castella. Es catalans, que se negaren mantenir s'exèrcit des Regne, ara han de mantenir ses tropes franceses. Des de Fransa arriben administradors i comerciants francesos amb més privilegis que es propis catalans. Aprofitant es malestar des poble de Catalunya, es Regne ataca i recupera es territori català. Felip IV d'Espanya jura ses lleis catalanes i s'indult a tots es perseguits, o sigui que, s'oligarquia catalana va seguir conservant es seus privilegis. Mentres, sa situació des poble de Catalunya queda molt pitjor que antes de sa sublevació.
Durant aquests aconteixements se perd es Rosselló i d'atres territoris a favor de Fransa. Fransa anula qualsevol privilegi an es Rosselló i s'idioma català ès substituid pes francés.
S'estupidesa i s'egoisme de s'oligarquia catalana fa que se perdi més des 20% des territori de Catalunya.

Pau Claris, principal responsable d'aquest desastre, es avui considerat un heroi per s'adoctrinada i ignorant sociedat catalanista.


En aquest vídeo porem comprovar quina ès sa vertadera causa de s'existenci des catalanisme.
D'una part tenim an en Pérez Reverte i de s'altra a n'Agustí Colomines, un dets ideólegs des, "procés d'independenci", passin i vegin .


Entre 1701 i 1715 succeix sa guerra de succesió espanyola, que va enfrontar an es futur Felipe V d'Espanya amb s'Arxiduc Carlos. S'oligarquia catalana se decanta per s'arxiduc, que prometeix mantenir es seus privilegis.
Afortunadament pes poble de Catalunya, s'oligarquia va perdre. Sa política den Felipe V fa que es mercats des Regne de Castilla i d'Amèrica s'obrin pes comerciants catalans, lo que propiciarà un creixement econòmic impresionant. Mentres sa població catalana va tenir un creixement vegetatiu durant segles. En es pròxims cent anys sa població de Barcelona se multiplica per tres.

Actualment es moviment independentista català utilisa sa fetxa des 11 de setembre de 1714 per reivindicar sa seva voluntat de separarsè d'Espanya. Una de ses seves frases preferides ès que, "Catalunya va lluitar i va combatre fins s'últim moment en defensa de ses seves llibertats pàtries". Donant a entendre que lluitaven per s'independenci de Catalunya.
Sa realidat ès que durant aquells aconteixements, a 1714, s'autoridat de Barcelona va emetre un bàndol cridant a sa població de Barcelona a "Derramar gloriosamente su sangre y vida por su Rey, por su honor, por la Patria y por la libertad de toda España". Lo cert ès que a Barcelona no domés lluitaven tropes de Catalunya, sinó que hei havia tropes de diferents puestos d'Espanya, que eren partidaris de s'Arxiduc Carles.

Rafael Casanova, considerat avui un referent pes moviment independentista català, va esser en realidat un patriota espanyol que en cap moment va pretendre s'independenci de Catalunya, sinó que era partidari d'una Espanya governada per s'Archiduc Carles. Quand va acabar sa guerra va continuar visquent a Barcelona treballant come misser fins sa seva mort a 1743.

Per més dades, documents o fets probats que se puguin aportar per desmuntar es discurs catalanista, tants d'anys de manipulació i adoctrinament des des sistema educatiu i en es medis de comunicació catalanistes, han fet que part de sa població de Catalunya se comporti com una secta, totalment incapas de questionar o dubtar des postulats independentistes.


En es segle XIX, Catalunya ès sa regió més pròspera d'Espanya, mentres bona part de la resta segueix sumida en sa miseri i s'endarrariment. Això fa que es sentimient de superioridat català i es despreci, sigui cada pic major cap an la resta d'Espanya.
Catalunya mai ha estat res per si mateixa, sa cultura catalana ha estat inexistent, o frega sa més absoluta mediocridat. A sa Catalunya pròspera des segle XIX surgirà un moviment nomenat la Renaixenxa, un moviment polític-cultural que intenta superar s'enorm complexe d'inferioridat que part de sa sociedat catalana sent cap a la resta d'Espanya.
Si s'histori i sa cultura d'Europa i des Mon, no se poren entendre sense Espanya. S'histori des Mon i d'Europa se poren entendre perfectament sense Catalunya. Estar a s'ombra d'un des major imperis de s'humanidat, vengut a menos, era difícil de suportar per sa rica i acomplexada sociedat catalana.

