Mallorca Apòcrifa


Balears i Sardenya: Molt més que coincidencis.

Es vincle entre Balears i Sardenya se remunta a milers d'anys enrere.
Sa seva histori es com un calc de sa balear. Passaren per ella fenicis, cartaginesos, romans (que deixaren una llengo comuna, es llatí), es vàndals, que al mateix que a Balears varen estar uns 100 anys, sense deixar petjada apreciable.
Igual que a Balears, después arribaren es bisantins, tot això a unes fetxes molt similars. En aquest periode sofriren s'assetjament intens des moros, però no conseguiren ferse amb so control de s'illa.
I a 1324, arribaren élls, es catalans. S'idioma català se va convertir en sa llengo des senyors, de s'èlit. Mentres es sardo era despreciat i relegat an es xerrar des poble vulgar (vos sona de res?).
I después des catalans qui va arribar? Pues sí, es castellans.

A Sardenya se xerra majoritariament s'idioma sardo, que curiosament també fa servir s'article salat, com an es mallorquí.
Ès una casualidat, o ès qualque cosa més?

Tot i això, segueixen conservant sa seva llengo, es sardo, que a diferenci de Balears, ès sa seva propi llengo oficial, junt amb s'italià.

" Sa limba sarda si agatat in s'ala otzidentale de sa latinidade, paris cun su catalanu, su frantzesu, s'otzitanu, s'ispagnolu, su portughesu e àteras minores. Custu cheret nàrrere chi tenet comente caraterìstica su prurale in -s. In intro de sas limbas latinas, si sinnalat chi nde at pigadu s'artìculu ("su"/"sa") dae su latinu ipse, cando imbetzes totu sas àteras limbas l'ant leadu dae ille (francu su cadelanu in sas Isulas Baleares chi at bogadu s'artìculu es/sa dae su latinu ipse), in prus est s'unica chi fraighet su tempus benidore ponende su verbu de agiudu "àere" in antis de su disfinidu."
Paràgraf en llengo sarda. Wiki

Observau com en es paràgraf comenta s'us compartit de s'article salat, de sa llengo de Sardenya (sardo) amb sa llengo de Balears, però no diu absolutament res dets enclaus catalans. Pensar que es xerrar salat va esser duit per gents de l'Empordà, que poblaren molt majoritàriament totes ses Illes Balears, ès tan ridícul que domés se pot explicar des d'aquest catalanocentrisme imposat des des sistema educatiu.



Durant tot es segle IX Balears compta amb sa protecció de s'Imperi Carolingi davant ets atacs musulmans, i s'encarregat de protegir ses Illes serà n'Ermenger, Comte d'Empúries.
A finals des segle IX el Papa fa dependre s'esglesi de Balears des bisbat de Girona, confirmant així sa vinculació de ses Illes amb sa Marca Hispánica creada per en Carlomagno.
A principis des segle X (any 902-903), es musulmans invadeixen Balears. Una gran cantidat de població fuig. Es seu destí principal serà sa costa del Empordà, an es Comdat d'Empúries. Un Comdat d'Empúries amb qui tenien vincles polítics i religiosos (veure article).

Avui porem observar sa petjada des refugiats de Balears a sa costa del Empordà. Si miram amb GoogleMaps porem veure com es topònims salats comencen a sa costa empordanesa i van desapareguent a mida que mos anam terra endins. Inclús porem trobar topònims que recorden Mallorca.

Aquest mon de fantasia en es que viu es catalanisme mos vol fer creure que en realidat varen esser ets habitants de sa costa empordanesa quins repoblaren totes ses Illes Balears después de sa conquista cristiana a 1229, quand això ademés d'esser fals ès completament ridícul.
Fals i ridícul entre d'altres motius, perque en aquell temps a l'Empordà encara estaven vigents es "mals usos", amb sos que es senyor feudal impedia o dificultava sa surtida des seus serfs de ses seves terres (Remensa).



Zones a von se conserva es xerrar salat.
Sa vinculació entre Balears i Sardenya se remunta a milers d'anys enrere. Esser ets únics territoris que utilisen s'article salat ha d'esser qualque cosa més que una casualidat.
Recordem que tant a Tàrbena com a sa costa de l'Empordà, es xerrar salat va esser duit per emigrants provenguents de Balears, tot i que es catalanistes no opinin lo mateix.
Sa marea catalanista ha fet que es xerrar salat de Girona pràcticament hagi desaparegut. I això mateix està passant a Balears.


"Su sardu est una de sas limbas romanzas, faeddada mescamente in su logu de orìgine, sa Sardigna, e dae sos disterrados."
Llengo sarda. Wikipedia
An aquesta frase mos diu que sa llengo sarda se va fer amb sa llengo original de Sardenya mesclada amb sa llengo des desterrats. Com veim es sorprenent paralelisme de Sardenya amb Balears ès més que evident. De sa mateixa manera que es sardo, es mallorquí se va formar de sa mescla des llenguatge original de ses Illes amb sa llengo quen varen dur es diferents pobladors.


