Tot i això, segueixen conservant sa seva llengo, es sardo, que a diferenci de Balears, ès sa seva propi llengo oficial, junt amb s'italià.
Observau com en es paràgraf comenta s'us compartit de s'article salat, de sa llengo de Sardenya (sardo) amb sa llengo de Balears, però no diu absolutament res dets enclaus catalans. Pensar que es xerrar salat va esser duit per gents de l'Empordà, que poblaren molt majoritàriament totes ses Illes Balears, ès tan ridícul que domés se pot explicar des d'aquest catalanocentrisme imposat des des sistema educatiu.
Durant tot es segle IX Balears compta amb sa protecció de s'Imperi Carolingi davant ets atacs musulmans, i s'encarregat de protegir ses Illes serà n'Ermenger, Comte d'Empúries.
A finals des segle IX el Papa fa dependre s'esglesi de Balears des bisbat de Girona, confirmant així sa vinculació de ses Illes amb sa Marca Hispánica creada per en Carlomagno.
A principis des segle X (any 902-903), es musulmans invadeixen Balears. Una gran cantidat de població fuig. Es seu destí principal serà sa costa del Empordà, an es Comdat d'Empúries. Un Comdat d'Empúries amb qui tenien vincles polítics i religiosos (veure article).
Avui porem observar sa petjada des refugiats de Balears a sa costa del Empordà. Si miram amb GoogleMaps porem veure com es topònims salats comencen a sa costa empordanesa i van desapareguent a mida que mos anam terra endins. Inclús porem trobar topònims que recorden Mallorca.
Aquest mon de fantasia en es que viu es catalanisme mos vol fer creure que en realidat varen esser ets habitants de sa costa empordanesa quins repoblaren totes ses Illes Balears después de sa conquista cristiana a 1229, quand això ademés d'esser fals ès completament ridícul.
Fals i ridícul entre d'altres motius, perque en aquell temps a l'Empordà encara estaven vigents es "mals usos", amb sos que es senyor feudal impedia o dificultava sa surtida des seus serfs de ses seves terres (Remensa).
Sa llengo de ses diferentes illes té qualque característica propi, fruit de ses poblacions que per élles passaren. Vaig llegí en una ocasió que sa substitució a gran part de Mallorca de sa "l" per sa "u" a paraules com "aubergini", "auba", "aubercoc", "seuva"... venen des pobladors occitans, lo mateix que sa supresió de sa "a" final a paraules com "famili", "infanci", "diplomaci"... Apart dets occitans que poblaren Mallorca des de poc después de sa conquista, molts des soldats occitans que acompanyaren an en Jaume III en es seu intent de recuperar es Regne de Mallorca, quedaren come pobladors después de sa seva derrota.
O a Menorca, a von qualque de de ses seves paraules deriven de s'anglès que s'ocupació britànica va produí.
Sa llengo mallorquina ès un tresor llingüístic, que encara conserva característiques medievals. No tan sols s'hauria de preservar, sinó que s'haurien de recuperar paraules i expresions que han quedades en desús o oblidades, substituides per altres expresions en català-barceloní, "un engendre llingüístic que no té més de 100 anys", fabricat a Barcelona pes químic Pompeu Fabra.
CONCLUSIÓ: UNA OPINIÓ PERSONAL
Que valencià, català i occità formen part d'un mateix grupo de llengos ès evident. Son territoris que varen estar units per més de mil anys.
Que a Valenci i Balears se xerri un dialecte des català degut a sa repoblació catalana, ès fals i completament ridícul, com se pot comprobar a "Repoblació". Entre d'altres motius, perque en aquest temps Catalunya o lo que después serà Catalunya no té població cristiana ni per repoblar es propi territori català.
Com ja he comentat més a dalt, sa llengo balear se va formar, igualment que es sardo a Sardenya, de un substract més antic, i pot esser compartit amb Sardenya, més ses aportacions llingüístiques des diferents pobladors, venguts sobre tot d'Occitània, i en menor quantia de Catalunya.