Se comencen a construir es fonaments des catalanisme. Com s'histori cultural de Catalunya no supera sa mediocridat, s'apropien des bagatge cultural de Valenci i de Balears, que sí poren presumir de cultura propi, integrant aquests territoris en uns imaginaris paísos catalans que mai varen existir. I s'intenta fondre ses diferentes llengos que se xerren an aquests territoris en una sola, nomenada català, fins ara inexistent.

Se fa servir es porer econòmic de Catalunya per imposar una llengo, es català barceloní, a Valenci i Balears que mai ha estat propi d'aquests territoris. S'ha imposat una versió historica manipulada i falsa per engrandir Catalunya i lo català, mentres s'histori propi de Valenci o Balears ès ignorada o despreciada. I per això han utilisat es porer econòmic catalanista per colocar a lacais, a sa política, s'educació, medis de comunicació... Que durant molts d'anys han manipulat aquestes sociedats per adaptarlès an ets interesos des catalanisme.

Des d'aquestes pàgines anam a intentar donar llum sobre aquestes manipulacions i falsedats que han convertit sa sociedat balear en una sociedat ignorant des seu impresionant passat, enfosquit per tants d'anys d'adoctrinamient a ses aules i a medis de comunicació, an es servici d'interesos catalanistes.



A pesar de que es catalanistes mos afusellin continuament amb sos seus "lloriqueos" sobre sa pèrdua de drets a 1714, sa realidat ès ben diferenta. Si Catalunya ès ara, o era, sa regió més rica d'Espanya, ès en bona part perque durant més de 2 segles ha estat cresquent a costa de la resta des país. Es creixement econòmic de Catalunya en aquests 2 segles té un nom, i ès: ARANCELS.
En aquest video Jesús Laíz presenta es seu llibre "El privilegio catalán". (intenta vèurelo fins es final, ès molt interesant i aclaridor).


A 1898, com mos diu Jesús Laíz, después de sa derrota d'Espanya a sa guerra contra Estats Units, a Cuba. S'oligarquia catalana, que havia estat sa més patriotera a sa guerra, amb frases com, "Aquets productors de salsitxes no podran fer res contra es gloriós poble espanyol". Ara decideixen que Espanya ès un mal negoci i que lo millor ès anarsèn.
En aquest moment es moviment independentista era molt minoritari, però amb so suport econòmic i difusió que va rebre, creix ràpidament. Es periòdic La Vanguardia, que poc temps antes exortava a sa població catalana a anar a sa guerra, ara canvia totalment es mensatge i clama per sa surtida d'Espanya.


Per s'abril de 1931 ès proclamada sa Segona República. Va esser un periode convuls i violent. S'objetiu des social-comunisme d'aquell temps era fer sa revolució socialista de sa mateixa manera que 14 anys antes se va fer a Rusia. I si no porien conseguirò de forma democràtica, usarien altres mètodes.
"Tenemos que recorrer un periodo de transición hasta el socialismo integral, y ese período es la dictadura del proletariado, hacia la cual vamos" (Largo Caballero, dirigent des PSOE).

Sa violenci per part de l'esquerra' antes d'esclatar sa Guerra Civil, pot compararsè a ses accions des fanàtics islamistes a Siria o Iraq. Sa persecució religiosa, sa destrucció y sa crema de convents i de biblioteques, va produir una perdua de patrimoni cultural enorme, que mai se podrà recuperar.

I per suposat Catalunya va contribuir generosament an aquesta inestabilidat. Lluis Companys era president de la Generalitat (Govern autonòmic català). Fii d'una famili acomodada i un des fundadors de Esquerra Republicana de Catalunya. Un personatge mediocre, sàdic i amb problemes psicològics. Va esser afusellat después de sa Guerra Civil. I se va convertir en un màrtir pes catalanisme a pesar d'esser es responsable de s'assessinat de milers de catalans.

An aquest vídeo pots veure qui era realment aquest personatge. Utilisat pes catalanisme en es seu discurs victimista i mentider.
Ficats an aquest tema, hauriem d'aclarir que actualment mos volen fer creure que sa Guerra Civil va esser: Es bons molt bons (l'esquerra) contra es dolets molt dolets (la dreta). I això domés s'ho poren creure es beneits molt beneits.
Sa Guerra Civil va esser: Basura socialista-comunista contra basura feixista, i es poble, que va quedar enmig fotut pets uns i fotut pets altres.