Sa llengo de ses diferentes illes té qualque característica propi, fruit de ses poblacions que per élles passaren. Vaig llegí en una ocasió que sa substitució a gran part de Mallorca de sa "l" per sa "u" a paraules com "aubergini", "auba", "aubercoc", "seuva"... venen des pobladors occitans, lo mateix que sa supresió de sa "a" final a paraules com "famili", "infanci", "diplomaci"... Apart dets occitans que poblaren Mallorca des de poc después de sa conquista, molts des soldats occitans que acompanyaren an en Jaume III en es seu intent de recuperar es Regne de Mallorca, quedaren come pobladors después de sa seva derrota.
O a Menorca, a von qualque de de ses seves paraules deriven de s'anglès que s'ocupació britànica va produí.


Sa llengo mallorquina ès un tresor llingüístic, que encara conserva característiques medievals. No tan sols s'hauria de preservar, sinó que s'haurien de recuperar paraules i expresions que han quedades en desús o oblidades, substituides per altres expresions en català-barceloní, "un engendre llingüístic que no té més de 100 anys", fabricat a Barcelona pes químic Pompeu Fabra.

LO QUE ESTAN FENT ES NOSTROS "ESTIMATS PALETOS CATALANISTES", ÈS COM BARATAR ES MOBLES CENTENARIS QUE T'HA DEIXAT SA PRADINA, PER UNES ESTANTERIES D'IKEA.

CONCLUSIÓ: UNA OPINIÓ PERSONAL
Que valencià, català i occità formen part d'un mateix grupo de llengos ès evident. Son territoris que varen estar units per més de mil anys.
Que a Valenci i Balears se xerri un dialecte des català degut a sa repoblació catalana, ès fals i completament ridícul, com se pot comprobar a "Repoblació". Entre d'altres motius, perque en aquest temps Catalunya o lo que después serà Catalunya no té població cristiana ni per repoblar es propi territori català.

Es cas de Balears ès diferent. Mai va formar part des Regne Visigodo, an es contrari que es territoris de Valenci, Catalunya i Occitània.
Durant milers d'anys Balears està vinculada a Sardenya, i això lo porem observar en sa relació entre sa cultura talaiótica balear i sa cultura nuraga de Sardenya, i an es diferents pobles que passaren per tot dos territoris (fenicis, cartaginesos, grecs, romans, vàndals, bisantins).
A partir des segle VI aquests dos territoris formen part de s'Imperi Bisantí, fins es segle X en que Balears cau en mans des musulmans.

Com ja he comentat més a dalt, sa llengo balear se va formar, igualment que es sardo a Sardenya, de un substract més antic, i pot esser compartit amb Sardenya, més ses aportacions llingüístiques des diferents pobladors, venguts sobre tot d'Occitània, i en menor quantia de Catalunya.

Recordem que sa repoblació cristiana efectiva de lo que después seria Catalunya no comensa realment fins principis des segle XIII (Repoblació). I que inclús después de ses conquistes de Balears i Valenci, encara se emeten cartas puebla per repoblar diferents puestos des territori català.
Difícilment porien es catalans repoblar Balears quand no tenien població cristiana ni per repoblar sa propi Catalunya.


Después de sa Batàia de Muret una gran cantidat de població occitana abandona es seu territori, molts d'ells perseguits per heretges (catarisme). Es seu destí principal serà sa Corona d'Aragó, participant en sa repoblació cristiana de tota aquesta zona. I a través de lo que después serà Catalunya molts arriben a Mallorca.
En aquest fragment d'un treball de s'historiador Sergi Grau Torras (Historiografía del catarismo en Cataluña, pag.28), mos diu com el Papa Gregorio IX, insta a absoldre an ets heretges de Mallorca que abjurin des seus errors. Tant sol 10 anys después de sa conquista cristiana de Mallorca.

"En 1240, Gregorio IX concedía al obispo de Mallorca absolver a los herejes de su diócesis para imponerles una penitencia si abjuraban de sus errores ante la clerecía y el pueblo, lo que indica que muy probablemente se refería al catarismo."

A s'Edat Mitja tenien sa mala costum de cremar vius an ets heretges. Si jo fos un d'aquests refugiats occitans, evidentement NO diré que vénc d'Occitània, diré que som català, que vénc de sa terra des nous senyors de Mallorca, Catalunya.
Imitaré fàcilment es dialecte que se xerra a Barcelona perque són dialectes molt parescuts. A un temps tan convuls com es d'aquella època, qui podría comprobar lo contrari?.
Tot i això es nostros "estimats" professors de la UIB, aquesta UniversiTAT catalana que mos han plantat en mitat de Mallorca, pareix quen saben sense cap gènere de dubtes sa procedenci dets arribats a sa Mallorca des segle XIII, quand en ple segle XXI mos arriba gent d'Àfrica i som incapasos de sebre de quin país ès.