Recordem que sa repoblació cristiana efectiva de lo que después seria Catalunya no comensa realment fins principis des segle XIII (Repoblació). I que inclús después de ses conquistes de Balears i Valenci, encara se emeten cartas puebla per repoblar diferents puestos des territori català.De manera que a sa nombrosa població nativa que va quedar a Mallorca, tot i que sa fantasia catalanista mos digui lo contrari, se sumaren es nous arribats, sobre tot d'Occitània.
En ets últims 100 anys es catalanisme ha conseguit que sa llengo mallorquina se sembli cada vegada més an es català oficial, per lo qual ha tengut s'inestimable colaboració d'això que se nomenaria "intelectuals de Balears". Qualques d'aquests s'han autoconvensut que això es bo per Balears, ja sebeu "hi ha llibertat fonètica, però ha d'haver-hi unitat ortogràfica". Basta veure lo que ha ocorregut amb so pràcticament desaparegut "parlar salat de la costa de l'Empordà".
D'altres són simplement uns miserables renegats que domés atenen an es seus propis interesos. Se viu molt be de sa mamandurria catalanista (escoles.cat, diaris.cat, radios.cat, televisions.cat, webs.cat.... subvencions.cat).
Se mouen molts, molts de doblers, trets des nostros impots i utilisats per destruir qualsevol diferenciació amb sa seva anhelada, Gran Catalunya, això que ells nomenen, "Paísos Catalans".
Mentres sa majoria de sa població són ignorants de tot això, manipulats per tants d'anys de mentides en aquest prodit i politisat sistema educatiu i en es catalanistes medis de comunicació.
Encara no t'ha parescut bastant?, pues escolta això i ALUCINA.
Aquesta senyora acaba de cantar en es minut 11, més o menos. Fixauvòs com sustitueix es so de sa ximbomba pes copeig des gabell. Podriem imaginar a dones mallorquines, molts d'anys enrere, feguent sa mateixa feina mentres cantaven aquestes cansons.
A Sardenya s'utilisa un instrument musical nomenat launedda. Es seu so se podria semblar a una xeremia. Possiblement aquest instrument se feia servir també a Balears fa segles. Tal vegada después de sa conquista cristiana, a 1229, ets inmigrants occitans duguessin sa xeremía. Aquest instrument musical ès originari de Occitània. O tal vegada era per aquí ja en es segle IX, quand Balears era part de s'Imperi Carolingi, junt amb sos Condats Catalans i Occitània.
I ara fest aquesta pregunta:
A VON PUNYETES ESTÀ CATALUNYA A BALEARS?
Ten recordes? Buidaren ses Illes i les repoblaren de pagesos catalans de sa costa de l'Empordà, que mos varen dur es xerrar salat i sa "cultura" catalana.
I ara mira aquesta pàgina i es video, i voràs lo que passa quand se repobla una zona deshabitada.
Sa relació entre Balears i Sardenya se troba incrustada en es seus gens històrics. Milers d'anys d'histori compartida no poren esser amagats, per més que s'intenti per part d'interesos catalanistes.
A Mallorca mos han plantat una "Universitat" catalana, que s'ha encarregat de maximisar i idolatrar Catalunya i lo català. Mentres tot allò que pogués posar en perill sa "catalanitat" de Balears ès ignorat o despreciat.
Han sembrat d'odi i de mentides es cervell des nostros al.lots durant molts d'anys, i ara tenim un sistema educatiu completament prodit de catalanisme i de despreci a tot lo que pogui posar en perill aquesta submisió vergonyosa a Catalunya i lo català.
Difícilment trobarem an aquesta universidat treballs actuals sobre s'època islàmica i molt menos sobre es passat comú amb Sardenya. Porien desvetllarsè veritats incòmodes.
Español
English