Entre 1936 i 1939 succeix sa Guerra Civil. Después d'unes eleccions fraudulentes, sa coalició d'esquerres consegueix es Govern. Es detonant final per s'inici de sa guerra va esser s'assessinat des líder de s'oposició Calvo Sotelo per part des guardaespatles des líder socialista Indalecio Prieto.
Va esser un periode de violenci i brutalidat tant d'un bàndol com de s'altre.
Durant sa guerra civil, a Catalunya, lo meteix que a la resta d'Espanya, havia partidaris den Franco i partidaris de lo que se va nomenar sa república. Qualcuns catalanistes convensuts, com en Francisco Cambó, veient es caos i violenci que l'esquerra de sa república havia creat, dona total suport an en Franco.
Pes gener de 1939 en Franco entra a Barcelona. Per molts de catalans s'acaba es terror roig, sa persecució religiosa, ses checas, s'inseguredat ciudatana... Mentres, centenars de milers fugen a Fransa.
Comensa sa represió franquista per uns, s'alliberament per altres i sa postguerra per tots.


Entre 1939 i 1975 tenim sa dictadura den Franco. A pesar de tot es discurs victimista i mentider catalanista sobre es maltratament que va donar en Franco a Catalunya. Sa realidat ès que va esser sa regió mès afavorida per en Franco. I s'oligarquia catalana, com ha fet en tota sa seva histori, se va acostar an es gonyador. Des qual va conseguir enormes beneficis. Ara tots aquets hipocrites i es seus descenents se declaren anti-franquistes de tota sa vida, i han poblat ses llistes de CIU(o lo que ara sigui) i ERC.


A 1979 s'aprova s'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Un any después ès elegit en Jordi Pujol come president i romandrà en es carrec fins 2003. A 1.990 se va disenyar es "Programa 2.000", realisat per ideólegs des procés independentista. Es seu lema era, "Avui paciencia, demà independencia". Però es seu plan se va haver que accelerar degut a s'enjudiciament des seus líders per corrupció. Ès es mateix exemple vist tants de pics, un poble idiotisat i fanatisat i uns dirigentes que s'aprofiten de s'estupidesa des poble per omplirsé ses butxaques. De no haver estat per això, dins de 10 o 20 anys sa sociedat catalana hagés estat, en sa seva majoria, pro independentista, ara no arriba an es 50%.

Sa frase preferida des catalanisme ès, "Espanya ens roba". Tot i que qui los ha robat durant tants d'anys ha estat es seu estimat i corrupte president, segueixen amb sa mateixa matraca.

Es líders independentistes deien que una Cataluya independienta seria sa Dinamarca o sa Holanda des Mediterrani. Sa realidat ès que seria sa típica república bananera centroamericana amb sa seva famili oligarca governant i envoltada de corrupció.
Aquí porem veure a sa famili den Jordi Pujol, antic president des govern de Catalunya. Tots es membres de sa seva nombrosa famili, menos una fia, estan acusats de corrupció. Se xerra de més de 3.000 millons d'euros.


A 2017 se ve celebrar una pantomima de referendum independentista. Sense control, sense censos, amb votacions repetides, resistenci a sa policia, en fi. Va esser es "moment cumbre" d'un poble adoctrinat i manipulat durant tants d'anys pes sistema educatiu, pes medis de comunicació i pes propi govern català. Se va xerrar de més de 800 ferits, quand sa realidat ès que domés hei va haver 4 ingresats en hospital, 2 d'ells lleus. Hei va haver una gran cantidat de vídeos i fotos falses, que varen esser usades pes catalanisme per manipular s'opinió internacional. Amb qualcuns opinadors internacionals comprats amb sos doblers catalanistes.
Sa cantidat de millons que s'utilisaren per conseguir arribar an aquest punt ès incalculable. Hei ha molta de gent que viu molt be de tota aquesta comedi.
Poren faltar doblers per sanidat o educació, però ses subvencions a entidats catalanistes no aturen de creixer.

Amb aquest referendum l'únic que se va conseguir, ademés de donar una imatge internacional patètica d'Espanya, va esser dividir encara més sa sociedat i augmentar s'odi catalanista a tots es que no comparteixen sa seva doctrina. Tot i això s'oligarquia catalanista segueix visquent molt be, a ells no los falta de res. Com sempre utilisant i empobrint an es poble. Mentres, ells traslladaren es seus doblers i empreses fora de Catalunya (la pela és la pela).