De manera que a sa nombrosa població nativa que va quedar a Mallorca, tot i que sa fantasia catalanista mos digui lo contrari, se sumaren es nous arribats, sobre tot d'Occitània.



Sa llengo balear no va evolucionar des català, sinó que ho va fer en paralel amb ses llengos de sa costa hispana i gala.

En ets últims 100 anys es catalanisme ha conseguit que sa llengo mallorquina se sembli cada vegada més an es català oficial, per lo qual ha tengut s'inestimable colaboració d'això que se nomenaria "intelectuals de Balears". Qualques d'aquests s'han autoconvensut que això es bo per Balears, ja sebeu "hi ha llibertat fonètica, però ha d'haver-hi unitat ortogràfica". Basta veure lo que ha ocorregut amb so pràcticament desaparegut "parlar salat de la costa de l'Empordà".
D'altres són simplement uns miserables renegats que domés atenen an es seus propis interesos. Se viu molt be de sa mamandurria catalanista (escoles.cat, diaris.cat, radios.cat, televisions.cat, webs.cat.... subvencions.cat).
Se mouen molts, molts de doblers, trets des nostros impots i utilisats per destruir qualsevol diferenciació amb sa seva anhelada, Gran Catalunya, això que ells nomenen, "Paísos Catalans".

Mentres sa majoria de sa població són ignorants de tot això, manipulats per tants d'anys de mentides en aquest prodit i politisat sistema educatiu i en es catalanistes medis de comunicació.



siurell
Siurell mallorquí. Wiki.
Es siurell mallorquí ès una figura de fang amb un siulet adosat.
Figures amb formes parescudes s'han trobades an altres illes des Mediterrani (Eivissa, Creta o Sardenya).



PERÒ NO ÈS DOMÉS ES SIURELL, LO QUE COMPARTIM AMB SERDANYA.














Encara no t'ha parescut bastant?, pues escolta això i ALUCINA.

Aquesta senyora acaba de cantar en es minut 11, més o menos. Fixauvòs com sustitueix es so de sa ximbomba pes copeig des gabell. Podriem imaginar a dones mallorquines, molts d'anys enrere, feguent sa mateixa feina mentres cantaven aquestes cansons.
A Sardenya s'utilisa un instrument musical nomenat launedda. Es seu so se podria semblar a una xeremia. Possiblement aquest instrument se feia servir també a Balears fa segles. Tal vegada después de sa conquista cristiana, a 1229, ets inmigrants occitans duguessin sa xeremía. Aquest instrument musical ès originari de Occitània. O tal vegada era per aquí ja en es segle IX, quand Balears era part de s'Imperi Carolingi, junt amb sos Condats Catalans i Occitània.




I ara fest aquesta pregunta:
A   VON     PUNYETES     ESTÀ     CATALUNYA     A   BALEARS?

Ten recordes? Buidaren ses Illes i les repoblaren de pagesos catalans de sa costa de l'Empordà, que mos varen dur es xerrar salat i sa "cultura" catalana.

I ara mira aquesta pàgina i es video, i voràs lo que passa quand se repobla una zona deshabitada.



Fa més de 4 segles, familis mallorquines emigraren a Alacant per repoblar ses zones deshabitades que s'expulsió des moriscos va produir.
Encara avui, después de més de 400 anys, se conserva es xerrar salat mallorquí i sa gastronomia mallorquina.





Sa relació entre Balears i Sardenya se troba incrustada en es seus gens històrics. Milers d'anys d'histori compartida no poren esser amagats, per més que s'intenti per part d'interesos catalanistes.
A Mallorca mos han plantat una "Universitat" catalana, que s'ha encarregat de maximisar i idolatrar Catalunya i lo català. Mentres tot allò que pogués posar en perill sa "catalanitat" de Balears ès ignorat o despreciat.
Han sembrat d'odi i de mentides es cervell des nostros al.lots durant molts d'anys, i ara tenim un sistema educatiu completament prodit de catalanisme i de despreci a tot lo que pogui posar en perill aquesta submisió vergonyosa a Catalunya i lo català.
Difícilment trobarem an aquesta universidat treballs actuals sobre s'época islàmica i molt menos sobre es passat comú amb Sardenya. Porien desvetllarsè veritats incomodes.

Es catalanisme balear està important totes aquestes mentides i tot aquest odi, que ha convertit a part de sa sociedat catalana en una sociedat malalta.
S'han rompudes familis i amistats de molts d'anys que probablement mai se podran recuperar. I tota aquesta "basura" ès lo que es nostros, "estimats catalanistes", volen dur cap a Balears.

Es professors de Balears poren esser ignorants de sa veritat, però no són innocents.
SÓN COLABORADORS NECESSARIS
.



Arriba