Pes Febrer de 2021 se celebraren eleccions a Catalunya per renovar es govern autònom. Es resultat va esser que sa suma de partits independentistes va obtenir majoria. Però lo més preocupant ès que es partit més votat va esser es socialista, que tot i que se declara no independentista, actua com si ho fos.
Sincerament, s'única manera per que sa sociedat catalana despierti d'aquest malson, com diu n'Albert Boadella, ès "que Catalunya descendesqui an ets inferns, tocar fons, cultural, social i económicament, fins arribar a un panorama de gran depresió".
I si això arribàs a passar, que ningú se preocupi pes futur de s'oligarquia catalana, pot esser rodarà qualque cap, però en esenci seguiran es mateixos que durant tants de segles han manipulat i utilisat sa sociedat catalana pes seu propi benefici.

burguesia-catalana
Tres segles d'abús de sa burgesia catalana. www.abc.es





Catalunya té en aquests moments un ampli sistema de govern autònom. Entre d'altres competencis, compta amb sa seva propi policia, controla tot es sistema educatiu i es sistema sanitari.
Durant aquests 40 anys d'autonomia, ha utilisat es sistema educatiu per manipular i adoctrinar an es nins (vídeo). Ha utilisat grans cantidats de doblers per fidelisar es més importants medis de comunicació de Catalunya. Compta amb una televisió, TV3. Que hauria de esser sa televisió de tots es catalans, però que ès utilisada descaradamente per fomentar s'independentisme. Una televisió amb un presupost anual de més de 300 millons d'euros i que domés representa a menos de sa mitat de sa població de Catalunya. Mentres es seu sistema sanitari sufreix carencis des de fa anys, unas carencis que han ocasionat que moltes de persones hagin mort per falta d'atenció sanitari i per sa dilació en ses probes de diagnòstic.
Són ses morts silenciades, són ses víctimes colaterals des procés d'independenci, La Revolució dels Somriures.

Es procés d'independenci a Catalunya ha ocasionat que moltes de familis i amistats de molts d'anys, se rompin.

Això que ets independentistes catalans nomenen "La revolució dels somriures", ès en realidat odi, pur ODI a tots es que no forman part des pensamient únic catalanista.
Aquest matrimoni d'andalusos mos conten com sa seva famili està rompuda per s'odi independentista.


Una part de sa sociedat catalana, adoctrinada i fanatisada, té coartada, i en part atemorida (tot i que això està canviant), a s'altra part de sa sociedat catalana. Hem tengut que veure videos vomitius de propaganda i victimisme independentista, vídeos vomitius com aquest. Sa realidat ès que pasetjar amb una bandera independentista per Catalunya ès lo més habitual, però si mostres una bandera espanyola corrs es risc de sofrir insults i inclús agresions físiques.

Es règim catalanista ha estat molt eficàs internacionalisant es conflicte catalanista. Per lo qual han invertit millons d'euros, que s'haurien d'haver emprat en millorar sa calidat de vida des ciutadans de Catalunya, en:
- Obrir embaixades a diferents paísos.
- Contractar grups de presió internacional per manipular s'opinió pública d'altres paísos.
S'han trobat documents que proben que es suport de personatges com Julian Assange o Yoko Ono a sa causa independentista catalana no va esser ni espontani ni desinteresat.
- Han creat moviments interns que se dediquen a desestabilisar Catalunya, tallant carreteres, feguent manifestacions, agredint verval i físicament a tot grupo o persona que opini diferent d'ells, no deixant que expressin sa seva opinió...
Mentres ells se mostren come víctimes davant s'opinió pública internacional.
Tot això ajudat i finansat directa o indirectament pes Govern de Catalunya.


Aquest adoctrinament està feguent que se donin situacions a Catalunya que recorden lo pitjor de s'Europa des segle passat.


Tot aquest odi i manipulació ès lo que des de Catalunya volen exportar a Valenci i Balears.
Des d'aquestes pàgines intentarem donar una visió molt diferenta de lo que en es nostro politisat sistema educatiu ensenyen an es nostros al·lots. No porem deixar que aquest odi i manipulació destruesqui sa nostra sociedat balear, una sociedat balear que ja se troba en perill.


I ara que ja coneixem an es nostro enemic, anam a coneixermòs a noltros mateixos.




Arriba